Mallorca endins, un quadre complicat

En els paisatges pintats s¡¯ha de poder caminar c¨°modament per dins del quadre, els horts han de ser productius i les cases habitables. Aix¨ª ho deia l¡¯escultor Manolo en la seva vida apuntada per Josep Pla, en un llibre impecable i truculent, ¡®Vida de Manolo¡¯, de 1928. Possiblement, en els plats servits a la taula dels restaurants contemporanis tocaria poder saber, primer, qu¨¨ menges i, tamb¨¦, rec¨®rrer la mat¨¨ria amb la mirada sense haver de fer una exploraci¨® intu?tiva i una excavaci¨®. I els plats ¡ªels menjars¡ª han de fer el pes que toca, com Manolo obligava per l¡¯escultura.

En el panorama de la restauraci¨® comercial no se sol identificar d¡¯un cop d¡¯ull els ingredients, saber-ne les identitats reals, i despr¨¦s tenir-ne un tast cert i amb sort un sabor amable, evocador. El men¨², despr¨¦s de triar i dubtar, comen?a en passejar-se amb la forqueta, ganivet i cullera, per descobrir-hi els conceptes evidents, els arguments dels aliments emprats, la cuina feta.

La ruta sobre el plat toca ser lenta encara que sia amb viaranys i sorpreses, anant per entre bocinets i closques, com pot passar amb un arr¨°s sec o la paella valenciana universal. Inc¨ªs: una aventura de rebuig immediat ¨¦s la dels ous frits/estrellats sobre la closca de llongant o llagosta, que deu ser una de les beneitures culin¨¤ries m¨¦s grandiosa de les Illes. Queda b¨¦ als retrats d¡¯Instagram i a la narraci¨® de l¡¯episodi, emper¨° fa solcs a la llengua i forada la cartera.

Un ou frit ¨¦s fotog¨¨nic i a les pintures cl¨¤ssiques i formals quedava b¨¦. Per ventura aviat ning¨² pintar¨¤ de manera figurativa o una mica desbaratada els objectes i escenaris reals. Bodegons i entorns. Els foraviles actuals embullats, sense pagesos, amb vells conreus oblidats i els camps d¡¯arbres ag¨°nics, no s¨®n habitables, transitables, ni mat¨¨ria pl¨¤stica. ?s cert que les figueres adormides, blanques, de cendra, de Miquel Llabr¨¦s quedaren de peces mestres, paisatges emocionants, figuratiu europeu. Ara totes moren.

Els horitzons breus, la cartografia de la devastaci¨®, ens parlen d¡¯un escenari vetat. Els trossos perden l¡¯us i el sentit de la propietat. Els sementers i trossets evidencien que Mallorca i Eivissa, especialment, neixeren d¡¯una estructura de la propietat minifundista, dels pobres i humils pagesos, dels establits i her¨¨ncies, de la fragmentaci¨® dels patrimonis petits, del micropatrimoni acumulat de generaci¨® en generaci¨®. Ara tots s¨®n escrits i protocols de ca¡¯ls notaris i cadastres.

Una parenta llunyana del cantant Tomeu Penya al seu testament, el millor que tenia, dos quartons (uns 2.000 metres quadrats) els ha fragmentat entre quatre filles, repart¨ª el seu tresor, quedaren quatre trinxes de terra on segurament hi havia quatre ametlers i dues figueres, cap caseta i moltes pedres. A una altra filla la deixa va ser m¨¦s prima, un llen?ol, segons destap¨¤ el programa ¡®Arrels¡¯ d¡¯IB3. Recrear la construcci¨® i atomitzaci¨® de la propietat rural ¨¦s una d¨¨ria per obrir.

Res de bo neix als foraviles sense arades. Tampoc poca cossa neix comestible, res surt de profit, si de cas esp¨¤recs si els batzers i les mates no ho tapen tot. I molts dels bells redols duits a la pintura s¨®n als museus i a moltes de cases bones i de mig p¨¨l.

Els paisatgistes mallorquins ja varen vendre tota l¡¯obra i repetiren mil pics l¡¯escena. Els nous pintors no miren Mallorca o han esgotat la paleta cl¨¤ssica i els entorns tancats captats de sortir amb cavallet als racons cl¨¤ssics, jardins tancats, cales min¨²scules, penyals d¡¯¨°pera i alguns plans incerts.

?s cert i no ¨¦s profecia que Rafel Joan pinta com ning¨² els escenaris imaginaris coloristes i embolicats on es fonen el fons submar¨ª, els peixos, les fulles i els colors, i el cel, algunes muntanyes i la mar antiga que es veu des de casa seva a Vilafranca, on resten encara tanques i sementers llaurats i sense la natura desfermada. ?s un costumisme transvanguardista, la localitzaci¨® del seu mon ideal.

Aquesta imatge de Mallorca endins l¡¯ha sacsejada en un gran gemec de debat un juvenil, el ¡®youtuber¡¯ Miquel Montoro, un l¨ªder al m¨®n del subruralisme simp¨¤tic i banal contemporani. Amb la seva cita viral sobre les pilotes (mandonguilles) el nin ha passat del corralet illenc a la gran apoteosi televisiva als debats profunds de les xarxes globals sense criteri. I de cop, aquest fenomen mallorqu¨ª de 14 anys, marginal, sense programar, pag¨¨s, natural, ha estat mat¨¨ria d¡¯aut¨°psia i carn de projectil dels vigilants de la tribu.