La llarga ombra de Modest Urgell

Si el gran fot¨°graf Leopoldo Pom¨¦s no hagu¨¦s mort a finals d¡¯agost ¨¦s possible que hagu¨¦s viatjat a Girona per veure l¡¯exposici¨® sobre Modest Urgell (Barcelona, 1839-1919) que ha obert les portes al Museu d¡¯Art de Girona. Pom¨¦s sentia passi¨® per aquest pintor de paisatges de gran format, gaireb¨¦ sempre marines, carrers de poble, ermites i cementiris. Tots paisatges rom¨¤ntics, desolats, amb poques o cap figura, en els quals predominaven edificis abandonats i en ru?nes on apareix un xiprer sempitern, sempre sota llums crepusculars i malenconioses, uns temes que no va parar de repetir i que li van valer el qualificatiu que pintava ¡°sempre el mateix¡±. Pom¨¦s, despr¨¦s de descobrir-lo de nen, va adquirir amb 31 anys una de les seves enormes obres ?Dios m¨ªo, que solos se quedan los muertos!, que va penjar al seu estudi. Un lloc enorme i llumin¨®s que, uns anys despr¨¦s, va descobrir que va ser l¡¯estudi on Modest Urgell va pintar aquesta mateixa obra.

El fot¨°graf representa com pocs l¡¯inter¨¨s que sempre ha suscitat Urgell. D¡¯una banda, els seus paisatges de gran format es van convertir en signe de distinci¨® i de bon gust per a les classes benestants, que, com Pom¨¦s, les van penjar presidint els seus salons. De l¡¯altra, va influir de manera inopinada en artistes que van venir despr¨¦s i que van admirar la seva obra i la van assimilar, com Anglada Camarasa, Hern¨¢ndez Pijoan, Joan Pon?, Joan Mir¨® i Salvador Dal¨ª, entre d¡¯altres.

De tot aix¨° va l¡¯exposici¨® que s¡¯ha inaugurat de Girona Modest Urgell. M¨¦s enll¨¤ de l¡¯horitz¨®, l¡¯acte central del centenari de la mort de l¡¯artista amb la voluntat de recuperar-lo i donar a con¨¨ixer i difondre la seva obra i com altres artistes s¡¯hi van sentir vinculats. ¡°Va ser un dels m¨¦s admirats i cotitzats de finals del segle XIX i comen?aments del XX, exposant a Espanya i fora. Per¨° paradoxalment ¨¦s un dels menys estudiats. De fet, no hi ha cap tesi doctoral sobre el pintor, ni un cat¨¤leg raonat de la seva obra¡±, explica Carme Clusellas, directora del Museu d¡¯Art de Girona (un dels centres que m¨¦s obres conserva del pintor), responsable de l¡¯Any Modest Urgell i comiss¨¤ria, amb Miquel-?ngel Codes, de la mostra que han reunit el bo i millor de la seva producci¨®, cosa que ha comportat m¨¦s d¡¯un maldecap, com el fet que les seves millors obres tenen una grand¨¤ria enorme, de tres metres de llarg per metre i mig d¡¯ample.

¡°L¡¯exposici¨® inclou peces fonamentals, com Costes de Catalunya, provinent del Prado, reconeguda amb una menci¨® honor¨ªfica a Madrid el 1864 i va significar un canvi de rumb en el reconeixement de l¡¯artista, i Toc d¡¯oraci¨®, del 1876, que ¨¦s al MNAC, gr¨¤cies a la qual va passar a ser un artista demandat, cotitzat i copiat¡±, assegura Clusellas, que, despr¨¦s de negar que sigui una retrospectiva, destaca com incideix en moments claus de la seva vida, ¡°com la seva estada pionera a Par¨ªs, molt abans dels modernistes catalans. Tamb¨¦ a la localitat balneari de Berck, prop de Calais, on despr¨¦s van viatjar Manet, Boudin i Lepic; un lloc que el va marcar pels horitzons baixos i els cels carregats d¡¯atmosferes subtils que des de llavors van estar presents en la seva obra¡±.

Des de la d¨¨cada dels anys seixanta i durant mig segle Urgell no va parar de donar voltes per una Catalunya ¡°petita, r¨°nega, desmantellada, sense flors ni plantes, sense boscos ni muntanyes, ni vernedes: aquesta Catalunya quieta, trista i solit¨¤ria¡±, va escriure el 1905. Una de les seves obres m¨¦s destacades, present a la mostra, ¨¦s Girona, que va pintar el 1881 per a Alfons XII, una pintura que comparteix paret amb la primera versi¨®, m¨¦s redu?da, del museu de Girona. ¡°En comptes de pintar la batalla, va optar per una composici¨® m¨¦s al¡¤leg¨°rica en la qual estan presents el llorer, s¨ªmbol de renaixement, les muralles dempeus i una ¨¤guila, s¨ªmbol napole¨°nic, que fuig¡±, explica.

La mostra ha reunit un total de 45 obres, 33 que han sortit dels pinzells d¡¯Urgell, provinents de museus com el Prado, la Col¡¤lecci¨® Carmen Thyssen-Bornemisza ¡ªla baronessa ha estat sempre una gran defensora i col¡¤leccionista del pintor¡ª, el Museu V¨ªctor Balaguer de Vilanova, col¡¤leccions de bancs com el Santander i el Sabadell, Patrimoni Nacional i la Fundaci¨® Joan Mir¨® i el MNAC, entre molts altres.

Influ¨¨ncies

Al final del recorregut ¨¦s perceptible l¡¯influx dels temes que tant li agradava pintar a Urgell. No nom¨¦s en alumnes seus de la Llotja de Barcelona, on va ser professor des del 1894, sin¨® tamb¨¦ en el seu fill Ricard Urgell. Tamb¨¦ en altres artistes, com Hermen Anglada Camarasa, que sempre el va considerar el seu ¨²nic mestre, i Joan Mir¨®. ¡°Sempre el va obsessionar la pintura crepuscular del seu mestre, i es quedava esbala?t veient l¡¯enorme quadre que hi havia al vest¨ªbul de l¡¯Hotel Majestic de Barcelona¡±, explica Clusellas. No hi ha dubte de la seva influ¨¨ncia quan es veuen junts els dos enormes Poble de nit (1880), d¡¯Urgell, i Sense t¨ªtol, de Mir¨®, del 1973, provinent de la Fundaci¨® Pilar i Joan Mir¨® a Mallorca, en la qual predominen l¡¯horitz¨® baix, la silueta negra dels edificis i la lluna enmig del cel. El mateix Mir¨® ho va dir: ¡°Tres formes que s¡¯han convertit en obsessions per a mi representen l¡¯empremta d¡¯Urgell: un cercle vermell, la lluna i un estel¡±, va explicar el creador de les Constel¡¤lacions.

Joan Pon? ¨¦s autor de diversos cementiris fets en homenatge a Urgell; un d¡¯ells, del 1975, est¨¤ present a la mostra al costat de Pati amb xiprer (1986), de Joan Hernandez Pijoan. No s¡¯ha pogut reunir amb una obra de Dal¨ª, La carreta fantasma, que el de Figueres va pintar el 1933, en la qual la l¨ªnia de l¡¯horitz¨® i les poques figures fan pensar, i molt, en Urgell. De fet, Dal¨ª, com li va passar a Pom¨¦s, va comprar una immensa tela d¡¯Urgell, Cementiri, de gaireb¨¦ tres metres de llarg, que va tenir entre la seva col¡¤lecci¨® particular amb les obres seves que va acabar regalant a Gala. Despr¨¦s de la seva mort, el 1989, l¡¯obra es pot veure al Teatre-Museu Dal¨ª de Figueres.