De Gauss al S¨®nar, dos segles de missatges a extraterrestres

En plena Guerra Freda hi va haver una treva molt especial. Cinquanta acad¨¨mics de la Uni¨® Sovi¨¨tica, dels Estats Units i Europa es van reunir el 1971, a l'Observatori Biurakan, a Arm¨¨nia, per debatre sobre com havia de ser ¡°la comunicaci¨® amb una intel¡¤lig¨¨ncia extraterrestre¡±. Durant cinc dies van debatre en un clima de camaraderia personalitats com els premis Nobel Francis Crick, Charles Hard Townes i Vitaly Ginzburg, el f¨ªsic Freeman Dyson o els astr¨°noms Carl Sagan i Frank Drake. Les discussions se succe?en entre reunions i trobades improvisades a les torres dels telescopis, uns grans blocs de ciment que s'assemblen de manera sorprenent als d¨¤leks, aquells robots procedents de l'espai que apareixien a la s¨¨rie de televisi¨® Doctor Who. El 1972, un any despr¨¦s de la confer¨¨ncia de Biurakan, Sagan i Drake van instal¡¤lar a la sonda Pioneer de la NASA el primer missatge f¨ªsic destinat a explicar la Terra i la humanitat a hipot¨¨tics ve?ns gal¨¤ctics.

La reuni¨® de Biurakan va ser el precedent del que avui es coneix com a METI, les sigles en angl¨¨s d'enviar missatges a intel¡¤lig¨¨ncia extraterrestre. Si el SETI s'encarrega de buscar vida en altres planetes, el METI s'ocupa de la transmissi¨® d'informaci¨®, amb l'esperan?a que hi hagi alg¨² a l'altra banda que la rebi i que, a m¨¦s, la pugui desxifrar. Tot aix¨° ho explica Extraterrestrial languages (MIT Press), un nou llibre del periodista Daniel Oberhaus que sintetitza dos segles d'esfor?os de grans ments de la ci¨¨ncia per comunicar-se amb extraterrestres.

No van ser ni els sovi¨¨tics ni els nord-americans els primers que van posar sobre la taula la necessitat de contactar amb ¨¦ssers d'altres mons. L'honor ¨¦s del matem¨¤tic alemany Carl Friedrich Gauss, que el 1820 ja va proposar reproduir a escala gegant, a la tundra russa, el triangle rectangle del teorema de Pit¨¤gores. La l¨°gica de l'experiment era aclaparadora per a Gauss: els ¨¦ssers que ell es pensava que habitaven la Lluna i Mart distingirien aquelles figures geom¨¨triques i descobririen que la Terra est¨¤ poblada per ¨¦ssers intel¡¤ligents. El pla de Gauss no es va arribar a dur a terme, com tampoc un altre projecte seu: enviar senyals de llum a la Lluna amb un sistema de miralls. Els miralls gegants com a eina per comunicar-se amb extraterrestres van tenir el seu moment ¨¤lgid durant la segona meitat del segle XIX amb l'inventor Charles Cross i l'astr¨°nom Camille Flammarion.

Nikola Tesla i Guglielmo Marconi van donar un cop de tim¨® a principis del segle XX per centrar el METI en la transmissi¨® de missatges amb senyals de r¨¤dio. Va ser Marconi qui m¨¦s s'hi va entestar, teoritzant que nom¨¦s les matem¨¤tiques eren v¨¤lides per entendre's amb alien¨ªgenes: ¡°Hem de transmetre missatges com 'dos i dos s¨®n quatre' i repetir-los fins que rebem una resposta que pugui significar 's¨ª'¡±. Marconi va generar un debat tan enc¨¨s que fins i tot The New York Times li va dedicar un editorial el 1919: ¡°?s possible que al cel i a la terra existeixin m¨¦s coses que les somiades per la nostra filosofia, i seria millor descobrir-les a la nostra manera, lenta, maldestra, en comptes de rebre un coneixement per al qual no estem preparats, precipitats per intel¡¤lig¨¨ncies superiors¡±.

¡°Podria ser que estigu¨¦ssim equivocats i que dos i dos no sumin quatre, per¨° descobrir-ho de sobte faria trontollar el proc¨¦s de pensament hum¨¤¡±. Aquell article de The New York Times predeia tamb¨¦ amb aquestes l¨ªnies una preocupaci¨® subjacent en el treball dels acad¨¨mics dedicats al METI: la necessitat de q¨¹estionar tot el coneixement hum¨¤ per determinar quins conceptes s¨®n de deb¨° universals.

El METI es basa en el disseny de missatges amb un llenguatge propi que permeti ¡°l'autointepretaci¨® del contingut¡±, explica Oberhaus, perqu¨¨ no hi ha cap certesa que altres ¨¦ssers ens puguin entendre: ¡°Els missatges s'han de poder explicar a si mateixos, i aix¨° requereix comen?ar amb un coneixement que es pugui assumir com a universal, i codificant aquest coneixement en s¨ªmbols¡±.

¡®Lingua cosmica¡¯

El matem¨¤tic holand¨¨s Hans Freudenthal va publicar el 1960 Lincos (acr¨°nim de lingua cosmica), ¡°el primer sistema de comunicaci¨® interestel¡¤lar simb¨°lic¡±. Freudenthal va posar aix¨ª els fonaments de l'astroling¨¹¨ªstica, un terme encunyat per l'holand¨¨s Alexander Ollongren. Aquests metallenguatges han evolucionat basant-se en l'aritm¨¨tica, algoritmes i sistemes l¨°gics.

L¡¯astroling¨¹¨ªstica ha evolucionat basant-se en l¡¯aritm¨¨tica i la l¨°gica matem¨¤tica

La primera transmissi¨® de r¨¤dio intergal¨¤ctica la van emetre el 1974 Sagan i Drake des del radiotelescopi d'Arecibo (Puerto Rico). El missatge d'Arecibo va utilitzar un senzill llenguatge de d¨ªgits binaris que, una vegada descodificat, reprodu?a en imatges elements b¨¤sics de la vida a la Terra. Des de llavors, els bits que contenen les transmissions, el sistema d'autointerpretaci¨® i la precisi¨® de l'enviament han anat millorant. Entre el 1999 i el 2003 es van fer les emissions Cosmic Call des del Centre Espacial de Ievpat¨°ria (Ucra?na) que est¨¤ previst que arribin a les constel¡¤lacions on estaven destinades el 2036. El 2017 i el 2018, inspirades en el metallenguatge de Cosmic Call, es van produir des de Noruega les transmissions m¨¦s ben desenvolupades fins ara, segons Oberhaus, les primeres focalitzades en un exoplaneta que es creu habitable, situat a 12,4 anys llum. Van dirigir el projecte l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya i la societat METI Internacional. El festival S¨®nar hi va participar aportant m¨²sica, la representaci¨® sonora de seq¨¹¨¨ncies de n¨²meros primers o del n¨²mero pi.

Oberhaus subratlla que ¨¦s improbable que alg¨² arribi a rebre aquests missatges, no nom¨¦s perqu¨¨ desconeixem si existeix un receptor, sin¨® tamb¨¦ perqu¨¨ les transmissions es fan en un nombre de freq¨¹¨¨ncies d'ona molt limitat i durant poc temps. La conclusi¨® d'Extraterrestrial languages ¨¦s que al darrere de la voluntat de saber si estem sols o no a l'univers s'amaga una altra ra¨® per a tant d'esfor?: aprendre m¨¦s sobre la condici¨® humana.