El corall vermell es recupera a les Medes i el cap de Creus

L'estudi de l'Institut de Ci¨¨ncia i Tecnologia Ambientals de la Universitat Aut¨°noma de Barcelona (ICTA-UAB), basat en dades hist¨°riques de corall vermell al nord-oest del Mediterrani ¨Cquantitatives des del 1979 i descriptives des del 1916¨C, documenta com aquesta esp¨¨cie va arribar al seu nivell m¨ªnim de salut durant la d¨¨cada de 1990, quan les col¨°nies m¨¦s grans amb forma d'arbre es van esgotar a causa de la sobreexplotaci¨®. ¡°Entre el 1990 i el 2000 no es veu gaire millora, per¨° a partir de llavors ¨¦s quan s'aprecien unes col¨°nies amb m¨¦s branques, de m¨¦s altura i di¨¤metre¡±, detalla l'autor principal de l'estudi, l'eivissenc Miguel Mallo, que tamb¨¦ prefereix mostrar aquest optimisme amb prud¨¨ncia. ¡°Les mesures de protecci¨® de les ¨¤rees marines protegides han demostrat que s¨®n efectives i aix¨° porta a pensar que es recuperar¨¤ en dues d¨¨cades. Per¨° aquests resultats s'han de tractar amb precauci¨®, ja que nom¨¦s reflecteixen una part de la poblaci¨® de corall vermell al litoral giron¨ª¡±. Mallo justifica que la gran majoria d'estudis sobre aquest animal fets en els darrers 20 anys s'han centrat en poques zones que coincideixen amb les protegides, ¡°i s'han deixat sense estudiar les col¨°nies d'altres llocs sense mesures de protecci¨®, amb m¨¦s mal estat de salut¡±.

L'informe tamb¨¦ presenta la din¨¤mica de la capacitat de retenci¨® de carboni que t¨¦ aquest cnidari semiend¨¨mic del Mediterrani, amb un esquelet vermell dur i de color llampant, que exerceix una funci¨® comparable a la dels arbres als boscos. I ¨¦s que el corall vermell absorbeix el carboni per construir el seu esquelet, cosa que ajuda a mitigar els efectes del canvi clim¨¤tic. El problema ¨¦s que a la Costa Brava aquesta capacitat de captar el carboni es va reduir a la meitat en poc temps, concretament, en 14 anys. ¡°Les conseq¨¹¨¨ncies d'un corall sobreexplotat i de mida redu?da es tradueixen en una menor capacitat d'emmagatzematge del carboni present al mar, que en bona part prov¨¦ de les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle¡±, sost¨¦ l'ambient¨°leg.

L'investigador Sergio Rossi incideix tamb¨¦ en el fet que es tracta d'un corall vermell de petita mida, cosa que limita la capacitat de complir la seva funci¨® en l'h¨¤bitat, i afecta aix¨ª nombroses esp¨¨cies. Rossi assenyala que les causes d'aquestes redu?des dimensions s¨®n un creixement molt lent ¨C0,24 mm de di¨¤metre i fins a 6 mm d'altura l'any¨C i les baixes taxes de reproducci¨®, a m¨¦s de la seva recol¡¤lecci¨® cont¨ªnua amb per¨ªodes intensos de sobreexplotaci¨®.

El Mediterrani es considera un dels principals punts cr¨ªtics de biodiversitat marina del m¨®n i un dels mars m¨¦s pressionats per les activitats humanes. La majoria dels impactes es concentra, precisament, on existeix m¨¦s biodiversitat marina: als h¨¤bitats marins costaners, en profunditats on la llum solar fins i tot penetra al mar. Els principals representants de la biodiversitat s¨®n les prades de Posid¨°nia i les formacions coral¡¤lines calc¨¤ries de corals. El corall vermell ¨¦s clau per a aquests h¨¤bitats, ja que li dona estructura f¨ªsica i augmenta la seva complexitat, cosa que genera m¨¦s microh¨¤bitats ¨²tils, i m¨¦s variats, per a diverses esp¨¨cies, i serveix com a refugi per a diverses esp¨¨cies que s'alimenten en l'h¨¤bitat coral¡¤ligen. A Catalunya, aquesta esp¨¨cie tan valuosa es concentra b¨¤sicament al nord de la Costa Brava, en el tram compr¨¨s des del cap de Begur fins al cap de Creus.

El principal perjudici que pateix aquesta esp¨¨cie ¨¦s el seu gran valor comercial: es poden vendre a uns 400 euros les branques petites i a 2.800, les de m¨¦s grand¨¤ria. Hist¨°ricament ¨Cla prova m¨¦s antiga del seu ¨²s data de fa 30.000 anys¨C, la seva extracci¨® ha anat vinculada al sector de la joieria. Diverses civilitzacions han utilitzat el bell esquelet del corall vermell per fer ornaments i joies; algunes fins i tot creien que ingerir-ne feia augmentar la fertilitat, o que tenia propietats guaridores o altres beneficis espirituals.

L'informe de l'ICTA-UAB insisteix una vegada m¨¦s en la necessitat urgent d'emprendre mesures de protecci¨® a les zones cr¨ªtiques de biodiversitat marina del Mediterrani per millorar la resili¨¨ncia i l'adaptaci¨® dels sistemes end¨¨mics clau. Un dels aspectes positius que s'ha trobat ¨¦s que les mesures de protecci¨® poden ser efectives d'una manera relativament r¨¤pida.