De compres per la Barcelona de fa un segle

Enmig de la vor¨¤gine dels ¨¤pats nadalencs, les compres de cap d¡¯any i els regals dels Reis hi ha qui prefereix fer un alto en el cam¨ª i fer un tomb, calmat, per la Barcelona de fa un segle, per saber qu¨¨ es comprava llavors i quins eren els eixos comercials de la ciutat; una cosa complicada pels canvis urban¨ªstics viscuts des d¡¯aleshores. Per¨° Barcelona, com les grans ciutats, per modernes i cosmopolites que siguin, conserva elements del seu passat que li donen pedigr¨ª i personalitat en un m¨®n de franqu¨ªcies i botigues clonades que venen el mateix aqu¨ª que a qualsevol banda del m¨®n.

Dissabte, una vintena de persones, tots de Barcelona i la gran majoria adults, van acompanyar Rafa Burgos de Cultruta (amb el suport de Barna Centre i Amics de la Rambla) per alguns dels comer?os emblem¨¤tics que encara, per sort, queden a Barcelona, encara que molts perviuen transformats en modernes cadenes de restauraci¨® i de roba. Molts altres han tancat davant la pujada abusiva dels lloguers o la jubilaci¨® dels seus amos.

?s la primera cosa que Burgos explica al grup puntual que l¡¯espera a les 10.30 a la pla?a de Sant Jaume, en un moment en qu¨¨ la ciutat es desemmandreix i nom¨¦s s¡¯hi veuen uns quants grups, els dels turistes estrangers. ¡°El 2014 Barcelona va catalogar tots els establiments emblem¨¤tics: 226, la majoria a la Dreta de l¡¯Eixample, el G¨°tic i el Raval. Des d'aleshores n'han tancat 31, per la llei Boyer de 1994 que va tenir 20 anys de morat¨°ria. Despr¨¦s pocs han pogut fer front a pujades de 1.000 fins a 7.000 euros mensuals. Sou uns privilegiats, visitarem una botiga que tancar¨¤ el 31 de desembre definitivament, despr¨¦s de 200 anys¡±. Quin privilegi!

Despr¨¦s de visitar per fora la cereria Llu¨ªs Codina (Bisbe, 2) transformada en espardenyeria per¨° que conserva el mobiliari, el taller i la m¨¤quina de fabricar espelmes de fa 200 anys, el grup entra a una altra, Cereria Subir¨¤ (Baixada de la Llibreteria, 7), oberta des de 1761, malgrat que el primer local estava a la zona de la Via Laietana que en construir-se va acabar amb milers de cases i palaus. ¡°La moda de decorar amb espelmes ha ajudat que el negoci pervisqui¡±, explica Burgos a la porta. Dins el parad¨ªs de la cera, enmig d¡¯espelmes amb forma de col de cabdell, hamburguesa, past¨ªs i el cl¨¤ssic ciri, el guia demana a una de les dependentes que li passi un calaix del taulell: ¡°L'important d'aquestes botigues ¨¦s que conserven coses com aquesta¡±. I llegeix: ¡°El 31 de juliol de 1904 va mirar l¡¯amic i dependent d¡¯aquesta casa¡±.

Per passar el tr¨¤ngol, a la confiteria del costat La Colmena (pla?a de l'?ngel, 12), despr¨¦s de passar per davant d¡¯un aparador ple de merengues, mantecados, tauletes de torr¨® i porcs de massap¨¤, el grup ¨¦s obsequiat amb caramels de la casa. ¡°Es fan amb la mateixa f¨®rmula des de 1849. No hauran tastat res igual¡±, etziba Josep Maria Roig, amo de la pastisseria que ja ha superat els 150 anys de vida. A la porta, Burgos davant l¡¯olor intensa a dol? crida l¡¯atenci¨®. ¡°Hi ha elements del patrimoni immaterial que tamb¨¦ cal reivindicar¡±.

El guia acompanya el recorregut amb an¨¨cdotes com que el sant que presideix la pla?a assenyala amb el dit el frare que li va tallar un dit a Santa Eul¨¤lia quan la traslladaven de Santa Maria del Mar fins a la catedral; i com a la cantonada amb la Via Laietana, la numism¨¤tica C¨¢lico conserva una finestreta per vendre loteria.

La ruta segueix per la que fou botiga de barrets Ferreri (Princesa, 7), avui Arlequ¨ª, una casa de m¨¤scares en trasp¨¤s. Al costat, el Rey de la Magia (Princesa, 11), ¡°la botiga de m¨¤gia m¨¦s antiga d¡¯Espanya¡±, fundada el 1881; un aut¨¨ntic temple d¡¯aquest art fins al qual han peregrinat artistes com Joan Brossa.

De tornada a la pla?a Sant Jaume el grup segueix pel carrer del Call, amb establiments com Dulcinea, una botiga a l¡¯engr¨°s regentada per asi¨¤tics i amb el nom com l¡¯¨²nica cosa que perviu de l¡¯antiga Tipografia Cormellas (Call, 14-16) que apareix a la segona part del Quixot. Just davant, Burgos assenyala un edifici estret en qu¨¨ Gaud¨ª va tenir el seu primer despatx d'arquitecte. Edificis, carrers i cases plenes d¡¯hist¨°ries per escriure un llibre.

Despr¨¦s de passar per botigues que tan aviat venen collars i bra?alets com carcasses per a m¨°bils s¡¯arriba a la barreteria Obach (Call, 2), amb models que porten a maleir per qu¨¨ no ha tornat la moda de tapar-se el cap. ?s el carrer paral¡¤lel a la gran avinguda que va ser el carrer Ferran, abans que el passeig de Gr¨¤cia entr¨¦s a funcionar com l¡¯¨²ltim aparador de la burgesia barcelonina. Per¨° en aquest ¨²ltim no hi ha cap botiga que pugui presumir que hi hagi entrat una emperadriu. ?s el que pot fer l¡¯antiga llibreria Universal (Ferran, 33), avui una botiga de souvenirs, que el 1893 va visitar Siss¨ª per comprar obres de Shakespeare en franc¨¨s i angl¨¨s.

¡°Era un dels carrers m¨¦s elegants d¡¯Europa, amb locals com els d¡¯An¨ªs del Mono i joieries com Masriera o Maci¨¤ (Ferran, 25), on ara hi ha un Starbucks que conserva alguns elements de la decoraci¨® de Puig i Cadafalch, com el terra de mosaic i els sostres amb esgrafiats. Els clients, tots turistes, no se n¡¯adonen fins que el grup entra i no deixa de mirar i assenyalar amunt i avall. La ruta acaba a la Rambla visitant la camiseria Xanc¨® i les seves dependentes atrafegades, potser perqu¨¨ saben que en unes quantes hores abaixaran la persiana per sempre. Per sort, la ruta de Cultruta la mantindr¨¤ en el seu recorregut els propers dies 3 i 11 de gener. Per¨° ja ning¨² no podr¨¤ veure la magn¨ªfica caixa enregistradora, digna d¡¯un museu, que presideix aquest establiment bicentenari condemnat a tancar.