Jordi ?vole: ¡°Reinventar-se costa un coll¨®¡±

?vole es mossega les ungles fins als colzes i es posa vermell fins a l¡¯arrel de la cabellera amb cada pregunta, per¨° t¨¦ aquest esc¨¤ner que un reporter sap recon¨¨ixer en un altre mirant-li els ulls. Aix¨°, i estar bregat amb anys d¡¯ofici i el genu¨ª inter¨¨s que distingeix un periodista d¡¯un relacions p¨²bliques, tot i que avui el col¡¤lega ens est¨¤ venent el seu llibre, vull dir el seu programa, en una ronda d¡¯entrevistes. Li pregunto a ell, que ha entrevistat d¨¦u i el diable segons per a quins credos, si tendeix a posar-se en la pell de qui t¨¦ al davant, per m¨¦s menyspreable que sigui. ¡°Ha de ser molt fill de puta perqu¨¨ no caigui b¨¦ un entrevistat¡±, contesta. Ara no discutirem per aix¨°.

Qu¨¨ donaria per poder mirar els altres sense que el veiessin?

Uf, no s¨¦ si en tindria prou. Ho enyoro molt¨ªssim. Per¨° m¡¯agrada tant el que faig que si cal pagar aquest peatge, el pago. ?s una contradicci¨®, i visc entre contradiccions.

L¡¯entrevista ¨¦s de l¡¯entrevistador o de l¡¯entrevistat?

De l¡¯entrevistat. Si no et vol donar ni aigua, ja pots picar pedra. Ara, si ve a jugar, ¨¦s una meravella. ?s com un toreig de camp, sense rellons. Hi s¨®n el toro, el torero i la muleta. Per¨° aix¨° passa molt poc ¨²ltimament.

Els ¡®toros¡¯ estan escarmentats?

S¨ª, i tenen por, i mesuren el que diuen pensant en el titular, no en la xerrada, i al final no diuen res. Jo eliminaria els titulars.

I per on comencem?

S¨ª, ja ho s¨¦. Per¨° de vegades som tramposos, i els indu?m. L¡¯agressivitat ja no funciona. Hem descobert que, amb el combat, l¡¯entrevistat es tanca i no en traiem res.

Qui ¨¦s vost¨¨ per posar el seu nom a un programa?

Flipo que pugui fer el que faig. No s¨¦ qu¨¨ faig aqu¨ª ni com hi he arribat. El que s¨ª que s¨¦ ¨¦s que he pencat molt, he picat molta pedra i he treball amb molta passi¨®. Lo de ?vole era el t¨ªtol provisional. Ens hi vam acostumar i, a m¨¦s, les alternatives ja estaven agafades. Vam valorar ?rase una vez, per¨° no funcionava. I El mismo sitio, distinto lugar, per¨° era el t¨ªtol de la gira de Vetusta Morla. Costa fer una cosa nova.

Est¨¤ tot inventat?

No s¨¦ si tot. El que s¨¦ ¨¦s que reinventar-se costa un coll¨®.

M¡¯ha donat el titular vost¨¨ sol i sense induir-lo.

Ha ha. Ho estava dient i l¡¯estava editant jo sol, aquest ¨¦s el problema. Deu ser deformaci¨® professional, per¨° no vull viure aix¨ª, no vull viure editant la vida.

No l¡¯avorreix, fora de la feina, la gent que no va al gra?

Potser nosaltres, per la nostra feina, ens acostumem a viure moments extraordinaris, con¨¨ixer gent extraordin¨¤ria i que passin coses acollonants. Per¨° ¨¦s una il¡¤lusi¨®. Aquest m¨®n tampoc no ¨¦s real. M¡¯encanta veure els meus amics de sempre i parlar dels temes de sempre. ?s el lloc on vull tornar els divendres a la nit.

?s un periodista-activista?

Ho he estat. Crec que en algunes causes ¨¦s bo ser-ho. El que passa ¨¦s que el periodisme t¨¦ poc a veure amb l¡¯activisme.

Aix¨° ¨¦s un ox¨ªmoron: visca la coher¨¨ncia.

Totalment, per¨° reconec que en algunes fases de Salvados, per exemple, el 15-M, amb aquella ebullici¨® social, ¨¦rem molt activistes. Veig ara aquells programes i dic: ¡°H¨°stia, est¨¤vem sonats¡±.

Qu¨¨ ha guanyat i qu¨¨ ha perdut des d¡¯aleshores?

Potser he guanyat ponderaci¨®, buscar tots els enfocaments, no nom¨¦s un, i he perdut atreviment.

S¡¯ha aburgesat?

Potser s¨ª, encara que lluito cada dia perqu¨¨ no passi. Per¨°, a mesura que les coses et van anant b¨¦, tendeixes m¨¦s a voler conservar que no pas a arriscar. Estic, estem, m¨¦s acovardits. No vull santificar la valentia, per¨° no fer coses per por ¨¦s molt fumut.

Quin tall demana a la pelu?

Nom¨¦s les puntes. El meu perruquer, un itali¨¤ de Sant Boi de Llobregat, m¡¯acusa que, per culpa meva, la gent es pensa que ¨¦s el pitjor d¡¯Espanya. A canvi, me'l vaig a tallar cada 15 dies i m'hi deixo una pasta.

Els seus entrevistats li diuen que s¨ª perqu¨¨ vost¨¨ ¨¦s qui ¨¦s?

Crec que de vegades em diuen que s¨ª per morbo. Hi pot haver una curiositat de dir: aquest paio se surt amb la seva, a veure si aquesta vegada ho faig jo. I moltes vegades s¨®n els altres. Alguns m¡¯han consolat a mi.

Com qui?

Un malalt d¡¯ELA, per exemple. Hi ha gent capa? d¡¯emocionar amb una entrevista. Quan hi ha veritat, quan una persona se t¡¯est¨¤ obrint, ¨¦s com un miracle. Penses: per qu¨¨ m¡¯est¨¤s explicant aix¨° a mi, que no tinc cap relaci¨® amb tu?

Se sent un intr¨²s o privilegiat?

Totes dues coses. I de vegades t¡¯incomoda, perqu¨¨ jo s¨¦ les conseq¨¹¨¨ncies que t¨¦, i ell potser no.

T¨¦ conflictes sobre aix¨°?

Constantment.

I qui guanya? L¡¯home o el periodista?

Llevat que la revelaci¨® sigui un esc¨¤ndol p¨²blic, rellevant per a la societat, quan ¨¦s una cosa ¨ªntima i m¡¯han demanat que no tregui a la llum alguna cosa, ho respecto. Una entrevista no ¨¦s un atracament.

Qui li fa baixar els fums, si ¨¦s que en t¨¦?

Segur que n'he tingut, perqu¨¨ en aix¨° de vegades ens agafa per pujar a una parra d'on ¨¦s molt millor que alg¨² et faci baixar r¨¤pid. Me¡¯ls abaixen els meus pares, el meu fill, els meus amics. Tinc moltes preses de terra.

Els ho exigeix o surt d¡¯ells?

D¡¯ells. Tu normalment no vols que et cantin les quaranta, vius molt millor en l¡¯elogi, en l¡¯¡°h¨°stia, que b¨¦ tot¡±. Perdona, que b¨¦ tot, no. No t¡¯agilipollis m¨¦s del compte.

Despr¨¦s del Papa, qui li queda per entrevistar. D¨¦u?

S¨ª, perqu¨¨ D¨¦u ¨¦s Messi.

Qu¨¨ li preguntaria primer?

Com va el tema de la seva clonaci¨®? Jo experimentaria gen¨¨ticament fins a l¡¯extenuaci¨® amb Messi saltant-me tots els codis ¨¨tics i morals.

Va sentir la famosa claustrof¨°bia del visitant a la pres¨® durant el seu programa?

No, hi he estat moltes vegades i s¨¦ que en sortir¨¦. Per¨° cada un t¨¦ la seva pres¨® ¨ªntima de la qual ¨¦s dif¨ªcil sortir, i la meva ¨¦s la que m¡¯he constru?t jo mateix, a for?a de pressi¨® i responsabilitat.

Hi ha un tret com¨² en els presos que ha entrevistat?

A tots la pres¨® els ha marcat a foc. Hi ha qui diu que, tot i ser el m¨¦s fumut que li ha passat a la vida, ha tingut moments de pau, de coneixe't a tu mateix, de veure on s¨®n els teus l¨ªmits. El meu avi va estar a la pres¨® per motius pol¨ªtics, i me¡¯n va parlar de petit . ?ltimament, estic pensant molt en la infantesa: quan ets amb el disc dur tan buit que tot se¡¯t clava. No s¨¦, estic en aquell moment...

Aix¨° deu ser la mitjana edat.

Jo qu¨¨ s¨¦, tia. Estic fatal.