Els bombardejos sobre Barcelona: veritat sense just¨ªcia

Qu¨¨ pot fer un secretari judicial per la veritat, per la mem¨°ria hist¨°rica, per la dignitat de les v¨ªctimes? Molt si aquest funcionari ¨¦s Artur Saforcada. La seva tenacitat, fora de tota l¨°gica, ha perm¨¨s que, finalment, les autoritats italianes responguin el que el jutjat n¨²mero 28 de Barcelona ha estat preguntant des de fa set anys: Quins militars de l¡¯Aviazione Legionaria de Benito Mussolini van participar en els bombardejos sobre la ciutat entre el 1937 i el 1939?

El Ministeri de Defensa d¡¯It¨¤lia ha respost les comissions rogat¨°ries despr¨¦s de mostrar una resist¨¨ncia aferrissada i despr¨¦s d¡¯una infinitat de correus, r¨¨pliques i advert¨¨ncies de Saforcada. Les autoritats han facilitat un llistat de prop d¡¯un centenar de pilots que, segons els seus arxius, van participar en la ¡°campanya de guerra d¡¯Espanya¡±. Ara tots s¨®n morts, cosa que suposa el final de la via penal. Per¨° almenys un era viu quan la investigaci¨® va comen?ar, el 2013.

Aquest pilot ¨¦s Luigi Gnecchi, que va rebre un calor¨®s homenatge del Govern itali¨¤ quan va fer els 100 anys. Per ordre del jutge, la policia va arribar a interrogar-lo a casa seva, a Lecco (Llombardia), on va limitar la seva participaci¨® a una patrulla de reconeixement i va negar que hagu¨¦s llan?at una sola bomba sobre Barcelona. No el van molestar m¨¦s i va morir el 2016, mentre Saforcada es barallava per v¨¨ncer resist¨¨ncies a Roma: que si els arxius s¨®n en paper, que si tots deuen ser morts a hores d¡¯ara, que si els pilots eren voluntaris i no hi ha registres...

Molts dels aviadors van ser condecorats per la ¡°guerra d¡¯Espanya¡± i van lluitar en la Segona Guerra Mundial

Al final, la perseveran?a del secretari s¡¯ha imposat i ha obtingut, de passada, un trosset m¨¦s de veritat hist¨°rica. La llista de pilots de l¡¯Aviazione Legionaria, a la qual ha accedit EL PA?S, indica que es tractava de militars professionals que, despr¨¦s de l¡¯assaig que per a ells va suposar la Guerra Civil, tamb¨¦ van combatre en la Segona Guerra Mundial. Els documents indiquen que alguns van morir en aquesta contesa, tot i que molts altres ho van fer ja de vells, entre els anys vuitanta i noranta del segle passat. I, com Gnecchi, van ser ¨¤mpliament reconeguts.

Guglielmo Di Luise, un coronel nascut el 1901, va rebre fins a vuit condecoracions nom¨¦s per la seva intervenci¨® a la Guerra di Spagna. Va rebre la medalla de bronze al ¡°valor militar¡± per anar com a voluntari a la campanya ¡°cel d¡¯Espanya juny/agost 1938¡±. I tamb¨¦ la creu de guerra per altres operacions aquell mateix any, el m¨¦s cruent dels que va viure Barcelona sota les bombes. Una sola va matar m¨¦s de 40 nens que havien intentat refugiar-se sota l¡¯esgl¨¦sia de Sant Felip Neri.

La cruesa dels atacs la recorda Saforcada en un dels correus que, amb cortesia de diplom¨¤tic, ha enviat a It¨¤lia. Com un historiador, el secretari judicial recorda que, ¡°des de les bases que tenia a Mallorca, l¡¯aviaci¨® italiana al servei del b¨¤ndol del general Franco va fer una s¨¨rie d¡¯atacs sobre la rereguarda republicana, bombardejant el litoral mediterrani¡±. Els atacs m¨¦s ¡°intensos¡±, segueix el secretari, els va patir Barcelona: 180 bombardejos aeris i navals ¨Cincloent-hi els atacs des de gran altura, altres de nocturns, bombes de saturaci¨® i incendi¨¤ries o en vol rasant amb metrallament¨C que van deixar ¡°un saldo de 2.800 morts¡± i que pretenien ¡°la desmoralitzaci¨® de la ciutadania¡±.

L¡¯associaci¨® Altraitalia i dues v¨ªctimes dels bombardejos es van querellar el 2013 per crims de guerra i delicte de lesa humanitat. Newton Bozzi, advocat d¡¯Altraitalia, lamenta la falta de cooperaci¨® d¡¯It¨¤lia i que la resposta arribi ¡°tard¡±, quan ¡°no queda ning¨² viu¡±, tot i que valora que la investigaci¨® quedi com un exercici de mem¨°ria hist¨°rica. Uns i altres eren conscients de les limitacions per aconseguir que hi hagu¨¦s responsabilitats penals, tot i que mantenen oberta la via d¡¯acudir al Tribunal de Just¨ªcia de la Uni¨® Europea (TJUE) contra It¨¤lia per incomplir les peticions d¡¯informaci¨®.

El secretari judicial, per la seva banda, ho ha intentat tot. I alguna cosa ha aconseguit. Dels quatre aviadors dels quals va informar It¨¤lia al principi s¡¯ha passat a un centenar, amb les dades corresponents. Fonts judicials confirmen que la causa penal arriba a una via morta, tot i que aplaudeixen que hagi sortit ala superf¨ªcie una part de la veritat hist¨°rica. La mem¨°ria escrita d¡¯aquest esfor? quedar¨¤ als arxius de la Ciutat de la Just¨ªcia de Barcelona.