Nines i xurros de matinada

Eren gaireb¨¦ les dues de la matinada del dia de Reis i em trobava entre una riuada de gent, sense poder anar endavant ni enrere, aturat davant d'un mar de nines de tota mena, mida i ra?a que semblaven clamar desesperadament estenent els seus bra?os de pl¨¤stic: "Compra'm!".

Soc un dels molts que no podem explicar qu¨¨ dimoni fem any rere any a les concorregudes parades de joguines de la tradicional fira de Reis de la Gran Via barcelonina la nit de la vig¨ªlia de l'arribada de Ses Majestats. Des de fa temps ja no tinc fills ni nebots ni fillols ni cap altre parent en edat de regalar-li joguines, per¨° la fira em continua atraient com un forat negre. Som molts els que pensem que el Via Crucis nadalenc no est¨¤ complet sense aquesta rematada final, sense submergir-nos en una multitud nocturna que desfila aglomerant-se davant de les parades amb la mirada m¨¦s perduda a mesura que avancen les hores i l'atmosfera es torna m¨¦s al¡¤lucin¨°gena. La cosa t¨¦ un punt d'Abierto hasta el amanecer.

Hi ha gent que rebutja la fira qualificant-la de tronada, desvirtuada i intempestiva (!), i assenyalant que una bona part de les parades ofereixen joguines de discutible manufactura i falsa franqu¨ªcia, embolicades en una insuportable aroma oliosa de frankfurt i xurreria, per no parlar dels preus absurds dels elements tradicionals, com el carb¨® de sucre, que faria ric Dick van Dyke, les monedes, que es dirien d'or, o els cigarros i les sardines de xocolata pagades a preu de caviar rus. Per¨° qu¨¨ voleu que us digui, a mi, i a altres potser tan ingenus o nost¨¤lgics, que no tenim res a fer all¨¤, ens pot el reclam de la mem¨°ria i tornem, una vegada i una altra, en una etern retorn eliadi¨¤ digne d'estudi. Pel cam¨ª hem deixat ments m¨¦s preclares i esperits m¨¦s pr¨¤ctics que no s'hi deixen arrossegar i aixequen una cella quan se'ls suggereix el pla. Ja s'ho faran.

Som molts els que pensem que el Via Crucis nadalenc no est¨¤ complet sense aquesta rematada final. La cosa t¨¦ un punt d¡¯¡®Abierto hasta el amanecer¡¯

No para de sorprendre'm que en un mercat com aquest, que sembla que s'escapa de tot control de qualitat i l¨°gica (en un extrem, la fira de joguines es dissol en una oferta d'artesania heterog¨¨nia, i em quedo curt), regni com ho fa el que ¨¦s pol¨ªticament correcte (si exceptuem aix¨° del carb¨® en zona de baixes emissions). Un no tindr¨¤ ¨¨xit si busca, com vaig fer jo l'altra nit, la cl¨¤ssica canana amb rev¨°lvers de vaquer o el Winchester 73 de James Stewart, ja no diguem una pistola l¨¤ser per semblar Flash Gordon o la metralleta del sergent Gorila. Em va consolar que hi hagu¨¦s un lloc on et venien bonics elms de pl¨¤stic amb espases del mateix material i escuts de fusta que et permeten imaginar que ets Ivanhoe. Em vaig comprar un joc sencer per si de cas tanquen la parada l'any que ve i el vaig arrossegar en una bossa la resta de la nit pensant en la cara dels reis d'Orient ¡ªsuposo m¨¦s partidaris de Salad¨ª i Soleimani¡ª, en veure en el meu equipament l'emblema templer.

Les hores van transc¨®rrer hipn¨°ticament entre el so de la campana d'Escrib¨¤ comptabilitzant tortells i la visi¨® de tants cotxes que devoraven joguines per les portes i els maleters per a les desenes d'empreses solid¨¤ries de la nit. Despr¨¦s de passar per dos dels meus llocs preferits, el dels clics?de Famobil costumitzats i el de roba de segona m¨¤ de nines (la roba interior en bossetes de cel¡¤lofana entusiasmaria Lewis Carroll), vaig acabar com acostumo a fer al concorregut Re-Read de la Gran Via, on em vaig fer per unes poques monedes amb una rara edici¨® de l'encuny, de Lawrence d'Ar¨¤bia, amb traducci¨® de Victoria Ocampo (Alianza, 1975) i el fabul¨®s volum El libro de oro en la aventura en el mar, de Singer i Sherrod (Luis de Caralt, 1964), que inclou un cap¨ªtol sobre el misteri del Mary Celeste. A veure si un deixar¨¤ d'anar a la Gran Via, i de creure en els Reis...