Barcelona, pobresa infinita

A l¡¯humil barri barcelon¨ª de Verdun, al cor del districte de Nou Barris, les dificultats econ¨°miques ofeguen un matrimoni i els seus cinc fills petits. Ell, malalt, fa vuit mesos que ¨¦s a l¡¯atur. La situaci¨® econ¨°mica ¨¦s, segons l¡¯informe de la treballadora social, ¡°greu¡±. Reclamen ajuda per costejar-se els medicaments, per pagar l¡¯habitatge familiar, per cobrir les despeses de l¡¯escola de dos dels fills i per comprar aliments i llet per al nen m¨¦s petit, de dos mesos. En total, 8.000 pessetes.

El cas d¡¯aquesta fam¨ªlia, catalogat com a ¡°urgent¡± per la treballadora social de C¨¤ritas Barcelona que els va atendre, podria haver passat ahir. O ara mateix. Per¨° va esdevenir el 1968, tal com testifiquen les pessetes que demanaven ¡ªara serien diversos centenars d¡¯euros¡ª. Els arxius de C¨¤ritas, que fa 75 anys a la capital catalana, recomponen el retrat menys amable d¡¯una Barcelona assotada per la mis¨¨ria. Una pobresa infinita que es perpetua fins avui.

Els mateixos problemes d¡¯habitatge, atur i alimentaci¨® que castigaven el matrimoni de Verdun assetgen avui tantes altres fam¨ªlies de Barcelona. Les barraques d¡¯ahir s¨®n els desnonaments d¡¯avui. Els aturats d¡¯aleshores, els treballadors precaris d¡¯aquests dies.

La precarietat laboral i els problemes d¡¯habitatges cronifiquen la pobresa i impedeixen l¡¯ascensor social

De la pobresa infinita que sobreviu als temps i esquiva l¡¯ascensor social en dona compte C¨¤ritas Barcelona. L¡¯entitat social va n¨¦ixer el 1944, en plena postguerra, com un servei de benefic¨¨ncia vinculat a l¡¯Esgl¨¦sia. Sota el jou i la mordassa del franquisme m¨¦s dur, la fam s¡¯intensificava i la feina escassejava. Els arxius de la instituci¨® cristal¡¤litzen la pobresa d¡¯una ¨¨poca que perviu fins avui. D¡¯aquella primera benefic¨¨ncia a l¡¯estructurada acci¨® social d¡¯avui, C¨¤ritas guarda, en un altell de la seva seu a la pla?a Nova, la mem¨°ria del mili¨® i mig d¡¯invisibles, dels que no van ser ning¨² perqu¨¨ no tenien res, i que ha at¨¨s durant tots aquests anys. Els seus problemes, les seves penes, les seves mancances i els seus mals.

La pobresa d¡¯una casa

Una quartilla arrugada, encara amb el segell intacte del Bisbat de Barcelona, rubrica un ¡°val per un matal¨¤s¡± de la Limosner¨ªa del Secretariado General Diocesano de Beneficencia Cristiana (primer nom de C¨¤ritas). Corre l¡¯any 1945 i les necessitats s¨®n tan prim¨¤ries que l¡¯entitat nom¨¦s arriba a repartir per les parr¨°quies mantes i matalassos. Un brot de tuberculosi assota Barcelona mentre milers de fam¨ªlies lluiten per un lloc on viure.

En l¡¯assessoria jur¨ªdica ¡ªel primer servei que va posar en marxa l¡¯entitat humanit¨¤ria¡ª, la major part de les consultes s¨®n per problemes d¡¯habitatge o desnonaments. En dos anys, dels 602 assumptes tractats, 82 s¨®n preguntes sobre arrendaments urbans i 40 sobre desallotjaments. ?s temps d¡¯infrahabitatges, ocupacions i barraques que broten sense fre a la perif¨¨ria de la ciutat.

Mentre C¨¤ritas passa de la benefic¨¨ncia a l¡¯acci¨® social, tot professionalitzant els seus serveis, incorporant treballadores socials i llan?ant una visi¨® cient¨ªfica a la seva tasca assistencial, la ciutat posa nom al problema de l¡¯habitatge. ¡°Al febrer de 1957 se celebra la Setmana del Suburbi. Per primera vegada, es fa visible un problema que hi era, que tothom veia i que anava creixent. La migraci¨® de llocs diversos estava generant barraquisme, uns barris amb unes defici¨¨ncies d¡¯habitabilitat absolutes. ?s la primera vegada que aquest problema es posa damunt la taula, es fa una enquesta i es donen n¨²meros¡±, explica Joan Montblanc, responsable de l¡¯Arxiu de C¨¤ritas. En aquelles jornades es va xifrar el problema d¡¯exclusi¨® residencial a l¡¯¨¤rea metropolitana: ¡°177.000 persones, de les quals 66.000 viuen en 12.494 barraques i semibarraques, 46.298 en blocs a?llats d¡¯habitatges, en 6.477 pisos, i la resta, unes 63.000 persones, en zones m¨¦s o menys urbanitzades¡±.

El Camp de la Bota era un d¡¯aquests suburbis, una marea de barraques a la vora del mar, on ara hi ha el F¨°rum. Dos ve?nats, Pek¨ªn (banda Barcelona) i el Parapet (banda Sant Adri¨¤), acollien una mica m¨¦s de 3.300 persones i 692 barraques durant els anys seixanta. La majoria dels ve?ns estaven ¡°en un estat deplorable¡±, sost¨¦ l¡¯Institut Municipal d¡¯Higiene en un informe de C¨¤ritas. El 43% de la poblaci¨® tenien afeccions bronquials; el 31%, reuma, i el 15%, problemes a la pell.

Avui, al Camp de la Bota ja no hi ha barraques. No almenys com les dels anys seixanta. El que m¨¦s s¡¯assembla ¨¦s, a uns quants metres de la rambla de Prim, una tenda de campanya que els ve?ns, fastiguejats de la pobresa i la degradaci¨® de barri, han muntat per denunciar les situacions d¡¯incivisme, drogues i viol¨¨ncia que afecten els seus carrers.

Hi ha coses que no canvien, i els ve?ns de la perif¨¨ria de la capital se segueixen sentint ¡°l¡¯abocador de Barcelona¡±. De fet, part d¡¯aquells barraquistes del Camp de la Bota van ser reallotjats als anys setanta al ve¨ª barri de la Mina, al terme de Sant Adri¨¤, un municipi que mai no va ser capa? de gestionar la complexa realitat social que s¡¯hi va instal¡¤lar. Avui, amb el 25% dels ve?ns sense estudis b¨¤sics, gaireb¨¦ un 7% d¡¯analfabetisme i el 15,5% d¡¯atur, el barri de la Mina segueix lluitant per emergir del pou de mis¨¨ria.

Per¨° les desgr¨¤cies no venen mai soles. Les inundacions que van assolar el Vall¨¨s als anys seixanta es van acarnissar amb les classes m¨¦s pobres. C¨¤ritas guarda carpetes i carpetes amb intervencions que van haver de fer despr¨¦s de les riuades. La pluja i el fang van escombrar les cases m¨¦s humils. El degoteig de fam¨ªlies que demanaven ajuda era incessant. Tamb¨¦ la feina de les treballadores socials de C¨¤ritas, elaborant informes per avaluar els danys i les necessitats. Com els ¡°matalassos, mantes, llen?ols i, si ¨¦s possible, alguns llits¡± que demanava el Col¡¤legi de Torre Bar¨® a l¡¯arquebisbat de Barcelona el 1962 per assistir les 60 persones que es van refugiar a les seves depend¨¨ncies. O les 20.000 pessetes que demanaven per a un nou habitatge per al Paco (nom fictici) i els seus set fills, despr¨¦s que casa seva qued¨¦s ¡°inhabitable¡± i amb una ordre de desnonament al damunt.

Els Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona el 1992 van disparar els preus de l¡¯habitatge en una temptativa de bombolla immobili¨¤ria que no va arribar a ser tal fins als anys 2000, quan tothom pagava milionades per pisos que, per a qualsevol amb dos dits de front, eren inaccessibles per a una economia familiar mitjana. La crisi econ¨°mica va rebentar aquesta bombolla i va deixar milers de fam¨ªlies a merc¨¨ dels desnonaments i els deutes impossibles amb els bancs. M¨¦s de 5.800 fam¨ªlies barcelonines van ser desallotjades el 2011.

Es va deixar de comprar, per¨° el preu del lloguer va pujar sense parar fins avui. I els problemes per accedir a un habitatge van tornar a empobrir m¨¦s els pobres. ¡°La major part de les ajudes que donem ara s¨®n per a habitatge. Estem en nivells m¨¦s preocupants que als vuitanta. Les barraques d¡¯avui s¨®n les habitacions rellogades¡±, sentencia Merc¨¨ Darnell, treballadora social de C¨¤ritas des de 1988.

La mis¨¨ria de l¡¯atur

¡°Amb la seva feina meu marit tirava la fam¨ªlia endavant, per¨° tot s¡¯ha enfonsat. I ell tamb¨¦. Est¨¤ desesperat. Se li tanquen totes les portes quan saben que t¨¦ 53 anys¡±, explica una usu¨¤ria el 1985. Les conseq¨¹¨¨ncies de la crisi del petroli encara es deixaven sentir i la desocupaci¨® arribava llavors a Espanya al 21,5% (tres milions d¡¯aturats).

Ja feia anys que al Ventanal de la Caridad, una p¨¤gina de C¨¤ritas que sortia cada dia en diversos diaris de Barcelona per buscar donants que costegessin les necessitats concretes de persones sense recursos, se succe?en les peticions de persones sense ocupaci¨®. Com ara la d¡¯un obrer sord que, el juny de 1963, reclamava un audi¨°fon (2.700 pessetes) perqu¨¨ ¡°a causa d¡¯aquest defecte¡± no trobava una feina. El 1975 C¨¤ritas va fer un informe sobre l¡¯atur a partir de les demandes recollides al Ventanal. L¡¯estudi revelava situacions d¡¯¡°explotaci¨® descarada¡± i lamentava que ¡°sempre rep el m¨¦s pobre¡±. El 30% no podia pagar el lloguer i el 16% no podia assumir el cost de l¡¯aigua o l¡¯electricitat. Per¨°, a part de les despeses corrents, la precarietat podia arribar, segons l¡¯informe, a ¡°situacions irreversibles, com el desnonament, els nens fora de l¡¯escola o el marit que, per fugir del problema, deixa la llar¡±.

C¨¤ritas va crear el 1982 el Servei d¡¯Atur per atendre la demanda creixent de gent desocupada. Des de prestacions econ¨°miques puntuals fins a formaci¨® ocupacional i assessoria t¨¨cnica. L¡¯entitat es va abocar a combatre la desocupaci¨® i va destinar-hi, en els seus primers tres anys de vida, m¨¦s de 150 milions de pessetes.

A m¨¦s, l¡¯organitzaci¨® va trobar en el cooperativisme una arma per encoratjar la reinserci¨® social. Mar¨ªa del Carmen Moy¨¢ ¨¦s la primera s¨°cia de Feines de Casa, una de les cooperatives pioneres que va arrencar amb C¨¤ritas. Tenia 26 anys, l¡¯atur assetjava el seu pare i els seus vuit germans i arribar a final de mes era un repte diari a la fam¨ªlia. ¡°Ho est¨¤vem passant molt malament. La cooperativa em va ajudar a tirar endavant la fam¨ªlia i arribar a tenir una jubilaci¨® digna¡±, explica ara, amb 65 anys i recentment jubilada. Ella i les seves companyes es dedicaven a l¡¯atenci¨® domicili¨¤ria de persones grans que vivien soles. Els feien el dinar, els netejaven la casa, els rentaven. ¡°Per a mi la cooperativa va significar no acabar com aquestes ¨¤vies que jo atenia, que no tenien dret a res tot i haver treballat sense cotitzar, per¨° com unes esclaves, tota la seva vida¡±, explica Mar¨ªa del Carmen.

Les successives crisis econ¨°miques, a partir del 1992 (amb gaireb¨¦ quatre milions d¡¯aturats el 1993) i despr¨¦s de l¡¯esclat de la bombolla immobili¨¤ria el 2008, han perpetuat la mis¨¨ria. ¡°La precarietat laboral no l¡¯hem superat mai. No hi ha ¨¨poques d¡¯ocupaci¨® estable¡±, valora Darnell.

Els contractes escombraria, els sous baixos i els llocs de treball inestables han dibuixat un nou perfil de pobre, el dels treballadors precaris, que ni amb una feina s¨®n capa?os de sortir de la pobresa. De fet, el 14% de les persones que treballen estan en exclusi¨® social.

Com el 1962, quan C¨¤ritas denunciava ¡°la insufici¨¨ncia d¡¯un sol jornal¡± a causa dels sous miserables dels obrers (2.000 pessetes el mes a la ind¨²stria t¨¨xtil o 3.000 a la construcci¨®), els sindicats actuals denuncien avui les condicions laborals de treballadors vulnerables, com ara les netejadores d¡¯hotels (les kellys), els sous de les quals, de vegades, no superen els 750 euros al mes.

La pen¨²ria de la fam

Els bancs que avui serveixen per seure-hi a la seu de C¨¤ritas Barcelona van ser, en un altre temps, caixes de fusta plenes de blat de moro i formatge. En uns anys on la postguerra castigava els est¨®macs dels m¨¦s desfavorits i el roseg¨® de pa es cotitzava a l¡¯al?a en la barata, els cat¨°lics americans van sortir al rescat dels pobres espanyols. Menjar, roba, medicaments. Catorze anys de remeses en caixes de fusta que creuaven l¡¯Atl¨¤ntic i que C¨¤ritas s¡¯encarregava de repartir per les seves parr¨°quies.

Segons els quaderns mensuals de les Germanetes dels Pobres, a l¡¯octubre de 1965 van rebre 100 quilos d¡¯oli, 100 quilos m¨¦s de pasta, 92 de blat de moro i 141 de llet.

La National Catholic Welfare Conference va arribar a enviar 13.000 milions de pessetes en sis anys, 37 milions de quilos de blat i blat de moro, 4.000 tones de formatge i mig mili¨® de quilos de medicaments i roba. Com les 6.000 calces que C¨¤ritas va comprar ¡ªa c¨¤rrec dels nord-americans¡ª a la botiga La Oportunitat per 34.500 pessetes.

Aquests ajuts ¡ªles primeres estructurals alienes a la benefic¨¨ncia¡ª es van mantenir de 1954 a 1968, amb una aturada al mig en algunes parr¨°quies de Barcelona el 1962 despr¨¦s que s¡¯hi detectessin irregularitats. ¡°No es compleixen les normes de distribuci¨® dels productes i es cobra els beneficiaris¡±, va denunciar l¡¯arquebisbat de Barcelona en retirar les ajudes en diverses congregacions. Per restablir-les, els mossens s¡¯havien de comprometre ¡°en verbo sacerdotis¡± a complir amb la gratu?tat del servei i a donar les ajudes nom¨¦s ¡°a pobres de solemnitat¡±.

Quan el pla Marshal dels cat¨°lics americans es va esfumar, els m¨¦s pobres de Barcelona seguien lluitant per menjar cada dia. De fet, en el primer estudi sociol¨°gic que va fer C¨¤ritas sobre la pobresa a Espanya, el 1965 (¨²ltims anys de l¡¯ajuda americana), ja s¡¯apuntava que una de cada cinc fam¨ªlies a la capital catalana tenia una alimentaci¨® insuficient.

L¡¯entitat social continuava amb les campanyes de Nadal i la recollida i el repartiment de menjar, mentre les mancances aliment¨¤ries es repetien en els informes de les treballadores socials. ¡°Quan arriba el dia 15 o 20 del mes, ja no podem pagar ni les despeses normals del menjar de cada dia. La meva dona va rec¨®rrer a C¨¤ritas, per¨° jo no volia. ?s molt humiliant per a una fam¨ªlia que sempre hem viscut honradament del nostre treball¡±, explicava el 1985 un usuari de l¡¯entitat que estava aturat.

C¨¤ritas ha mantingut fins avui els ajuts per a aliments, des de beques menjador fins lliuraments directes de productes. ¡°He estat 10 anys donant menjar. Al principi, la majoria eren immigrants, per¨° despr¨¦s de la crisi del 2008 van comen?ar a venir persones nascudes aqu¨ª¡±, recorda Paquita Mart¨ªnez, volunt¨¤ria de C¨¤ritas des de fa 20 anys. Durant els anys de la crisi, C¨¤ritas va quadruplicar les ajudes aliment¨¤ries fins als dos milions d¡¯euros. Entitats com el Banc d¡¯Aliments tamb¨¦ ha ajudat a cobrir les necessitats de queviures a trav¨¦s de campanyes massives de recollida de productes.

Per combatre l¡¯estigma, C¨¤ritas, la Creu Roja i el Banc d¡¯Aliments estan canviant la log¨ªstica i, en lloc de repartir el menjar, donen targetes moneder perqu¨¨ les fam¨ªlies les facin servir en supermercats.

Les cares de la necessitat

C¨¤ritas Barcelona ha at¨¨s un mili¨® i mig de persones des del 1944

La pobresa t¨¦ cara de dona sola, de nen, de migrant i de persona gran. S¨®n les baules m¨¦s maltractades de la cadena, on la pobresa s¡¯acarnissa i es cronifica. Ahir i avui.

Elles sempre han cobrat menys, han tingut m¨¦s problemes d¡¯acc¨¦s al mercat laboral i m¨¦s dificultats de conciliaci¨®. ¡°Els fills de fam¨ªlies monomarentals eren els m¨¦s vulnerables¡±, explica l¡¯arxiver Joan Montblanc. Les mares havien de treballar i no sabien on deixar els nens. A trav¨¦s dels centres socials, sorgits de l¡¯acci¨® comunit¨¤ria de C¨¤ritas als barris dels seixanta, es van muntar les primeres llars d¡¯infants. Per als nens m¨¦s pobres, l¡¯entitat social tamb¨¦ va muntar, a finals dels cinquanta, les primeres col¨°nies de vacances. M¨¦s de 3.500 menors van participar en les de l¡¯estiu de 1957, que es van perllongar gaireb¨¦ tres d¨¨cades fins que la Fundaci¨® Pere Tarr¨¦s va agafar el testimoni del servei. Amb tot, encara avui el 20,7% de les llars monomarentals estan en risc d¡¯exclusi¨®.

Els migrants, des dels que van construir les primeres barraques fins als menors no acompanyats que arriben avui a Barcelona, s¨®n una altra de les cara de la pobresa estructural. La tancada de migrants a les parr¨°quies de Barcelona el 2001 per protestar per l¡¯entrada en vigor de la Llei d¡¯Estrangeria els va visibilitzar. C¨¤ritas va organitzar l¡¯ajuda d¡¯aliments i l¡¯assessoria durant la protesta i va coordinar una gran marxa de 50.000 persones per donar suport a la causa. L¡¯exclusi¨® de les llars amb migrants ronda el 48%.

La solitud de la gent gran ¨¦s la pobresa m¨¦s invisible. ¡°Vam comen?ar atenent avis sols que no tenien cap mena de prestaci¨® social. La majoria estaven sols, en cases pobres, i no podien pagar ni la calefacci¨®. Alguns vivien en hostals i pensions¡±, recorda Merc¨¨ Darnell sobre els seus primers anys de treballadora social a C¨¤ritas. Des de llavors, l¡¯atenci¨® a la gent gran ha millorat, per¨° la solitud persisteix. Segons l¡¯Ajuntament de Barcelona, 90.000 persones grans viuen soles a la ciutat.

No se sap res de la fam¨ªlia de Verdun que va demanar ajuda a C¨¤ritas el 1968. Si van aconseguir agafar l¡¯ascensor o b¨¦ si la pobresa es va empassar el seu futur. Per¨° com ells, milers de persones se segueixen aixecant cada dia per esquivar la mis¨¨ria a qu¨¨ els han abocat la vida, les circumst¨¤ncies, l¡¯entorn o la societat.

¡°La precarietat laboral i els problemes d¡¯habitatge s¨®n un c¨°ctel del qual ¨¦s impossible sortir¡±, valora la treballadora social de C¨¤ritas. Les dades ho testifiquen: el 60% dels usuaris de l¡¯entitat humanit¨¤ria ja havien estat atesos en anys anteriors.