Pedres amb valor notarial

Moltes persones que visiten el monestir g¨°tic de Pedralbes, al districte de les Corts de Barcelona, se sorprenen en veure, just davant de la porta d¡¯acc¨¦s i com si volgu¨¦s rivalitzar-hi, un mur de pedra en el qual destaquen una galeria amb capitells rom¨¤nics, un parell de finestres i un altre de portes amb llinda i figures del segle XII procedents de la col¡¤legiata de Santa Maria de Besal¨² (la Garrotxa), un dels edificis m¨¦s bonics i castigats del rom¨¤nic catal¨¤. S¨®n de tal qualitat que semblen c¨°pies neorom¨¤niques, per¨° despr¨¦s de saber que pertanyen a l¡¯habitatge del col¡¤leccionista Francisco Godia, conegut com el Conventet, en record al convent francisc¨¤ de frares que exercien de guia espiritual de les monges, aquestes peces s¡¯associen a l¡¯afany de Godia d¡¯aconseguir el bo i millor de l¡¯art medieval, per al seu gaudi personal. Tanmateix, aquests elements ja estaven a la casa quan Godia, tamb¨¦ pilot de F¨®rmula 1, es va traslladar a viure-hi en la d¨¨cada de 1970.

En concret, des que les va comprar el 18 de juny de 1918 ?ngela Sors Davin pel m¨°dic preu de 10.000 pessetes. Aix¨ª ho recull una acta notarial datada a Besal¨², que ha sortit a la llum recentment a Olot, a l¡¯Arxiu Comarcal de la Garrotxa, durant els treballs d¡¯investigaci¨® de Santi Soler Simon, un avesat expert en papers antics i arxius que els ha localitzat de forma casual. ¡°Estava revisant aquest volum del notari Llu¨ªs Dom¨¨nech Sol¨ªs intentant localitzar unes escriptures sobre Tortell¨¤, localitat de la comarca de la Garrotxa, sobre la qual estic realitzant uns estudis¡±, explica Soler, que recorda que ¡°els protocols de l¡¯any 1918 no s¡¯han pogut consultar fins a principis de 2018, ja que per poder fer-ho han de complir els 100 anys d¡¯antiguitat, tal com estableix la llei del notariat de 1862 vigent¡±.

La localitzaci¨® de l¡¯acta dona llum per con¨¨ixer millor com era aquest edifici religi¨®s dedicat a santa Maria, que junt amb Sant Vicen?, Sant Pere i el castell comtal, dominen la poblaci¨® de Besal¨², i que va arribar a ser seu episcopal, despr¨¦s que el comte Bernat I de Besal¨², Tallaferro, obtingu¨¦s aprovaci¨® del Papa per anomenar bisbe el seu fill Guifr¨¦. C¨¤rrec que va ostentar nom¨¦s entre 1017 i 1020.

Segons aquest document, les pedres venudes ¡°de les anomenades ru?nes de l¡¯excol¡¤legiata de Santa Maria, situades en aquesta vila¡± van ser: ¡°un timp¨¤ i la porta sobre la qual descansa, amb tots els seus muntants i pedres annexes¡±; ¡°dues finestres laterals, tamb¨¦ amb els seus muntants, exteriors i pedres per muntar-les¡±; ¡°una porta lateral, amb sis esglaons amb els seus muntants i pedres annexes en qu¨¨ es basa¡±; ¡°dotze grans columnes, amb els seus capitells que estan situats dins de l¡¯edifici¡±; ¡°totes les pedres art¨ªstiques i cornises laterals de l¡¯absis i nou columnes exteriors d¡¯aquest amb els seus capitells¡±. I finalment: ¡°totes les pedres art¨ªstiques de les esmentades ru?nes i les necess¨¤ries per al seu muntatge¡±. En total: dues portes, dues finestres i 21 columnes amb els seus 21 capitells (12 de dins i 9 de l¡¯absis), a m¨¦s de la cornisa lateral de l¡¯absis i una l¨¤pida.

Tot aquest material el necessitava ?ngela Sors per ornamentar la seva nova resid¨¨ncia comprada aquell mateix any als afores de Barcelona. Ella era l¡¯¨²ltima propiet¨¤ria de l¡¯edifici religi¨®s que el 1882 s¡¯havia alienat amb altres cases vinculades amb el monestir ¡°amb perm¨ªs eclesi¨¤stic i real¡±, passant en mans del bisbat que el va destinar per a lloc d¡¯esplai i esbarjo del prelat. I aix¨ª va ser fins que el 1918 el bisbe Enric Reig el va vendre a ?ngela Sors, per tant, la seva primera propiet¨¤ria civil.

Per dur a terme la reforma, la propiet¨¤ria ¡°v¨ªdua de Borr¨¤s¡± i pertanyent a l¡¯alta burgesia barcelonina, ja que vivia al primer pis del n¨²mero 17 del passeig de Gr¨¤cia, va contractar els serveis de l¡¯arquitecte de moda, Enric Sagnier, que va dur a terme importants treballs de restauraci¨® i ampliaci¨® de l¡¯edifici medieval, bastant deteriorat pel pas del temps, sobretot a la zona de l¡¯actual baixada del Monestir on hi havia els magatzems i les quadres. Unes obres que van efectuar, pel que sembla, el 1919 la fam¨ªlia Peremateu-Sors, despr¨¦s de la mort d¡¯?ngela.

Sagnier no va canviar el mur d¡¯uns vint metres de llarg, per¨° s¨ª la seva fisonomia externa, situant les pedres procedents de Santa Maria: vuit capitells (sis a dues cornises superiors i dos m¨¦s en una de les portes), dues finestres del transsepte, la porta septentrional i el timp¨¤ de la porta principal. A m¨¦s, el 1994, la Generalitat va dipositar cinc capitells al MNAC que les filles de Godia van utilitzar com a pagament d¡¯impostos de l¡¯her¨¨ncia del seu pare. Tres estan exposats i dos s¨®n als magatzems. En total, 13 capitells dels 21 que va comprar ?ngela Sors el 1918. Als altres vuit se¡¯ls ha perdut el rastre.

Qui va vendre les pedres de Santa Maria de Besal¨² el 1918? Segons l¡¯escriptura, Carlos de Aulet Rafecas, ¡°vidu, militar retirat, ve¨ª d¡¯aquesta vila¡± que les havia comprat al prevere Josep Figuera Carbonell, el 2 de novembre de 1880. L¡¯escriptura estipulava que la venedora adquiria perm¨ªs ¡°per fer en les esmentades ru?nes les operacions necess¨¤ries a fi de poder extreure els objectes venuts¡±, una cosa que podria fer durant ¡°un termini de sis mesos¡±. Aulet, que tamb¨¦ havia estat mestre municipal de Besal¨², vivia entre les ru?nes i ho mostrava amb generositat a tots els que les visitaven, fos Puig i Cadafalch i l¡¯Associaci¨® d¡¯Arquitectes de Barcelona ¡°a qui va explicar amb la seva proverbial cortesia dades i comentaris del monument¡±, o Buenaventura Bassegoda que en la seva cr¨°nica period¨ªstica de 1914 ressaltava ¡°que es troba dempeus gr¨¤cies a haver pogut sostreure-la de les grapes de la incultura popular, comprant-la amb els seus modestos estalvis¡±.

Per¨° des de feia anys Aulet tenia intenci¨® de vendre aquest conjunt, per la qual cosa despr¨¦s d¡¯inserir anuncis el 1897 en la premsa local, com al Semanario de Ba?olas, va comen?ar a rebre ofertes de grups inopinats com el dels representants anglesos de l¡¯Esgl¨¦sia evang¨¨lica. Aquest inter¨¨s va desencadenar una guerra medi¨¤tica per conservar ¡°les pedres catalanes perqu¨¨ no caiguessin en mans d¡¯heretges estrangers¡±, i es va proposar fins i tot una subscripci¨® popular per recollir ¡°com a m¨¤xim, 6.000 duros per evitar que Santa Maria caigu¨¦s en poder d¡¯estrangers, una quantitat que podria ser reintegrada per la Comissi¨® de Monuments o per l¡¯entitat catalana que patrocin¨¦s la idea¡±.

El 1898 la subscripci¨® es va obrir i la premsa parla d¡¯una aportaci¨® de 1.000 pessetes d¡¯¡°un grup de la Lliga Catalanista¡± i 1.000 m¨¦s d¡¯¡°una senyoreta amiga de l¡¯art cristi¨¤¡±, seguit d¡¯un esperan?ador ¡°seguir¨¤¡±. Per¨°, com s¡¯ha vist, aquestes quantitats i altres de menor valor de ¡°subscriptors reconstructors¡± no van servir per solucionar el mal estat de les ru?nes. I el 1918 Aulet les va vendre per 10.000 pessetes, i van comen?ar el seu viatge al Conventet de Barcelona.