El gir social de Foment

¡°Foment del Treball necessita espolsar-se la caspa¡±, deia el directiu d'una important entitat financera quan la patronal encara l'encap?alava Joaquim Gay de Montell¨¤ i ja s'albiraven en l'horitz¨® les eleccions que guanyaria sense compet¨¨ncia Josep S¨¢nchez Llibre. Hi ha consens que el nou president, exdiputat de CiU al Congr¨¦s i responsable de relacions institucionals de la CEOE abans de tornar a Barcelona, ha fet en poc m¨¦s d'un any que fa que ¨¦s al c¨¤rrec un gir a la instituci¨®. ¡°El canvi de mentalitat ¨¦s evident¡±, afirma un dels membres de la junta directiva.

En un dels seus primers discursos de presentaci¨®, S¨¢nchez Llibre va defensar la necessitat de renovar el contracte social, amb la finalitat de reduir les desigualtats de renda, accentuades amb la crisi. El discurs ¨¦s conegut, la renovaci¨® del capitalisme per mantenir la seva superviv¨¨ncia, per¨° a Espanya encara no l'havia llan?at cap patronal, que fins ara s'han limitat a fer una crida per intentar apujar els salaris una vegada confirmada la sortida de la crisi. A l'octubre, no obstant aix¨°, Foment va fer un nou pas en aquest sentit a trav¨¦s del nou laboratori d'idees que s'ha estrenat aquest mandat: una aposta per crear una renda m¨ªnima que ajudi els ciutadans amb menys recursos, tema tab¨² fins ara en determinats ¨¤mbits conservadors com el de la gran empresa.

¡°Al final est¨¤ actualitzant el discurs amb un accent m¨¦s social, per¨° amb un debat que ja ¨¦s aqu¨ª¡±, venien a consensuar dos vocals de la junta directiva. Un destaca que juga a favor d'aquest intent l'anomalia que S¨¢nchez Llibre estigui al capdavant de la patronal: ¡°?s un pol¨ªtic, no ¨¦s un empresari, i ¨¦s un paio que sap perfectament que ¨¦s millor arribar a un mal acord que a un no acord¡±.

La seva conclusi¨® encaixa amb les dues primeres obsessions amb les quals S¨¢nchez Llibre pretenia estrenar-se en el c¨¤rrec: la resoluci¨® dels litigis que enfrontaven la gran patronal catalana amb l'organitzaci¨® vallesana Cecot i amb la de pimes Pimec. Amb la primera el va tancar r¨¤pid posant fi a la seva suspensi¨® com a associada de Foment. Amb la segona va pactar un repartiment institucional que suposa deixar totes dues organitzacions en una situaci¨® gaireb¨¦ parit¨¤ria.

I aquest discurs de pacificaci¨® l'ha portat tamb¨¦ a les seves relacions amb el Govern catal¨¤. S¨¢nchez Llibre no dubta a criticar el president Torra, que recentment va acusar d'actuar amb ¡°irresponsabilitat¡± per no haver condemnat les protestes violentes que va patir Catalunya despr¨¦s de la sent¨¨ncia del proc¨¦s, l'octubre?passat. Per¨°, malgrat tot, mant¨¦ relaci¨® amb Presid¨¨ncia, trencada en temps del seu predecessor. Fins i tot avan?ant-se a la CEOE, va celebrar que el PSOE aconsegu¨ªs un acord d'investidura amb Unides Podem, tot i que despr¨¦s va criticar durament el seu programa de govern, igual que va fer per arremetre contra el preacord fiscal ¡ªm¨¦s impostos i m¨¦s alts¡ª tancat entre el Govern catal¨¤ i Catalunya en Com¨². L'organitzaci¨® va apostar per la governabilitat.

¡°El m¨¦s rellevant, potser, ¨¦s que en les reunions de la junta ning¨² ha q¨¹estionat la seva l¨ªnia¡±, diu un membre, malgrat la complexitat de fer determinats discursos en una entitat conservadora. ¡°En totes les organitzacions cal fer equilibris, per¨° a Foment encara m¨¦s¡±, diu una altra. Encara que tamb¨¦ admet que aquest gir social encara s'ha de concretar en mesures concretes i aqu¨ª ¨¦s on pot sorgir l'oposici¨® interna.

Des de la seva estrena, S¨¢nchez Llibre ha evitat entrar en conflictes. Nom¨¦s s'ha ficat en un, en clara confrontaci¨® amb l'independentisme que representa l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Va portar als tribunals la seva campanya de Consum estrat¨¨gic, amb la qual pretenia que els consumidors optessin nom¨¦s per comprar productes d'empreses significades amb l'independentisme. La patronal va decidir portar-la als tribunals i va demanar que es cancel¡¤l¨¦s perqu¨¨ suposava una pr¨¤ctica anticompetitiva no permesa. I a la fi de l'any passat un jutge li va donar la ra¨® i va ordenar el tancament.

Hi ha qui defensa que Foment ha aprofitat que la Cambra de Comer? de Barcelona ha abra?at l'independentisme des que Joan Canadell es va convertir en president per guanyar un espai m¨¦s pragm¨¤tic en l'¨¤mbit pol¨ªtic. Just el contrari que passava quan Gay de Montell¨¤ presidia Foment i tenia un fort discurs pol¨ªtic, en aquest cas en contra de l'independentisme.