Una sanitat catalana m¨¦s robusta

El Govern de la Generalitat ha aprovat la creaci¨® de dues noves empreses p¨²bliques per gestionar l¡¯Hospital Universitari Sant Joan de Reus i el de M¨®ra d¡¯Ebre, que fins ara estaven en mans de societats municipals de l¡¯Ajuntament de Reus. I el 2020 es posar¨¤ en marxa una altra empresa cent per cent p¨²blica per gestionar l¡¯Hospital Sant Bernab¨¦ de Berga, que tamb¨¦ ¨¦s de titularitat municipal. Aquests moviments sense cap mena de dubte serviran per enfortir la sanitat catalana. El nostre model sanitari actual (p¨²blic, equitatiu i universal) ¨¦s fruit, en part, d¡¯una tradici¨® d¡¯entitats diverses, moltes de les quals s¨®n d¡¯¨¤mbit municipal, que hist¨°ricament s¡¯han dedicat a l¡¯atenci¨® de la salut, integrades en el Sistema de Salut de Catalunya. La seva tasca ¨¦s i ha estat essencial, per¨° la necessitat d¡¯adaptar-se als nous reptes de la sanitat (innovaci¨® tecnol¨°gica, atracci¨® de professionals, gesti¨® m¨¦s complexa¡­) fa que la Generalitat hagi d¡¯assumir directament la gesti¨® d¡¯alguns d¡¯aquests hospitals municipals. Amb aquesta decisi¨® tothom hi guanya i ning¨² hi perd. Els ajuntaments blinden encara m¨¦s els hospitals dels seus ve?ns de qualsevol adversitat i aquests centres tindran una governan?a m¨¦s s¨°lida i m¨¦s estabilitat econ¨°mica i institucional, per aix¨ª contribuir a les relacions dins del sistema amb les entitats de l¡¯entorn, de qualsevol nivell assistencial. Aquest ¨²ltim punt ¨¦s molt important, ja que cada vegada m¨¦s els dispositius sanitaris (hospitals, atenci¨® prim¨¤ria o sociosanitaris) treballen en xarxa per ser m¨¦s efica?os i aprofitar les seves sinergies compartides. L¡¯objectiu principal ¨¦s que les persones siguin al centre del sistema i que siguin les diverses entitats les que s¡¯organitzin perqu¨¨ sigui aix¨ª. Al cap i a la fi, amb aquestes noves empreses, el ciutad¨¤ tindr¨¤ m¨¦s bona assist¨¨ncia i el nostre sistema p¨²blic es refor?ar¨¤.

Amb la creaci¨® de les Entitats de Dret P¨²blic (EDP) Salut Sant Joan de Reus-Baix Camp i Salut Terres de l¡¯Ebre (una operaci¨® que ha tingut un cost zero) tamb¨¦ se solucionen uns problemes locals que feia anys que s¡¯arrossegaven. Reus veu com el seu hospital, que en els ¨²ltims temps havia tingut algunes situacions econ¨°miques adverses, t¨¦ garantida la seva viabilitat i M¨®ra d¡¯Ebre, que fins ara depenia d¡¯organismes municipals de Reus, tindr¨¤ absoluta independ¨¨ncia i compartir¨¤ arrelament territorial alhora que neix amb el sentiment de pertinen?a al Sistema de Salut de Catalunya.

Aquesta decisi¨® no implica de cap manera que aquests hospitals perdin el seu valor territorial. Al contrari. Els ajuntaments de Reus i Berga han treballat plegats amb el Departament de Salut (i tamb¨¦ amb el Departament de Vicepresid¨¨ncia, Economia i Hisenda) per teixir aquesta reestructuraci¨® dels serveis sanitaris i la realitat municipal estar¨¤ present en les noves empreses p¨²bliques. Perqu¨¨ la cooperaci¨® entre la Generalitat (que exerceix la responsabilitat del sistema sanitari cap al ciutad¨¤, tot i que no tenim totes les eines necess¨¤ries) i el m¨®n local ¨¦s imprescindible. Junts sumem m¨¦s i tots som necessaris per conservar el nostre sistema sanitari p¨²blic, una de les joies del nostre pa¨ªs. Una joia que seria impossible de mantenir sense la gran tasca dels professionals sanitaris.

Alba Verg¨¦s ¨¦s consellera de Salut de la Generalitat de Catalunya.