Gossos persona

Ha passat una d¨¨cada des que Juan Pablo Villalobos (M¨¨xic, 1973) va publicar Fiesta en la madriguera, una primera novel¡¤la que es mirava el narcotr¨¤fic amb els ulls m¨¤gics d¡¯un infant. All¨ª ja treien el nas les idees for?a de l¡¯autor: la viol¨¨ncia heretada, la identitat dislocada, la incongru¨¨ncia de la realitat i una afecci¨® divertid¨ªssima a dinamitar els estudis culturals. Fa prop de 20 anys que Villalobos viu a Barcelona, l¡¯han tradu?t a 15 idiomes i acaba de treure la sisena novel¡¤la, La invasi¨®n del pueblo del esp¨ªritu. Anagrama ¨¦s la seva casa liter¨¤ria.

Els cr¨ªtics han abordat els llibres de Villalobos a partir del fet que M¨¨xic hi sol pul¡¤lular. I ¨¦s veritat que la seva novel¡¤l¨ªstica es pot llegir com l¡¯intent d¡¯espolsar-se la mexicanitat t¨°pica: brutalitat estructural, can?oneria postcolonial, surrealisme defensiu, metaindigenisme i colors estridents. Per¨° aquestes lectures empobreixen el projecte literari en q¨¹esti¨®, perqu¨¨ Villalobos ¨¦s prou intel¡¤ligent com per no encarnar-se en un altre t¨°pic, el del mexic¨¤ professional que aborda la immensitat a partir del folklore de l¡¯abarrote. No. Parlem d¡¯un novel¡¤lista auda?, particular i ambici¨®s, que seria ell mateix si hagu¨¦s nascut esquimal, novaiorqu¨¨s o gos.

Amb la segona novel¡¤la, Si vivi¨¦ramos en un lugar normal (2012), i des dels ulls d¡¯un adolescent, pren volada una constant villalobosiana: domesticat, l¡¯esperpent ¨¦s ideal per auscultar el petit gran guinyol de la vida en societat. I si all¨ª dissecava el M¨¨xic de finals dels vuitanta, amb Te vendo un perro (2015) Villalobos es posa en la pell d¡¯un jubilat descregut, i sembla que mexicanitzi un bloc de pisos hilarant, sembla que encabeixi la hist¨°ria de M¨¨xic en una quadr¨ªcula sat¨ªrica quan, en realitat, ens serveix una plantilla que es pot aplicar arreu on es cogui la humanitat: ranc¨²nies, passions, ideologies de pa sucat amb oli i molta tendresa castrada pel poder.

A la quarta novel¡¤la, No voy a pedirle a nadie que me crea (premi Herralde, 2016), potser la del Villalobos m¨¦s negre (pel g¨¨nere i l¡¯humor embastats), la babel humana pren un caire fatalista, de xoc indefugible entre murris, ofesos, impenitents i voluntariosos. I a la cinquena, Yo tuve un sue?o (2018), l¡¯autor abaixa el foc de la s¨¤tira i es posa al servei de la innoc¨¨ncia assassinada, carn d¡¯abusos, la dels nens que travessen la frontera entre M¨¨xic i els EUA.

Acaba de sortir La invasi¨®n del pueblo del esp¨ªritu. Ha tornat el Villalobos m¨¦s guinyolesc, per¨° tamb¨¦ el m¨¦s filos¨°fic, tendr¨ªssim, divertit sense fer acudits, amb les temples una mica m¨¦s canoses, i aix¨° vol dir m¨¦s madur tamb¨¦. ?s una novel¡¤la sobre la por i alhora la curiositat que desperten els altres. Tant li fa si s¨®n immigrats, turistes, desmemoriats, extraterrestres o bacteris. Els altres com un accelerador social de part¨ªcules, vet aqu¨ª la cosa m¨¦s bonica del m¨®n que, a les mans de Villalobos, fulgeix.