¡®La fossa¡¯, relat ser¨¨ en negra turbul¨¨ncia

La fossa ¨¦s una minis¨¨rie de quatre cap¨ªtols en qu¨¨ participen, a m¨¦s de productores privades, els canals p¨²blics de Catalunya (TV3) i la Comunitat Valenciana (? punt) en una col¡¤laboraci¨® elogiable que no hauria de ser flor d¡¯un dia.

El que m¨¦s sobresurt de La fossa ¨¦s la serenor del relat, una narrativa molt reposada. Algunes vegades perqu¨¨ no passa gaire res, i aix¨° est¨¤ b¨¦, tamb¨¦ quan passa. Un exemple de sobrietat ¨¦s com se soluciona la darrera seq¨¹¨¨ncia del segon cap¨ªtol, quan un tret sec, com s¨®n els trets, tomba el Domi (Sergio Caballero), el mosso que ajuda Andrea Carmona (Nausicaa Bonn¨ªn).

L¡¯inici de la trama ¨¦s senzill d¡¯explicar. David Martos, un jove que treballa d¡¯amagat en l¡¯exhumaci¨® d¡¯una fossa comuna de la Guerra Civil sense catalogar, ¨¦s assassinat. Martos, per les confid¨¨ncies de l¡¯avi, malalt d¡¯Alzheimer, creia que hi podien estar enterrats parents seus. Al misteri de la seva mort s¡¯afegeix la desaparici¨® d¡¯un esquelet de la fossa.

Al director, Agust¨ª Vila, li deu agradar fugir dels lligams massa clars en un determinat g¨¨nere. D¡¯un dels seus films, La mosquitera, en deia que era una com¨¨dia sobre la impossibilitat de la trag¨¨dia, per¨° tampoc era cap com¨¨dia. La fossa, ¨°bviament, ¨¦s una hist¨°ria negra, per¨° no t¨¦ res a veure amb el hard-boiled. Ara per ara, la viol¨¨ncia ¨¦s a dins dels personatges, mossegant-los emocionalment. I tampoc ¨¦s un simple whodounnit (quihohafet), on n¡¯hi ha prou amb con¨¨ixer al final la identitat de l¡¯assass¨ª, que, com tots sabem, no pot ser el majordom.

La fossa escampa amb prud¨¨ncia les sospites sobre qui pot ser l¡¯assass¨ª i ho aprofita per donar una pinzellada sobre determinats personatges (inclosos la parella de policies que porten la investigaci¨®) que tenen alguna cosa que els corca: el remordiment per alguna conducta, la fatalitat d¡¯un sentiment, una c¨¤rrega familiar... Falten 80 minuts perqu¨¨ la s¨¨rie s¡¯acabi. No s¨¦ si aix¨° obligar¨¤, per poc que es compliqui la trama ¡ªla fossa ens porta als crims de la Guerra Civil¡ª, a accelerar el relat per donar sortida als principals misteris plantejats. Suposo que seria massa agosarat que tot acab¨¦s sense saber qui ¨¦s l¡¯assass¨ª per¨° havent conegut una petita poblaci¨® que viu perp¨¨tuament tancada fent xup-xup als seus turments.

Els personatges principals s¨®n austers, sense gestos ni paraules afectades, una austeritat molt ben servida pels actors. No hi ha llu?ment amanerat de c¨¤mera, si fem l¡¯excepci¨® de la inevitable i pesada dronificaci¨® del paisatge. Despr¨¦s de veure els dos primers cap¨ªtols de La fossa, com d¨¨iem, no saps si es podr¨¤ sostenir aquesta cr¨°nica d¡¯una t¨¨rbola hist¨°ria amb les maneres tranquil¡¤les de l¡¯inici. De s¨¨ries en qu¨¨ un crim en un poble serveix per mostrar el variat repertori de vileses del seu ve?natge se n¡¯han vist una colla. Per exemple, Broadchurch o, millor, Happy Valley... per¨° totes aquestes tenien m¨¦s metratge. La fossa, com feia Hierro, restringeix el mostrari, per¨° aix¨° no rebaixa el misteri. I en totes aquestes s¨¨ries esmentades, la investigaci¨® criminal era liderada per una dona, policia o jutgessa. Un rol poc freq¨¹entat per l¡¯imaginari cinematogr¨¤fic. I aix¨° fa que, de vegades, s¡¯obligui la policia o la jutgessa a masculinitzar la seva conducta per tenir autoritat entre els subordinats i la societat mateixa. No ¨¦s el cas que ens ocupa.

En fi, una pe?a amb una cal¡¤ligrafia molt retinguda que atrau encara que pot no satisfer a qui s¡¯estimi m¨¦s una televisi¨® trepidant o uns personatges que manifestin el seu car¨¤cter sense tibar-lo tan cap endins.