Superherois

Chris Ware, l¡¯aclamad¨ªssim novel¡¤lista gr¨¤fic, publica la primera part de Rusty Brown (Reservoir Books). Com en obres anteriors de Ware (Jimmy Corrigan, de 2001; Building Stories, de 2012), Rusty Brown ¨¦s monumental, polif¨°nica, formalment brillant i extraordin¨¤riament malenc¨°nica. ?s d¡¯aquesta malenconia que volia parlar-los.

Ware acostuma a parlar de personatges negligits, d¡¯ang¨²nies familiars i d¡¯un pas del temps que ¨¦s tant l¨ªric com entristidor ¡ªtot aix¨° amb una mirada carveriana i uns repunts d¡¯humor negre que et fan empatitzar-hi dolorosament. En el m¨®n de Ware, hi ha una tensi¨® constant entre un imaginari (superheroic, per¨° tamb¨¦ d¡¯excel¡¤l¨¨ncia, de superaci¨®, de felicitat) i una realitat que no s¡¯hi ajusta gaireb¨¦ mai, i que tendeix a decebre els protagonistes, que no troben, en els seus pares, els t¨°tems que esperaven o que topen amb una realitat on homes disfressats de Superman cauen daltabaix d¡¯un gratacel. Aix¨° no vol dir que sigui un tristoi, en Ware; transita magistralment la l¨ªnia fin¨ªssima que separa la tristor estripada de la nost¨¤lgia cuqui i s¡¯instal¡¤la en la malenconia. En la lucidesa malenc¨°nica, de fet, perqu¨¨ Ware utilitza aquesta perspectiva extempor¨¤nia pr¨°pia de l¡¯ac¨¨dic per il¡¤luminar la quotidianitat contempor¨¤nia. Amb Ware, tornes a entrar en contacte amb la part m¨¦s tendra de la inf¨¤ncia, i la tornes a perdre. Constantment.

L¡¯obra de Ware em sembla l¡¯ant¨ªtesi necess¨¤ria d¡¯una supercultura de l¡¯¨¨xit i d¡¯una parafilosofia horrorosa de la voluntat. La figura del superheroi, aqu¨ª, em sembla crucial. Entre altres coses, el superheroi ¨¦s la figura can¨°nica de la falta dels l¨ªmits que ens constrenyen. Pot volar, pot sentir o veure el que a nosaltres se¡¯ns escapa i, essencialment, pot fer, sense gaireb¨¦ cap limitaci¨®. Potser per aix¨° toca alguna cosa de la fantasia contempor¨¤nia, que insisteix patol¨°gicament en l¡¯abs¨¨ncia de l¨ªmits. Que vols comprar com un boig? Vinga cr¨¨dit. Que vols comunicar-te a l¡¯instant, o saber segons qu¨¨? Vinga aplicacions. Que no t¡¯agrada el teu nas? Te¡¯n fem un altre. M¡¯emprenya aquesta insist¨¨ncia en qu¨¨, si vols, pots. No, per molt que m¡¯hi posi, no entrar¨¦ al Ballet de Moscou ni creixer¨¦ el pam que em falta. No tot dep¨¨n de la meva voluntat. I est¨¤ la mar de b¨¦ que sigui aix¨ª. Hi ha alguna cosa alliberadora, a saber que no ho podem ser tot. De fet, prou feina tenim a ser alguna cosa, tasca irrealitzable si ens seguim tractant com a b¨¨sties plenipotenci¨¤ries. Aquesta deliri nom¨¦s ens far¨¤ sentir culpables del que sigui que no fem, o no tenim, o no aconseguim. Potser ¨¦s aix¨° el que fa que, sota tot el virtuosisme narratiu de Ware, s¡¯hi desplegui una obra tan propera, tan humana. Potser perqu¨¨, al seu m¨®n, com al nostre, el l¨ªmit no ¨¦s obstacle, sin¨® punt de partida.