Una batalla perduda

En el moment en qu¨¨ escric aquest article, fa una setmana que es va inaugurar just al davant de casa, al barri del Guinard¨®, un nou espai verd a Barcelona, els Jardins del Doctor Pla i Armengol. Al seu lloc abans hi havia un espai desordenat, ampli per¨° ple d'una vegetaci¨® ca¨°tica. Ferralla, casalots i restes de vehicles desballestats completaven un paisatge for?a depriment. Nom¨¦s al darrere s¡¯intu?a, m¨¦s que no pas es veia, la l¨ªnia de l¡¯horitz¨® retallat pel Mediterrani. Els ve?ns ja est¨¤vem tan acostumats al lamentable espai que no se¡¯ns va passar pel cap que en lloc d¡¯aix¨° alguna vegada exist¨ªs res semblant al que avui hi regna gaireb¨¦ miraculosament. Abans pens¨¤vem que quan s¡¯hi intervingu¨¦s es transformaria en boccato di cardinale per a l¡¯especulaci¨® i el s¨°l edificable. (Cal dir que era el que molta gent desitjava al barri, m¨¦s botigues, m¨¦s gent, ¡°m¨¦s vida¡±). Per¨° un dia tot es va precipitar. La propiet¨¤ria d¡¯aquest terreny tan cobejat, la doctora Pla (filla del doctor Pla i Armengol i, dit sigui de passada, una de les poques metgesses a l¡¯Espanya de llavors) mor, i acte seguit es crea una fundaci¨® i s¡¯arriba a un acord amb l¡¯Ajuntament governat per Ada Colau i el seu equip, i en un tres i no res es dissenya i s¡¯anuncia l¡¯inici i la finalitzaci¨® de les obres d¡¯enjardinament d'aquest terreny tan deixat. Els treballs van durar 14 mesos, amb nom¨¦s dos mesos de retard segons el que estava estipulat. El resultat ¨¦s un petit cosmos de plantes, flors i arbres on els ocells i els insectes trobaran el seu h¨¤bitat i les persones tindran tot el mar de cara per albirar els canvis de llum segons com el cobreixin els n¨²vols o l'il¡¤lumini el sol.

Per¨° jo no hi posar¨¦ els peus. Ja en tinc prou sabent que ¨¦s all¨¤. Saber que els arbres produeixen oxigen i que un de sol pot absorbir 22 quilos de di¨°xid de carboni, el principal gas responsable de l¡¯efecte d¡¯hivernacle, com ¨¦s ben sabut. Saber que ¨¦s all¨¤ m¡¯omple de joia i de fe en la natura. Ara explicar¨¦ per qu¨¨ he pres aquesta decisi¨® tan rotunda. El diumenge 15 hi entro a les 11 del mat¨ª, hora en qu¨¨ est¨¤ anunciada la reobertura i inauguraci¨®. Em passejo pels seus camins, tra?ats perfectament. M¡¯aturo als espais destinats a l¡¯horticultura, m¡¯assec en un dels 55 bancs, llavors sec en una de les 40 cadires. Al final m¡¯acosto a una de les 16 pedres de formig¨® que serveixen per asseure¡¯s al sotabosc. Tot transcorre amb normalitat i un cert pessigolleig de satisfacci¨®. Fins que? observo una parella de joves amb un gos cadascun. Acabava d¡¯escoltar un dels jardiners explicant al p¨²blic com era d¡¯important que no hi entressin gossos, at¨¨s el perjudici que podien causar els seus orins, a m¨¦s del fet que campessin descontrolats per la gespa sense fer cas de l¡¯ostensible prohibici¨® d¡¯entrar amb aquests animals als flamants jardins. De sobte m¡¯envaeix una mena de desgana pel g¨¨nere hum¨¤. Intento controlar-me i no dir res. Per¨° de seguida vaig saber que no hi entraria m¨¦s. Uns metres m¨¦s enll¨¤, veig altres visitants amb els seus quissos. De cop i volta una senyora se¡¯ls adre?a i els diu educadament que no est¨¤ perm¨¨s entrar-hi amb gossos. Per¨° ells li responen que ja ho saben i arrodoneixen la resposta amb un groller ¡°no et fiquis on no et demanen, tia¡±.

?bviament si escric aix¨° ¨¦s perqu¨¨ intento extreure algunes conclusions sobre aquests fets. La primera de totes ¨¦s que comen?o a dubtar molt seriosament que els animals, com es diu, ajudin les persones a ser m¨¦s felices i emp¨¤tiques. L¡¯experi¨¨ncia em diu que als amos de gossos no se¡¯ls poden indicar les seves cont¨ªnues transgressions inc¨ªviques. Responen amb una agressivitat inusitada. La segona conclusi¨® ¨¦s que el deliri can¨ª a Barcelona arriba a l¨ªmits gaireb¨¦ surrealistes. Fa pocs mesos, uns metres abans d¡¯arribar a casa, una dona portava un cotxet mentre parlava amb una altra que anava al seu costat. Clarament es referien a l¡¯ocupant del cotxet. Vaig quedar astorat quan vaig descobrir que a qui es referien era a un gosset que duia una gorra vermella. Avui a Barcelona inspira m¨¦s tendresa un quisso que un nen. I tercera conclusi¨®, tot em fa pensar que aquesta batalla, als que ens agraden els animals per¨° no tant els seus amos, la tenim perduda.

J. Ernesto Ayala-Dip ¨¦s cr¨ªtic literari.