Nonell, Carracci i Llorens Artigas, estrelles del MNAC durant el 2020

Un Isidre Nonell in¨¨dit. Aquest ser¨¤ el reclam d'una de les tres grans exposicions previstes aquest any programades pel MNAC. In¨¨dit, perqu¨¨ en la mostra que s'inaugurar¨¤ el 14 de maig (fins al 13 de setembre) es podran veure un bon nombre de pintures que no s'havien vist mai, i perqu¨¨ l'obra d'aquest pintor modernista que s'alternava amb els membres d'Els Quatre Gats va subvertir els criteris del gust burg¨¨s i la visi¨® amable i esteticista i va abordar temes m¨¦s socials protagonitzats per personatges marginals i estigmatitzats, com gitanos, prostitutes, pobres i captaires.

La seva capacitat i talent i la irradiaci¨® que va tenir sobre el seu entorn art¨ªstic seran els protagonistes d'aquesta necess¨¤ria mostra (l'¨²ltima d'aquesta dimensi¨® es va ser ja fa 20 anys) que comissarien?Eduard Vall¨¨s i Francesc Qu¨ªlez, que reuniran 250 obres, no nom¨¦s creades per Nonell, sin¨® per altres artistes, com Antoni Pichot, Xavier Gos¨¦, Carles Casagemas i Pablo Picasso, als quals va servir d'inspiraci¨® o que van conrear els seus mateixos motius.

L'exposici¨® mostrar¨¤ tamb¨¦, amb fotografies d'autors com Francesc Serra, Joan Vilatob¨¤ i Frederic Ballell, aspectes de la perif¨¨ria de la Barcelona en la qual va viure Nonell i que el van inspirar; analitzar¨¤ cient¨ªficament i per primera vegada els seus famosos ¡°dibuixos fregits¡± i mostrar¨¤ la seva versatilitat i la seva originalitat creativa allunyada de solucions convencionals, que tant agraden ara.

Enmig d'aquesta exposici¨® es podr¨¤ veure al MNAC una petita joia recuperada. Es tracta de les pintures al fresc que va fer Annibale Carracci al voltant del 1605 per a la capella de Juan Enr¨ªquez Herrera, a l'esgl¨¦sia de Santiago dels Espanyols a Roma. I ¨¦s on van estar fins que el 1830 es van arrencar. Set fragments van acabar al Prado i nou a l'Acad¨¨mia de Belles Arts de Sant Jordi, que els va dipositar al MNAC.

Ara, per primera vegada, es podran veure una altra vegada junts, a m¨¦s dels dibuixos preparatoris que es conserven al castell de Windsor. ¡°Hi ha una bona sintonia entre nosaltres i el Prado, per a la destinaci¨® final de totes aquestes pintures, per¨° ¨¦s molt complex¡±, es limita a assegurar Pepe Serra, director del MNAC per respondre a la pregunta de qu¨¨ passar¨¤ amb les obres despr¨¦s de l'exposici¨® que comissaria Andr¨¦s ?beda i que es veur¨¤ a Madrid, Barcelona i Roma. Al MNAC, entre el 15 de juny i el 20 de setembre.

Dos mesos despr¨¦s obrir¨¤ les portes la tercera gran mostra de la temporada, dedicada a la cer¨¤mica de Llorens Artigas en di¨¤leg amb la de Hamada Shoji; una relaci¨® d'admiraci¨® m¨²tua que abordar¨¤ l'exposici¨® (comissariada per Ricard Bru, fins al 7 de mar?) amb els vincles fruct¨ªfers amb altres catalans, com Joan Gardy Artigas, Joan Mir¨® i Eudald Serra. Amb el Victoria & Albert Museum, la Fundaci¨® Maeght, el Museu del Disseny i la Mir¨® de Barcelona.

A m¨¦s d'aquestes grans propostes, el principal museu catal¨¤ presentar¨¤ (despr¨¦s de restaurar) part del fons que el Museu V¨ªctor Balaguer conserva de l'antic Museu d'Art Contemporani creat el 1960 per Alexandre Cirici i Rodr¨ªguez Aguilera, amb obres de Guinovart, R¨¤fols-Casamada, Tharrats o Saura, que es va instal¡¤lar fins al 1963 a la c¨²pula del Coliseum i que han acabat a Vilanova.

Tamb¨¦ es visualitzar¨¤ el conveni de col¡¤laboraci¨® que s'ha signat amb la Fundaci¨® Su?ol, pel qual acollir¨¤ durant un any vuit peces d'art contemporani repartides per les sales de la col¡¤lecci¨® permanent. Aquests Di¨¤legs intrusos,?que es podran veure durant la segona meitat del 2020 ser¨¤ un nou al¡¤licient per visitar el museu. El 2018 el centre va rebre un total de 837.694 visitants, el 22% de Barcelona.

I Gaud¨ª es veur¨¤ el 2021, amb pavell¨® o sense

Al desembre, despr¨¦s de la reuni¨® del patronat del MNAC, la consellera Mari¨¤ngela Vilallonga va anunciar que la Generalitat aportaria 2,5 milions d'euros per a l'ampliaci¨® del museu i que el nou pavell¨® s'inauguraria el 2021 amb una exposici¨® sobre Gaud¨ª.?Dijous?Pepe Serra la va corregir: ¡°L'exposici¨® es far¨¤, est¨¤ m¨¦s que pactada. Ahir es va tancar la llista d'obres. S'inaugurar¨¤ l'1 de juliol [del 2021], comissariada per Juanjo Lahuerta, amb el pavell¨® de Vict¨°ria Eug¨¨nia o sense¡±, va explicar. Tamb¨¦, que despr¨¦s viatjar¨¤ al CaixaF¨°rum de Madrid i al Museu d'Orsay de Par¨ªs. ¡°Veig m¨¦s raonable que l'ampliaci¨® es faci el 2022. Les dates que es van anunciar s¨®n molt optimistes¡±.

Ara com ara, s'estudia el conveni amb l'Ajuntament i Fira per a la seva cessi¨®, amb la idea de ¡°comen?ar al m¨¦s aviat possible les exposicions temporals¡± va dir. ¡°No podem estar esperant a comen?ar a treballar en funci¨® de si tenim el pavell¨® o no¡±, va sentenciar.

Per al 2022 Serra va anunciar una altra gran exposici¨®, sense revelar ni el tema ni el o la protagonista, i que es dur¨¤ a terme la reforma del rom¨¤nic. ¡°Amb incertesa pressupost¨¤ria costa molt treballar¡±. Ho sap b¨¦. El museu disposa (des del 2016) de 15,6 milions d'euros de pressupost, dels quals nom¨¦s 1,6 s¨®n per programar exposicions. ¡°Tota xifra de programaci¨® que baixi de tres milions ¨¦s una anomalia i ¨¦s rid¨ªcula¡±, va reblar. El 2022 ¨¦s, per contracte, el seu ¨²ltim any al capdavant del museu. Ahir va assegurar que no sap si podr¨¤ renovar cinc anys m¨¦s.