¡®Just like a woman¡¯

La Diana era una persona lluminosa, amb una energia carregada de veritat, que els amics i tots els que la van poder descobrir trobarem a faltar sempre m¨¦s.

Els noticiaris parlaran de la dona de Maragall i, sens dubte, ¨¦s una de les claus i una de les m¨¦s indiscutibles per entendre la traject¨°ria i l'empremta hist¨°rica del Pasqual. Ella, tot i no encaixar en cap dels t¨°pics de la dona darrere d¡¯un gran home, va ser una extraordin¨¤ria companya per a una personalitat de la seva talla. Ho va ser malgrat ser una dona del segle XXI, que tenia molt clar el seu paper i la dignitat que ara diem de g¨¨nere. No ho va tenir f¨¤cil per¨° se¡¯n va sortir admirablement. Recordant la can?¨® de Bob Dylan, era Just like a woman.

La recordem del col¡¤legi, el Liceu Franc¨¨s, on probablement va anar a parar per ser filla d¡¯un home extraordinari, il¡¤lustrat i progressista, Crist¨®bal Garrigosa, que ella sempre va adorar. Tant el respectava, i tanta era la seva generositat i discreci¨®, que va invertir tota la seva her¨¨ncia en la Fundaci¨® Memorial Crist¨®bal Garrigosa per continuar una causa, el Banc d'Ulls, que el seu pare havia iniciat. No volia que es conegu¨¦s el seu gest, i aix¨° ¨¦s notori i excepcional.

Per estranyes circumst¨¤ncies del dest¨ª, que malauradament tots coneixem, es va trobar al final presidint una altra fundaci¨®, la de l¡¯Alzheimer, i aquest cop ho va haver de fer encap?alant la iniciativa i sota tots els focus. No li agradava figurar i era fins i tot t¨ªmida, per¨° la seva intel¡¤lig¨¨ncia i honestedat la van emp¨¨nyer a abocar-se en cos i ¨¤nima al projecte. ?s un orgull per a tots.

Tamb¨¦ ens ve a la mem¨°ria la seva etapa americana, que tant la va marcar. Els anys viscuts a Nova York la van convertir en una moderna i moltes de les seves certeses es van forjar llavors.

La recordem tamb¨¦ com una extraordin¨¤ria professora d¡¯inform¨¤tica, avant la lettre, quan encara aspirava a tenir vida pr¨°pia i no veure¡¯s arrossegada pels avatars de la pol¨ªtica. Els alumnes li deuen les eines que els van permetre accedir al m¨®n del futur.

?s cert que va gaudir d'uns anys i unes experi¨¨ncies excepcionals que Barcelona, les Olimp¨ªades i la intensitat d¡¯aquells anys li van brindar. Ella sabia gaudir amb plenitud, els que la coneixem en som testimonis.

El que de veritat l¡¯apassionava era el mar. Era capitana diplomada i navegava amb un entusiasme que despertava tendresa, ho va fer fins al final amb la seva barca La Rupiana. Rupi¨¤, a l'Empord¨¤, va ser un refugi ple d¡¯experi¨¨ncies ¨²niques, on es van ajuntar els plaers de la natura, la fam¨ªlia, els amics i el mar proper. Tot aix¨° quedar¨¤ per sempre.

Ara mateix no em veig amb cor d¡¯assimilar la seva abs¨¨ncia, fa pocs dies est¨¤vem fent plans i la mort no hi entrava... La Diana era un puntal, moral i vital, i ho era de veritat. El meu fill, que va heretar els seus vinils, li dedica una can?¨® de Stan Getz.