Una inesperada com¨¨dia de Wajdi Mouawad

Al Grec del 2015, Wajdi Mouawad va presentar Soeurs amb una novetat que va sorprendre: despr¨¦s dels primers lliuraments de La sang de les promeses, que acabaria formant la tetralogia Incendis, Litoral, Boscos i Cels, el to de com¨¨dia de Soeurs, dirigida pel mateix autor, semblava remetre al Lepage m¨¦s ¨¤cid, amb inesperats ecos de Neil Simon. L'acci¨® transcorre en un hotel superlux¨®s d'Ottawa. T¨¦ com a protagonistes dues dones: Genevi¨¨ve Bergeron i Layla Bintwarda.

La primera ¨¦s una advocada d'¨¨xit, mediadora en conflictes internacionals. Sembla una dona madura, calmada, que ho controla tot. En vig¨ªlies d'un viatge a Mali, despr¨¦s d'una confer¨¨ncia sobre la seva professi¨®, Els set pecats capitals en una zona de conflicte, ir¨°nicament rebuda amb el mutisme dels aspirants a mediadors, queda atrapada a l'habitaci¨® 2121 per una tempesta de neu, par¨¤frasi d'una multicrisi: professional, familiar i existencial. Hi ha un llarg di¨¤leg amb la seva llunyana mare, que no veiem, i de la qual s'ocupa com si la dona fos la seva pr¨°pia filla. La Genevi¨¨ve troba una enemiga inusitada en una nevera parlant, i el que detona la crisi ¨¦s que el sofisticad¨ªssim interlocutor s'expressa en un bon ventall d'idiomes, per¨° cap ¨¦s el franc¨¨s del pa¨ªs, que ella sol¡¤licita, suplica i exigeix en una creixent escalada de f¨²ria que pot fer pensar en un atac d'hist¨¨ria, un no-res que es desmesura, tot i que va quedant clar que per a l'advocada la llengua ¨¦s una p¨¤tria essencial, i que la seva solitud ¨¦s cada vegada m¨¦s insostenible: fa 40 anys que ¨¦s al Quebec, per¨° la seva veritable terra queda lluny, en el passat.

La Genevi¨¨ve ¨¦s l'eix de la primera part. A la segona, l'obra se centra en una altra germana (metaf¨°rica), unides totes dues per la p¨¨rdua dels seus mons i exiliades en territoris estranys: Layla Bintwarda s'ocupa dels peritatges d'una asseguradora, pel que sembla inspirada en la germana de Mouawad, i en una hist¨°ria d'Annick Bergeron, l'espl¨¨ndida actriu que la va estrenar.

Soeurs va arribar al Lliure com un tour de force: Bergeron interpretava les dues protagonistes, encarnant tamb¨¦ diversos personatges de l'hotel. L'arquitectura de la pe?a es basa en una dif¨ªcil combinaci¨® de lleugeresa i emoci¨®, amb molt de joc fun¨¤mbul. En la versi¨® catalana del Tantarantana, Germanes, signada per Helena Tornero, el rol de la Genevi¨¨ve suposa l'esperat retorn de M¨°nica L¨®pez, i la no menys magn¨ªfica Llu?sa Castell ¨¦s la Layla, filla d'immigrants libanesos: no us perdeu els seus treballs. Roberto Romei dirigeix l'espectacle, i resol la multiplicaci¨® de di¨¤legs (alguns s¨¤viament podats) per converses telef¨°niques que ens permeten imaginar els interlocutors pel to de les protagonistes.

Si l'humor de Soeurs fregava a estones la farsa, Romei fa una posada en escena molt m¨¦s austera, frenant qualsevol possible exc¨¦s. L'escenografia, la il¡¤luminaci¨® i el vestuari concebuts per Roger Orra tamb¨¦ s¨®n d'una gran sobrietat. Hi ha alguna situaci¨® una mica descontrolada, per¨° sense buscar el riure: aix¨ª ¨¦s la vida. ?s un humor aspre en el qual prevalen la tensi¨®, el patetisme, les diverses formes de fugida i, nova ironia, el dibuix d'aquesta mediadora atrapada en un m¨®n cada vegada menys emp¨¤tic. En la part de la confer¨¨ncia apareix el Mouawad m¨¦s did¨¤ctic (i pol¨ªtic), per¨° sense fer sermons. Frases breus, precises: ¡°Estigueu atents a la humiliaci¨®: anul¡¤la el llenguatge i condueix l'humiliat al mutisme¡±. Mouawad insta a no perdre el contacte amb els or¨ªgens ¡°per no exiliar-se en vida¡± i ¡°prendre el relleu dels pares, acompanyant-los en el final dels seus dies¡±.

La Layla, que va tirar endavant despr¨¦s de la guerra al L¨ªban de la seva infantesa, ¨¦s molt m¨¦s tranquil¡¤la i afable que la Genevi¨¨ve, per¨° la process¨® va per dins i ning¨² queda del tot indemne d'una cosa aix¨ª. En la segona part coneixem a poc a poc la Layla, i m¨¦s la Genevi¨¨ve: despr¨¦s del seu esclat s'allibera de la crispaci¨®. M'encanta l'escena en la qual s'amaga sota el llit com una nena per crear un petit rac¨® d'intimitat. Em tornen les escenes d'aquest ¨²ltim passatge, i veig la Layla distant del seu pare. La seva mare va morir, i ella truca a la de la Genevi¨¨ve i no costa veure-la com si parl¨¦s amb la seva pr¨°pia mare, i li obre el cor. ?s commovedor veure com es troben les dues desconegudes, cada vegada m¨¦s properes, i l'advocada es capbussa en les aig¨¹es de la infantesa com potser mai ha fet, en un dels mon¨°legs m¨¦s bells de Mouawad. I la Layla li respon, i hi ha un eco, i es referma el pont entre les dues. I hi ha un segon pont entre la Genevi¨¨ve i la seva mare. Digueu-ne pont, digueu-ne gran sorpresa, aquestes sorpreses que de vegades brollen despr¨¦s d'anys de silenci i dist¨¤ncia. La Genevi¨¨ve respira fondo, indica l'acotaci¨®. I la hist¨°ria s'atura. O en comen?a una altra.

Germanes. Text: Wajdi Mouawad. Direcci¨®: Roberto Romei. Teatre Tantarantana. Barcelona. Fins al 8 de mar?.