Un cin¨¨fil agn¨°stic al cinema del Papa

No ¨¦s estrany que Rom¨¢n Gubern posi el seu llibret delici¨®s Un cin¨¦filo en el Vaticano (Nuevos Cuadernos Anagrama, 2020) sota l'advocaci¨® de Mark Twain i el seu Un ianqui a la cort del rei Art¨²s: l¡¯estudi¨®s del cinema catal¨¤ manifesta el mateix sentit de l'humor i ironia que l'escriptor nord-americ¨¤ i considera la seva perip¨¨cia vaticana tan curiosa i extravagant (i divertida) com la del protagonista de la famosa novel¡¤la. Efectivament, ¨¦s gaireb¨¦ igual de sorprenent que un t¨¨cnic de Connecticut desembarqui a Camelot, com que un cin¨¨fil agn¨°stic barcelon¨ª ho faci en el secret¨ªssim i tancat m¨®n del cinema pontifici. Gubern (Barcelona, 1934) ho va fer el 1995, en rebre una invitaci¨® de la Santa Seu (concretament del Pontifici Consell per a les Comunicacions Socials) a fi d'unir-se a la comissi¨® que havia d'organitzar el programa oficial de la Filmoteca Vaticana amb motiu del centenari del cinema. El que va passar a partir de llavors inclou episodis tan divertits com la indiscreci¨® de Gubern que va fer que encara avui el cinema no tingui un sant del gremi propi...

Rom¨¢n Gubern ens rep al seu pis entre llibres i papers dispersos i vestit de manera una mica sorprenent per estar per casa: amb dessuadora universit¨¤ria, ca?adora de cuir i bufanda vermella. ¡°Tinc 85 anys i poca vida social¡±, apunta abans d'entrar en mat¨¨ria i explicar que va escriure el llibre l'agost passat d'una tirada, per enc¨¤rrec del seu cunyat Jorge Herralde, aprofitant que guardava al seu arxiu tots els documents sobre el tema. ¡°El papat est¨¤ d'actualitat¡±, diu a prop¨°sit de la pol¨¨mica entre Ratzinger i Francesc i la pel¡¤l¨ªcula sobre els dos papes, encara que confessa, en canvi, que encara no ha vist la s¨¨rie El joven Papa. ¡°No voldria que s'interpret¨¦s el meu llibre com si fos sat¨ªric o combatiu, perqu¨¨ la veritat ¨¦s que al Vatic¨¤ van ser molt amables amb mi. M'he inspirat amb Un ianqui a la cort del rei Art¨²s perqu¨¨ m'agrada aquesta idea d'alg¨² que arriba a un lloc que no coneix i ho mira tot amb ulls nous¡±.

Gubern explica que havia arribat a Roma com a director de la seu de l'Institut Cervantes a la ciutat, i que suportava com n¡¯¨¦s de dif¨ªcil treballar en un pa¨ªs amb ¡°una burocr¨¤cia ingrata¡± i es veia amb freq¨¹¨¨ncia amb el seu amic Umberto Eco, o organitzava actes amb Lucia Bos¨¨, quan va rebre la sorprenent invitaci¨® del Vatic¨¤. El reclamaven en qualitat d'expert internacional en cinema. ¡°Mai no se m'esborrar¨¤ l'escena del gu¨¤rdia su¨ªs que em va aturar a l'entrada del Vatic¨¤ i en presentar-li les meves credencials em va indicar afegint un gest de solemnitat medieval i retirant l'alabarda: ¡®?Avanti dottore Gubern!¡±. Entrava en un m¨®n complex, ¡°s¨ª, com es veu ara amb aix¨° del Papa i l'ex-Papa¡±. El contacte de Gubern al Palazzo de San Carlo ¡ªseu del consell pontifici que el va reclutar¡ª era l'arquebisbe John P. Foley, president del comit¨¨ organitzador per al centenari del cinema, ja mort. ¡°De tot aix¨° fa 25 anys i em veig alliberat del secret de confessi¨®¡±, fa broma. Les reunions de la comissi¨®, en les quals a part de la secret¨¤ria, Gubern era l'¨²nic laic ¡ª¡°el laic oficial¡±¡ª, comen?aven despr¨¦s de la preg¨¤ria del parenostre i l'oportuna jaculat¨°ria ¡°Iluminat Domine". L'estudi¨®s barcelon¨ª, sempre sota sospita, no va tardar a descobrir que el cinema era per al Vatic¨¤ ¡°un instrument d'apostolat¡±, una cosa molt diferent que per a Cahiers du cinema.

Les reunions comen?aven amb un parenostre i una jaculatoria

La comissi¨® va redactar diversos textos te¨°rics (el de Gubern sobre cinema i universitat va quedar aparcat) i va elaborar unes llistes de pel¡¤l¨ªcules exemplars per als fidels, atenent valors religiosos, d¡¯una banda, i morals i humans, d¡¯una altra, i art¨ªstics de la tercera. Se¡¯n van fer algunes a t¨ªtol previ, per discutir-les, en les quals el catal¨¤ va col¡¤locar les seves candidates, entre elles Teorema, de Pasolini, Les dents del diable, de Nicholas Ray, o Solaris, de Tarkovski. ¡°Hi va haver molt debat, es tractava que no qued¨¦s com a cinema de beats, i vaig insistir en qu¨¨ el cinema asi¨¤tic i el de l'Am¨¨rica llatina havien d'estar-hi representats, cosa que vaig aconseguir en l¨ªnies generals¡±. En les tres llistes finals ¡ªque inclouen titols previsibles com La missi¨®, de Rolan Joff¨¦, La passi¨® de Joana d¡¯Arc, de Dreyer, i Un home per a l'eternitat, de Zinnemann (tamb¨¦ Ben- Hur, de William Wyler), i altres d'inesperats (Dersu Uzala, La dilig¨¨ncia, Nosferatu...), hi apareixen alguns t¨ªtols que Gubern no hauria posat, com Carros de foc, altres que li semblen b¨¦ com 2001, una odissea de l'espai ¡ª¡°per a ells rescatable en tons cristians¡±, comenta¡ª, i nom¨¦s un dels que ell recomanava, La strada. Com era de preveure, no hi ha La llavor del diable. Gubern riu, ¡°no, i mira que ¨¦s una bona pel¡¤l¨ªcula sobre el diable¡±, i aprofita per parlar de la seva amistat de joventut amb Polanski ¡ª¡°Rom¨¢n com jo¡±¡ª i la vegada que es va frustrar una orgia en la qual el cineasta i la seva parella li van proposar de participar-hi.

No hi ha sant del cinema per culpa de Gubern. ¡°Mea culpa, s¨ª, li vaig explicar a una periodista que est¨¤vem treballant en aix¨° i va saltar als titulars. Em van renyar i la q¨¹esti¨® es va aturar. Es pensava en Sant Francesc d'Ass¨ªs, per haver inventat el pessebre, i com que hi havia de papa Wojtyla ¡ªal qual per cert tampoc no li agradava el cinema: havia estat actor, per¨° de teatre¡ª se sospesava tamb¨¦ Maximilano Kolbe, el frare assassinat a Auschwitz i canonitzat per Joan Pau II¡±. Kolbe va entrar entre els candidats a sant patr¨® del ram, agrega Gubern, perqu¨¨ se li havia aparegut la Verge, la qual cosa d'alguna manera l'identificava amb els espectadors de cinema.

De si existeix un arxiu secret del Vatic¨¤ referit al cinema, Gubern respon que no ho sap. ¡°All¨° ¨¦s el castell dels misteris i els laberints, Kafka seria feli? all¨¤. De tot es diu que hi ha arxius secrets, jo si n'hi ha no he arribat a veure'ls, al Vatic¨¤ li agrada conrear el misteri¡±.