Ser enterrat en una catedral sense ser rei

Teresa Trabal¨®n (58 anys) entra a la catedral de Terrassa i es dirigeix directament a una de les capelles laterals. Les seves parets s¨®n quadr¨ªcules de marbre. S¡¯apropa a un frontal, pintat amb una imatge de L¡¯¨²ltim sopar, i col¡¤loca suaument la m¨¤ en un dels rectangles de la columna 25. All¨¤ jeuen les cendres del seu marit, mort fa 13 mesos. Quan a la Teresa li van comentar l¡¯exist¨¨ncia dels columbaris a la catedral del Sant Esperit, en ple centre de la ciutat, no s¡¯ho va pensar. ¡°?s una zona per on acostum¨¤vem a passejar i ¨¦s un espai que et dona pau¡±, comenta.

La possibilitat de dipositar les cendres de difunts en esgl¨¦sies ¨¦s recent, nom¨¦s fa tres anys i mig, i ho ¨¦s arran d¡¯una instrucci¨® del Papa en qu¨¨ assegurava que ¡°l¡¯Esgl¨¦sia no veu raons doctrinals per evitar aquesta pr¨¤ctica, ja que la cremaci¨® del cad¨¤ver no toca l¡¯¨¤nima¡±. Per¨° s¨ª que indicava que les cendres havien de romandre ¡°en lloc sagrat¡±, rebutjant que s¡¯escampessin o es mantinguessin a casa. L¡¯escrit papal va obrir el mel¨® d¡¯un nou h¨¤bit, i tamb¨¦ d¡¯una nova veta de negoci.

L¡¯empresa Coral Memorial va agafar el guant llan?at pel Papa. I el novembre del 2017 inaugurava el seu primer columbari, precisament a la catedral de Terrassa, que compta amb 899 espais per a urnes, dels quals 120 ja tenen amo. ¡°Vam veure que era un tema de futur perqu¨¨ les incineracions ¨¦s una pr¨¤ctica en augment¡±, admet Fidel Catal¨¢n, rector de la parr¨°quia del Sant Esperit. Entre les di¨°cesis de Terrassa i Barcelona, ja hi ha 18 esgl¨¦sies amb columbaris. Rub¨¦n Tamarit, president de l¡¯empresa, admet que hi ha clients que se sorprenen. ¡°Em diuen, ¡®si jo soc treballador, no empresari¡¯. El que fa la iniciativa ¨¦s democratitzar l¡¯acc¨¦s a l¡¯esgl¨¦sia i recuperar la tradici¨® de les esgl¨¦sies que antigament tenien al costat el cementiri¡±.

Per desenvolupar el projecte, esgl¨¦sia i empresa firmen un conveni ¡ªamb el perm¨ªs previ de la di¨°cesi¡ª pel qual la firma assumeix el cost de la instal¡¤laci¨® dels columbaris i, en el cas de Terrassa, paga a la parr¨°quia un percentatge del lloguer de cada columbari. La concessi¨® de l¡¯espai a l¡¯empresa ¨¦s de 25 anys, que poden ser renovats o, en cas contrari, l¡¯esgl¨¦sia n¡¯assumeix la gesti¨®. ¡°Els columbaris no s¨®n un tema de negoci, sin¨® pastoral. Per¨° uns espais ocupats han de generar benefici¡±, admet el rector egarenc.

El cost de dipositar les cendres oscil¡¤la entre els 400 euros d¡¯una urna individual durant dos anys fins als 5.000 euros per un espai familiar per a quatre urnes durant 25 anys, segons els preus de Coral Memorial. A aix¨° cal afegir les taxes d¡¯incineraci¨®, que s¨®n de 360 euros, segons Cementeris de Barcelona, mentre que un enterrament convencional oscil¡¤la entre els 444 (taxes i lloguer de la tomba a cinc anys) i els 630 (taxes i lloguer a 15 anys).

El preu ¨¦s, precisament, un dels motius de l¡¯augment de les incineracions dels ¨²ltims anys. Les dades de Cementeris de Barcelona ¡ªdels pocs que els ofereixen amb detall¡ª mostren que el 2010 les incineracions suposaven el 42,6% del total, mentre que l¡¯any passat ja eren el 51,6%. Per¨° en aquesta tend¨¨ncia alcista influeixen altres factors. ¡°Els costums socials evolucionen i aix¨° es trasllada a l¡¯¨¤mbit funerari. Cada vegada hi ha m¨¦s f¨®rmules per acomiadar els difunts. A m¨¦s, hi ha un proc¨¦s de secularitzaci¨® de la ciutadania i una diversitat religiosa m¨¦s gran¡±, abunda Miquel Trepat, director general de Cementiris de Barcelona.

Per donar resposta a aquesta demanda, a m¨¦s dels cementiris, han aparegut iniciatives menys convencionals de columbaris, com els ubicats en estadis de futbol. El RCD Espanyol va obrir el seu espai memorial el 2009 amb 1088 columbaris, dels quals ha venut 50. ¡°B¨¤sicament s¨®n aficionats o accionistes. Hi havia moltes peticions de seguidors perqu¨¨ el futbol ¨¦s sentiment. A m¨¦s, les fam¨ªlies aprofiten els dies de partit i venen a visitar els seus familiars¡±, explica el responsable de l¡¯¨¤rea de Patrocini del club, Toni Alegre.

Ara, els columbaris a les esgl¨¦sies irrompen com a alternativa als cementiris, que tamb¨¦ busquen innovar en els espais per a cendres. ¡°Els cementiris acostumen a ser en llocs m¨¦s allunyats, en canvi, a l¡¯esgl¨¦sia et permet visitar els difunts al costat de casa, a m¨¦s d¡¯enfortir la vinculaci¨® amb la parr¨°quia¡±, remarca Joan Obach, delegat dioces¨¤ de pastoral sacramental de l¡¯arquebisbat de Barcelona. ¡°El cementiri ¨¦s ple de c¨¤rrega negativa i, de vegades, es produeixen situacions inc¨°modes, mentre que aquests espais ofereixen m¨¦s pau i serenitat per ser a prop dels familiars¡±, comenta l¡¯empresari.

Quan la Teresa buscava un lloc on dipositar les cendres del seu marit va optar per la catedral, per¨° nom¨¦s temporalment. En uns mesos, quan la ferida per la p¨¨rdua comenci a guarir, la seva intenci¨® ¨¦s traslladar-les en una planta fins a la muntanya de Montserrat. ¡°El dol ¨¦s una fase. Al principi, necessites parlar amb ell, per¨° arriba un moment en qu¨¨ l¡¯has de deixar anar perqu¨¨ estigui en pau, i nosaltres tamb¨¦¡±.