Els boscos de corall sota el cany¨® de Blanes

Una vintena de cient¨ªfics de diversos ¨¤mbits han salpat cap a les profunditats submarines del cany¨® de Blanes ¨Cla vall submarina de vessants inclinats situada al tal¨²s continental¨C per analitzar uns boscos de corall que han quedat preservats de manera natural a uns 600 metres de profunditat. Es tracta d'unes col¨°nies ¡°excepcionals¡±, centen¨¤ries, de coralls d'aig¨¹es fredes o profundes considerades les m¨¦s ben preservades del Mediterrani. L'objectiu ¨¦s con¨¨ixer la seva extensi¨®, preservaci¨®, datar-les i estudiar la biodiversitat existent. Tamb¨¦ prendran mostres per esbrinar els efectes negatius que provoquen els sediments causats pel pas de les embarcacions d'arrossegament.

Sota la capa superficial de les aig¨¹es del litoral catal¨¤ hi ha dos grans canyons submarins (el de Blanes i el de Palam¨®s) que s¨®n tan grans com el conegut cany¨® del Colorado dels Estats Units. Els experts asseguren que la superf¨ªcie dels canyons equival a la de la comarca de la Cerdanya (m¨¦s de 1.000 quil¨°metres quadrats).

A inicis dels 2000 es va localitzar corall blanc als canyons de Palam¨®s i el cap de Creus. ¡°La sorpresa va ser veure que a Blanes les col¨°nies no eren poques i petites, sin¨® grans, molt ben formades i amb una gran densitat de corall¡±, explica el ge¨°leg i cap de campanya de l'Institut de Ci¨¨ncies Marines del Consell Superior d'Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC), Pere Puig.

El cany¨® de Blanes, des de la seva cap?alera a uns 60 metres davant de la platja de Fenals, se submergeix fins a uns 2.400 metres. Des del 14 de febrer i fins dissabte, un total de 23 cient¨ªfics, ge¨°legs i bi¨°legs marins i ocean¨°grafs f¨ªsics d'Anglaterra, Fran?a, It¨¤lia i Espanya, sota la coordinaci¨® de Puig, s'han embarcat en el?Sarmiento de Gamboa, un buc del Ministeri de Ci¨¨ncia i Innovaci¨® operat pel CSIC. S'han situat a uns 15 quil¨°metres de la costa i gr¨¤cies a dos robots submarins capturen imatges tridimensionals de l'ecosistema situat a uns 600 metres de profunditat. Tot aix¨° en el marc del projecte ABRIC, que estudia ¡°els impactes de les activitats d'arrossegament al fons mar¨ª en la resuspensi¨® i dispersi¨® de sediments¡±.

Els esculls coral¡¤lins d'aig¨¹es fredes acostumen a estar a grans profunditats, a m¨¦s de 500 metres, on la temperatura pot rondar els sis graus. Nom¨¦s tenen en com¨² el g¨¨nere amb el desitjat corall vermell, amena?at per sobreexplotaci¨® pel seu bell esquelet, utilitzat per a ornaments i joies.

A Blanes s'han trobat fins a cinc esp¨¨cies diferents de corall blanc d'inter¨¨s ecol¨°gic, com la Madrepora oculata i la Lophelia pertusa ¡°cobrint parets verticals de m¨¦s de 100 metres d'altura, com un bosc de coralls¡±, explica Puig. Totes dues estan protegides per trobar-se en perill d'extinci¨® i per la seva important funci¨® com a refugi de la biodiversitat del fons mar¨ª.

En alguns casos, els boscos de coralls tenen mates de fins a un metre i mig de llarg. El ge¨°leg mar¨ª explica que ¡°el corall va creixent, per¨° nom¨¦s est¨¤ viu l'organisme a la punta de la branca, que ¨¦s de carbonat c¨¤lcic i d'un color blanc. La part morta ¨¦s de tons marrons i est¨¤ tapada per sediments¡±. Aquests boscos, que generen al seu torn un oasi de biodiversitat, amb cucs, gambes, esponges i algues, estan envoltats de caladors de pesca d'arrossegament de la gamba.

Els cient¨ªfics pretenen estudiar fins a quin punt la din¨¤mica de la pesca d'arrossegament, b¨¤sicament de gamba i escamarl¨¤, pot afectar aquest ¡°tresor submar¨ª¡±. ¡°Si les arts de pesca aixequen grans n¨²vols de llot que es dipositen sobre el corall, aquest segrega una mena de mucositat, per¨° ha de gastar molta energia per netejar-se. Si hi ha un Gl¨°ria cada any no passaria res, per¨° amb el pas de les barques cada dia pot acabar sufocant-lo i matant-lo¡±, alerta Puig. Per aix¨° han iniciat a Blanes, com ja va fer el port de Palam¨®s, un projecte de canvi de les portes dels vaixells d'arrossegament perqu¨¨ deixin de ¡°llaurar el fons¡±, i es quedin a uns metres de dist¨¤ncia, perqu¨¨ sigui nom¨¦s la xarxa la que llisqui per la llera marina.