Torra i Torrent

Des dels seus inicis el nacionalisme catal¨¤ ha jugat a aparentar m¨¦s amplitud social de la que en realitat abra?ava i a representar, a trav¨¦s de la Mancomunitat i la Generalitat, un poder de quasi-Estat que, exceptuant els primers mesos de la Guerra Civil, no tenia. La seva ambig¨¹itat intr¨ªnseca ¨C¨¦s una proposta regeneracionista espanyola i no ho ¨¦s¨C ha perm¨¨s que una part important de la poblaci¨® catalana s¡¯hi sent¨ªs representada. Tamb¨¦ un llenguatge autoreferencial i la gesticulaci¨® ¨Ctreure o posar banderes en actes oficials, per exemple¨C ha estat prou per suplir o esquivar la realitat i acontentar els catalanistes.

Tot aquest dens entramat d¡¯ombres xineses ¨Cque no ¨¦s patrimoni ¨²nic del nacionalisme catal¨¤, sin¨® que t¨¦ cada nacionalisme no estatal¨C resulta dif¨ªcil d'entendre per als aliens al moviment o allunyats de la societat en qu¨¨ es produeix. En les inst¨¤ncies pol¨ªtiques madrilenyes hi ha hagut moments en qu¨¨ ha existit un afany per desxifrar-ho, per¨° amb un ¨¨xit esc¨¤s.

En la majoria d¡¯ocasions el poder estatal ha acabat creient com certs gestos, proclames i actuacions formaven part d¡¯aquest univers autoreferencial, sense m¨¦s, i hi ha donat una resposta sovint irada, sense concessions, directa. Aquesta actuaci¨® ha arribat perqu¨¨ l¡¯Estat no ha tingut traductors de la teatralitzaci¨® catalanista que formessin part o coneguessin a fons el moviment, sin¨® amb veus que, tot i ser catalanes, tampoc entenien els seus ressorts interns.

?s una constant de l¡¯¨²ltim segle la mirada estupefacta dels mateixos catalans davant de la resposta desmesurada, des de la seva perspectiva, de l¡¯Estat. L¡¯¨²s reiterat del joc de simbolismes ha comportat for?a disgustos al catalanisme, que s¡¯ha vist sorpr¨¨s per l¡¯actuaci¨® governativa. L¡¯exemple paradigm¨¤tic m¨¦s recent ¨¦s l¡¯1 d¡¯octubre i les seves derivades.

La tirallonga de sobreentesos ha fet que ¨¤mplies capes de la societat catalana creguessin de deb¨° all¨° que s¨®n anhels o expectatives pol¨ªtiques. Una d'aquestes ¨¦s la interioritzaci¨® que qualsevol llei o dictamen sobre una norma pr¨°pia que es considera que afecta negativament els interessos locals pot o ha de ser ignorada. Enric Ucelay-Da Cal ha explicat en diverses publicacions, la m¨¦s recent Breve historia del separatismo catal¨¢n (2018), aquest fenomen en relaci¨® amb la nul¡¤lificaci¨® dels confederats americans.

El concepte, defensat entre d¡¯altres per John Calhoun, procedeix de la doctrina federal dels Estats Units i de la voluntat de l¡¯estat de Calif¨°rnia del Sud, a mitjans del segle XIX, d¡¯ignorar la legislaci¨® que emanava del Govern federal i que va derivar despr¨¦s en la guerra civil nord-americana. Traslladat al cas catal¨¤, s¡¯exemplificaria amb el rebuig del Parlament de Catalunya a canviar el 1934 la Llei de Contractes de Conreu o la no acceptaci¨® de determinats dict¨¤mens del Tribunal Constitucional o del Suprem.

La Cambra catalana ¨¦s vista, d¡¯aquesta manera, com un principi i un fi en si mateix, sense cap tipus de subsidiarietat respecte a la resta d¡¯arquitectura jur¨ªdica de l¡¯Estat. Ja ¨¦s concebuda com el Parlament d¡¯un Estat i d¡¯aqu¨ª ve la constant refer¨¨ncia a la seva ¡°sobirania¡±. L¡¯¨¤nim nul¡¤lificador actual no ¨¦s conseq¨¹¨¨ncia dels anys de pujolisme, la concepci¨® ja hi ¨¦s en el moment en qu¨¨ Catalunya es constitueix com una entitat aut¨°noma en la Segona Rep¨²blica.

Tot i el did¨¤ctic exemple nord-americ¨¤, el nacionalisme catal¨¤ no ha tingut figures que teoritzessin la nul¡¤lificaci¨® a partir d'ell, sin¨® que la capacitat de veto, la concepci¨® de tenir una Cambra al mateix nivell que les Corts, procedeix en ess¨¨ncia de la lectura confederal del catalanisme de la uni¨® de corones de la monarquia hisp¨¤nica. No va ser un gest casual la recuperaci¨® que va impulsar el president Torra el novembre del 2018 dels quadres dels comtes-reis del Casal de Barcelona per al Palau de la Generalitat.

?s per aix¨°, seguint la doctrina nul¡¤lificadora, que Torra no s¡¯ha donat per al¡¤ludit amb l¡¯aval del Suprem a retirar-li l¡¯esc¨® ¨Cper extralimitada que sigui la decisi¨® de la Junta Electoral Central¨C i, d¡¯aquesta manera, ha volgut posar contra les cordes el president del Parlament, Roger Torrent. Si no fos perqu¨¨ n¡¯hi ha que ho viuen des de la pres¨® i altres que poden acabar-hi l¡¯assumpte semblaria un acudit dolent, entre un independentista que pret¨¦n que un altre permeti el seu enjudiciament per demostrar a la seva parr¨°quia que el m¨®n, innocu, de les ombres xineses continua intacte.