No hi havia plans per a la retirada

Era for?a previsible que a un frac¨¤s tan rotund i estrepit¨®s com el de l¡¯independentisme catal¨¤ l¡¯octubre del 2017 el segu¨ªs una etapa de confusi¨® i caos. Aix¨° ¨¦s el que s¡¯est¨¤ representant tristament aquests darrers dies al palau del Parc de la Ciutadella. La majoria parlament¨¤ria trencada, el Govern dividit, un president de la Generalitat impol¨ªtic que no ent¨¦n quina ¨¦s la funci¨® del c¨¤rrec que exerceix i la continua confonent amb l¡¯agitaci¨® i la gesticulaci¨® d¡¯un activista sense responsabilitat institucional, el principal grup de l¡¯oposici¨® cridant insults com si fos una grada de hooligans.

El bloc sobiranista que roman al capdavant del Govern catal¨¤ des del 2010 sembla definitivament esgotat en termes pol¨ªtics. Tal com estan les coses, malgrat tot, no hi ha ni hi pot haver un bloc opositor alternatiu. Els quatre partits opositors representen interessos i propostes dispars i tan allunyades entre si com de l¡¯altre bloc, i l¡¯expectativa ¨¦s que una eventual entrada de Vox a la Cambra incrementi aquesta heterogene?tat. Llavors, per a qu¨¨ serveixen unes noves eleccions? No queda gaire clar per a cap dels actors.

Les expectatives demosc¨°piques no mostren una tend¨¨ncia al declivi electoral de l¡¯independentisme paral¡¤lela a la seva desorientaci¨® pol¨ªtica. Els forts components emocionals presents en la crisi catalana tendeixen a mantenir una relaci¨® de forces que est¨¤ com fossilitzada. La majoria electoral ¨¦s molt ajustada, per¨° oscil¡¤la poc en les successives convocat¨°ries. Els diversos judicis en curs a Madrid i Barcelona contra els dirigents sobiranistes no deixen de furgar en la ferida de la sentimentalitat catalana, oferint setmana rere setmana la imatge de la humiliaci¨® permanent a uns l¨ªders que, malgrat tot, les urnes avalen gaireb¨¦ sense matisos des del 21 de desembre del 2017. Els poders centrals de l¡¯Estat, que es van sentir humiliats l¡¯1 d¡¯octubre d¡¯aquell any per la inesperada aparici¨® d¡¯unes urnes que no s¡¯esperaven, s¡¯estan desfogant ara als escenaris del Tribunal Suprem i l¡¯Audi¨¨ncia Nacional. Per¨° si aix¨° ¨¦s lenitiu per a l¡¯orgull d¡¯uns ¨¦s al mateix temps aliment per al victimisme dels altres. Res que contribueixi a canviar de posici¨®. Res que faciliti moviments electorals.

Rectificar est¨¤ resultant molt dif¨ªcil. A tot arreu. De la mateixa manera que, tot i les proclames pomposes i els fulls de ruta m¨¦s o menys detallats, els sobiranistes han actuat des del 2012 sense cap pla i improvisant respostes als successius obstacles amb qu¨¨ topaven, ara tampoc tenen plans per a la retirada. No en tenien i els est¨¤ costant molt elaborar-los. Un dels partits protagonistes, Esquerra Republicana, ha iniciat una cura d¡¯adaptaci¨® a la realitat, per¨° de moment amb aix¨° no n¡¯hi ha hagut prou per sortir del caos. A l¡¯inrev¨¦s, s¡¯ha convertit inicialment en factor de divisi¨® i par¨¤lisi per a la coalici¨® de govern a la Generalitat. Els seus socis no els segueixen, branden ideals vaporosos i preconitzen continuar en les mateixes posicions pol¨ªtiques que els van portar al frac¨¤s com si no hagu¨¦s passat res.

?s dubt¨®s que una nova convocat¨°ria electoral serv¨ªs per reconfigurar els blocs i les aliances. La inc¨°gnita principal rau en la inevitable remodelaci¨® de l¡¯espai pol¨ªtic del centredreta catal¨¤ despr¨¦s de la desaparici¨® de CiU. Els dirigents de Junts per Catalunya han desaprofitat l¡¯ocasi¨® que els oferia la conjuntura parlament¨¤ria espanyola despr¨¦s de les recents eleccions generals. Es podrien haver convertit, ells tamb¨¦, en creditors del deute que el president Pedro S¨¢nchez ha contret amb els partits que van donar suport a la seva investidura. Podrien ser, ells tamb¨¦, com ERC i el PNB, part de la nova majoria parlament¨¤ria espanyola. Aix¨° els hauria perm¨¨s reclamar alguna compensaci¨®, presentar-se davant dels segments centristes de l¡¯electorat com una opci¨® ¨²til. En descartar aquesta opci¨® han deixat almenys parcialment orfe de representaci¨® un espai pol¨ªtic que abans ocupava CiU. El lideratge que l¡¯expresident Carles Puigdemont exerceix sobre aquests sectors d¡¯opini¨® es basa actualment m¨¦s en factors sentimentals, en adhesions per solidaritat, que no pas en un programa i una oferta pol¨ªtica concreta. Per a aquests sectors ¡°Ho tornarem a fer¡± ¨¦s un esl¨°gan, no un programa. Per¨° programes pol¨ªtics viables per treure Catalunya de la par¨¤lisi institucional i contrarestar la p¨¨rdua de pes econ¨°mic, els estralls socials provocats per la crisi econ¨°mica i les receptes neoliberals aplicades pels governs del PP ¨¦s justament el que m¨¦s necessita el pa¨ªs.