Lli?ons del Gl¨°ria

Aquesta vegada ha tocat Gl¨°ria. L¡¯Organitzaci¨® Mundial de Meteorologia va optar per posar noms de persona a les grans tempestes perqu¨¨ s¨®n f¨¤cils de recordar. L¡¯ordre alfab¨¨tic d¡¯un llistat en el qual s¡¯alternen noms d¡¯home i de dona decideix com s'han de batejar els excessos que venen del cel. Ha estat Gl¨°ria i el proper, Herv¨¦. I encara que sigui fruit de l¡¯atzar, el nom de Gl¨°ria no ¨¦s innocu perqu¨¨ ens recorda que la dist¨¤ncia entre l¡¯esplendor de la natura i la mort, l¡¯espectacle de la magnific¨¨ncia i les aig¨¹es desfermades ¨¦s molt petita. I no ¨¦s un detall: ¨¦s una veritat de la Terra de la qual formem part.

Gl¨°ria ha aparegut a l¡¯epicentre de moltes contradiccions del moment. Tot i que en aquests mars hi ha tradici¨® en llevantades i inundacions, la seva dimensi¨® entra en el qualificatiu d¡¯excepcional. Cal remuntar-se 50 anys per trobar un antecedent d¡¯una magnitud semblant. El fet ¨¦s que ha arrasat platges i ha desbordat rius i pantans en proporcions desconegudes. I d¡¯aquesta manera ha refor?at l¡¯alarma davant del canvi clim¨¤tic. Precisament en les mateixes hores que l¡¯Administraci¨® nord-americana, amb Trump al capdavant, tractava a Davos Greta Thunberg d¡¯ignorant. La natura sembla decidida a desmentir els qui s¡¯emparen en el seu poder per, al servei d¡¯interessos ben coneguts, negar l¡¯evid¨¨ncia. I tot i que ¨¦s cert que la multiplicaci¨® dels seus missatges mentiders acaba fent forat i hi ha resist¨¨ncia de la ciutadania als canvis en l'estil de vida que exigiria una actuaci¨® conseq¨¹ent al seu favor, el negacionisme t¨¦ el futur costa amunt. La natura avisa: vosaltres sereu els perdedors, perqu¨¨ la Terra seguir¨¤ el seu cam¨ª.

En l¡¯era dels mitjans de comunicaci¨® de masses, la trag¨¨dia t¨¦ la seva dimensi¨® espectacle. I la televisi¨®, un mitj¨¤ fred, a difer¨¨ncia d¡¯un mitj¨¤ calent com la r¨¤dio, mostra la realitat, contribueix a la precauci¨® i a la presa de consci¨¨ncia de la magnitud de la q¨¹esti¨®, per¨° posa un punt de dist¨¤ncia amb l¡¯esdeveniment. La imatge ¨¦s menys colpidora que la veu i el so. I tot i que les xarxes socials hi posen la dimensi¨® connectiva, la for?a de la resist¨¨ncia torna al vell territori del ve?nat. Ning¨² sap millor el que ha passat que els que hi eren. Els potents mitjans d¡¯intermediaci¨® amplifiquen i difonen, per¨° la realitat ¨¦s on es toca.

I llavors apareixen els pol¨ªtics. Est¨¤ documentada la rendibilitat pol¨ªtica de la pres¨¨ncia als llocs de la trag¨¨dia, degudament propagada pels mitjans. Les devastacions excepcionals tenen coartada, hi ha situacions que s¡¯escapen del nostre control. Per¨° els que s¨®n a tocar de la cat¨¤strofe tamb¨¦ tenen veu. I tot i que sigui menys amplificada arriba als mitjans i els gestos de solidaritat dels pol¨ªtics entren en el territori de la sospita. El Govern catal¨¤ ha buscat fer-se omnipresent en la desgr¨¤cia, sense poder evitar la seva tend¨¨ncia natural a l¡¯autocomplaen?a, felicitant-se per com de b¨¦ s¡¯han fet les coses. Per¨° els afectats no han trigat a recordar-los el llistat de q¨¹estions pendents. De demandes que venen de lluny orientades a evitar aquest tipus de desastres per¨° que no es van atendre. El Gl¨°ria ha aconseguit, per un moment, modificar les prioritats d¡¯un govern monotem¨¤tic, cosa que no ha aconseguit la carregada agenda social del pa¨ªs.

Per¨° aquesta vegada el premi a la frivolitat se l¡¯end¨² el president del Govern espanyol, Pedro S¨¢nchez. La seva gran demostraci¨® d¡¯empatia ha consistit a sobrevolar algunes zones afectades, cam¨ª de Mallorca, lluny del fang i de les persones. Quan ha aterrat ha reiterat la promesa de l¡¯endem¨¤ de tota cat¨¤strofe: ajudes immediates, que no sempre se sap fins on arriben ni quan.

?s un exercici de ficci¨® pensar que la propera vegada els efectes de la tempesta es podran minimitzar perqu¨¨ s¡¯hauran desenvolupat els plans adequats ¨Calguns sobre la taula de les institucions des de fa anys¨C que ning¨² s¡¯havia ocupat de fer efectius. El Gl¨°ria ens adverteix que el canvi clim¨¤tic no ¨¦s cap broma i que a aquestes altures de la hist¨°ria ja no n¡¯hi ha prou amb l¡¯acompanyament de la trag¨¨dia. Les neglig¨¨ncies es paguen i tenen responsables. La natura juga a amagar-se, com deia el cl¨¤ssic, i no tot ¨¦s previsible. Per¨° s¡¯ha guanyat molt en capacitat per anticipar els seus moviments. Ja nom¨¦s queda una coartada per als negligents: el catastrofisme.