Nedar per afrontar el c¨¤ncer

Fa tot just mig any, Catalina Corr¨® (Inca, Mallorca, 24 anys) va nedar els 200 estils en 2m12s, una marca que, si ara repet¨ªs, li valdria un bitllet per als Jocs Ol¨ªmpics de T¨°quio. Per¨° la Cata confessa que veu molt lluny¨¤ aquesta marca que va aconseguir a la Universitat de N¨¤pols i que, de fet, li suposa un esfor? notable fer aquesta dist¨¤ncia sense haver d'aferrar-se a les surades per agafar aire. ¡°El meu sistema nervi¨®s encara est¨¤ tocat¡±, comenta.

El 10 de setembre, els metges li van comunicar que l'havien d'operar per extirpar-li un tumor que li havien detectat al cap. La intervenci¨® va sortir b¨¦, igual que una operaci¨® anterior, a la qual es va sotmetre el 2017 per eliminar un altre n¨°dul. Llavors li van dir que trigaria un any a poder tornar a nedar. En quatre mesos ja era a la piscina i, poc despr¨¦s, guanyava la final dels 400 estils dels Jocs Mediterranis a Tarragona, una prova en la qual tamb¨¦ competia Mireia Belmonte.

Aquesta vegada ha trigat un mes i un dia a tornar a posar-se el banyador, per¨° afirma que ha tornat a la piscina sense presses ni exig¨¨ncies. ¡°Hi ha dies que el cos no em dona m¨¦s de si¡±, diu a la cafeteria del Club Nataci¨® Sabadell. Per no donar de si, a les nou del mat¨ª ja ha nedat 3.000 metres, i a la tarda li espera una altra sessi¨®.

Alex L¨®pez, entrenador del Sabadell, explica que, abans de passar pel quir¨°fan, la rutina de Corr¨® inclo?a 70 quil¨°metres setmanals de piscina, a m¨¦s de sessions de c¨¤rdio i exercicis de for?a. ¡°Ara, per recuperar-me d'un entrenament fort necessito tres dies, i abans en tenia prou amb una nit¡±, indica. Si es troba molt esgotada, L¨®pez li dona perm¨ªs per ¡°no matinar tant¡±, aix¨ª que descansa fins a les 6.30. La rutina de baixa intensitat suposa 50 quil¨°metres setmanals, en s¨¨ries curtes i sense anar al m¨¤xim.

¡°Treballo amb la fisioterapeuta la manera de reconnectar les meves fibres musculars amb el sistema nervi¨®s¡±, afegeix. Confessa que tornar al quir¨°fan li va generar ansietat i por: ¡°La primera vegada vas pensant que t'obriran el cap i que despr¨¦s ja es veur¨¤, per¨° en la segona operaci¨® el que pensava ¨¦s que no volia tornar a passar pel mateix¡±. Despr¨¦s, ja amb l'alta a la m¨¤ i ¡°incapa? d'estar al sof¨¤¡±, ha hagut d'aprendre a conviure amb la frustraci¨®: ¡°Quan vaig tornar a la piscina, potser volia fer m¨¦s del que el meu cos podia¡±.

Estudiant de segon de Medicina, reconeix que li costa posar el fre a la seva hiperactivitat. Nom¨¦s aixeca el peu de l'accelerador davant del temor que el seu cos, el¨¤stic i fibr¨®s, activi la llum d'avaria per reescalfament. ¡°L'estrat¨¨gia de preparaci¨® que ens hem fixat ¨¦s que sempre haig d'acabar l'entrenament amb una mica de marge, pensant que em queda alguna cosa per donar¡±. S¨®n l¨ªmits que, de moment, s'imposa i que li recorda el seu preparador, que altres vegades ha hagut de treure-la esgotada de l'aigua.

El tumor li provocava unes crisis que li causaven desmais. Aquells episodis arribaven de sobte, sense cap av¨ªs previ. Recorda que, al principi, va pensar que defallia per una fatiga extrema. ¡°Em treien de la piscina i em costava molt pensar. No era capa? de recordar ni el que havia menjat¡±, explica. Ara, alliberada d'aquell tumor, ha repr¨¨s l'h¨¤bit de cantar mentre neda i fins i tot repassa mentalment el temari de les assignatures que estudia.

Es defineix com una persona autoexigent i defuig l'aflicci¨®: ¡°No vull fer pena a ning¨². L'¨²nica cosa que intento transmetre ¨¦s acceptaci¨®; les coses venen com venen¡±.

I el que ve aquest estiu s¨®n els Jocs Ol¨ªmpics de T¨°quio, que ella semblava que tenia a la punta dels dits abans d'haver de passar pel quir¨°fan. ¡°?s un somni anar als Jocs, per¨° no ¨¦s cap obsessi¨®¡±, conclou.