El factor hum¨¤

Qu¨¨ necessita el nou govern d¡¯esquerres per consolidar-se i desautoritzar els qui auguren que tindr¨¤ una vida curta? L¡¯argument principal per a la cat¨¤strofe ¨¦s que un govern amb una majoria molt prec¨¤ria quedar¨¤ acorralat entre la dreta ¨Camb terminals actives a l¡¯aparell d¡¯Estat, en el m¨®n econ¨°mic i als mitjans de comunicaci¨®¨C i l¡¯independentisme, que, parapetat en el seu programa de m¨¤xims com a mode de superviv¨¨ncia, pretendr¨¤ exig¨¨ncies impossibles que faran descarrilar qualsevol intent de retorn real del conflicte a la pol¨ªtica.

Hi ha raons que avalen aquesta an¨¤lisi: no hi ha a la dreta, pel que es veu, ning¨² capa? de liderar-la des de posicions liberalconservadores, de manera que cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil distingir entre Vox, el PP i Ciutadans, instal¡¤lats en la pol¨ªtica de xoc permanent. Mentrestant, una part del sobiranisme catal¨¤, encallat en les seves fabulacions, ha trobat en la confrontaci¨® el seu mode de superviv¨¨ncia. Davant d¡¯aquest escenari, la carta del Govern ¨¦s confiar sense por que la majoria dels ciutadans volen una resoluci¨® negociada dels conflictes en curs. I si ¨¦s aix¨ª, t¨¦ prou espai per consolidar-se, almenys mentre els seus il¡¤luminats adversaris continu?n enrocats. Ha estat tant el soroll i la f¨²ria que els costa a uns i altres entendre que aquest cam¨ª no t¨¦ sortida. Tot arribar¨¤.

No hi ha a la dreta ning¨² capa? de liderar-la des de posicions liberalconservadores. Cada vegada ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil distingir entre Vox, el PP i Ciutadans, instal¡¤lats en la pol¨ªtica de xoc permanent

Des d¡¯aquesta perspectiva, la possibilitat de l¡¯¨¨xit del nou govern dependr¨¤ en bona mesura del que podr¨ªem anomenar el factor psicol¨°gic. Tant S¨¢nchez com Iglesias han pujat molt r¨¤pid. El 2014 ¨¦s l¡¯any que marca simb¨°licament el final del r¨¨gim del 78, amb la mort de Su¨¢rez, l¡¯abdicaci¨® de Joan Carles i la sortida de Rubalcaba de la pol¨ªtica, el 9-N catal¨¤ i la irrupci¨® de Podem en les eleccions europees. Fins llavors ni S¨¢nchez ni Iglesias existien pol¨ªticament. En cinc anys un recorregut ple d¡¯alts i baixos els ha portat al poder. I si no hi han arribat abans, i potser en millors condicions, ha estat perqu¨¨ s'han bloquejat entre ells. A S¨¢nchez li costa espolsar-se la cultura del corporativisme bipartidista i Iglesias ha assumit lentament ¨Ci amb retrocessos significatius¨C la dist¨¤ncia que hi ha entre els carrers i places i les institucions.

Dues traject¨°ries curtes i amb topades considerables, sobre un escenari molt complicat. Es posar¨¤ a prova el grau de maduresa al qual han arribat tots dos personatges, que ¨¦s expressi¨® de l¡¯autoestima (el principal recurs contra la vanitat) i de l¡¯autoritat que seran imprescindibles en el temps que vindr¨¤. Per qu¨¨? Per no deixar-se immobilitzar per les pors del qui se sent insegur; per evitar la tend¨¨ncia letal de l¡¯esquerra a la psicopatologia de les petites difer¨¨ncies; per resistir les pressions internes de cada una de les fam¨ªlies (algunes baronies del PSOE enredant per evitar que S¨¢nchez s¡¯allunyi del vell ordre i amb els sectors m¨¦s radicals de Podem denunciant tra?dors); per emprendre sense por canvis significatius en les pol¨ªtiques i en les maneres de portar-les a bon port; per emprendre una negociaci¨® amb el sobiranisme catal¨¤ que obre realment un nou marc de relaci¨®, sense que la frustrin les amenaces de la dreta ni la intransig¨¨ncia de cert independentisme; per afrontar la lluita ideol¨°gica contra el neoautoritarisme; per fer real un canvi de prioritats en l¡¯agenda pol¨ªtica, amb la lluita contra les desigualtats al centre; i perqu¨¨ la ciutadania que vol solucions raonables se senti interpel¡¤lada i implicada. Dit d¡¯una altra manera, no n¡¯hi ha prou amb el fet que hagin arribat al poder, ara han de demostrar que el canvi ¨¦s real i dur a terme reformes importants. ?s a dir, oferir expectatives de futur, que ¨¦s el que ara mateix no s'albira. I per aix¨° cal decisi¨®, tempran?a i resist¨¨ncia.

Una part del sobiranisme catal¨¤, encallat en les seves fabulacions, ha trobat en la confrontaci¨® el seu mode de superviv¨¨ncia

Amb aix¨° aconseguiran guanyar temps per demostrar que la radicalitzaci¨® de la dreta no porta enlloc i per donar raons a l¡¯independentisme perqu¨¨ contribueixi a la creaci¨® d¡¯un nou escenari. I aix¨ª obrir espais perqu¨¨ s¡¯hi pugui anar incorporant la gran majoria, sense la qual la necess¨¤ria refundaci¨® d¡¯un r¨¨gim esgotat ser¨¤ una pura utopia. Ja arribar¨¤ el moment de ser exigents amb els qui continu?n instal¡¤lats en el bloqueig. Ara mateix, la primera responsabilitat recau sobre S¨¢nchez i Iglesias: ells han de fer cre?ble que la voluntat de canvi no ¨¦s nom¨¦s un esl¨°gan per a la investidura. I no deixar que el factor hum¨¤ espatlli l¡¯experiment.