¡°Barcelona s¡¯explica per Maragall, per¨° tamb¨¦ pel seu germ¨¤ Pau¡±

Albert Llad¨® (Barcelona, 1980) ha escrit una novel¡¤la inusual. La traves¨ªa de las anguilas (Galaxia Gutenberg) exposa des del punt de vista d¡¯uns nens la Barcelona perif¨¨rica durant els Jocs Ol¨ªmpics del 1992. El que fa l¡¯obra diferent ¨¦s que aconsegueix bastir un retrat del seu barri d¡¯inf¨¤ncia, Ciutat Meridiana, seguint com a guia la col¡¤lecci¨® de llibres de Disney La Biblioteca de los J¨®venes Castores i les tesis sobre el llenguatge del fil¨°sof alemany Ludwig Wittgenstein. Aquest ¨¦s l¡¯onz¨¨ llibre de Llad¨®, fil¨°sof, editor de Revista de Letras, responsable del curs de filosofia i teatre de la Sala Beckett i coordinador, juntament amb la fil¨°sofa Marina Garc¨¦s, del programa de debats de filosofia del Teatre Lliure.

Pregunta. Quin ¨¦s el seu vincle amb Ciutat Meridiana?

Resposta. Hi vaig viure fins als 15 anys, al bloc que hi ha just sobre el cartell de Benvinguts a Barcelona, damunt del nus de carreteres per entrar a la ciutat. ?s l¡¯¨²nic que la gent recorda de Ciutat Meridiana, perqu¨¨ molta gent no hi ha anat mai, i ¨¦s normal. El meu pare treballava en peatges d¡¯autopista, a prop de Barcelona, i quan vaig complir 15 anys el van enviar al peatge del Maresme, i vam marxar a viure al Maresme.

P. Diu que ¨¦s normal que no es conegui Ciutat Meridiana. Marca, aix¨°, els ve?ns del barri? Se senten ignorats?

R. Absolutament. Gabriel, un personatge del llibre, simbolitza d¡¯alguna manera aix¨°: ens hem d¡¯autoorganitzar perqu¨¨ aqu¨ª no vindr¨¤ ning¨² a salvar-nos. I per aix¨° hem de crear unes lleis noves. Hi ha l¡¯exemple del segrest de l¡¯autob¨²s [el 1978]. Deien que no es podia establir una l¨ªnia de bus fins al nostre barri perqu¨¨ era impossible. Doncs Manuel Vital, que era president de l¡¯associaci¨® de ve?ns de Torre Bar¨® i conductor d¡¯autobusos, en va segrestar un i la ruta que va fer ¨¦s molt similar a la de la l¨ªnia actual. Aix¨° marca: si no ho fan ells, no ho far¨¤ ning¨².

"Em preocupa que estem segrestats per la literalitat, no podem parlar metaf¨°ricament ni ir¨°nicament"

P. Ha sorgit amb for?a una literatura social cr¨ªtica amb la ciutat que es projecta a partir dels Jocs del 92. Era inevitable?

R. Hi havia molt d¡¯aparador, per¨° una cosa no anul¡¤la l¡¯altra. L¡¯ombra no anul¡¤la el cos. La meva novel¡¤la no diu que els Jocs Ol¨ªmpics fossin un desprop¨°sit, diu que els focus estaven posats en un lloc, i quan poses el focus, sempre surt una ombra. Per aix¨° m¡¯interessava introduir al llibre el paper de Joan Antoni Samaranch [el president del Comit¨¨ Ol¨ªmpic Internacional va ser un dels promotors immobiliaris de Ciutat Meridiana]. Per¨° si pensem m¨¦s enll¨¤ de la novel¡¤la, tamb¨¦ hi ha els Maragall: no podem explicar Barcelona sense Pasqual Maragall, per¨° tampoc sense el seu germ¨¤ Pau, que ¨¦s l¡¯ombra dels Maragall. No es pot entendre la contracultura sense Pau Maragall i sense tenir present que va morir a la Rambla [d¡¯una sobredosi] i que ho van intentar ocultar. Per entendre la teva ciutat has de veure aquest joc d¡¯ombres.

P. Garc¨¦s ¨¦s una de les veus m¨¦s destacades que han reflexionat cr¨ªticament sobre el llegat de la Barcelona ol¨ªmpica. Quina influ¨¨ncia t¨¦ ella en aquesta novel¡¤la?

R. Mentre escrivia el llibre vaig tenir alguns c¨°mplices per caminar pel barri, per veure qu¨¨ deien ells del paisatge, persones com Garc¨¦s o el fot¨°graf ?lex Garcia. Al llibre hi ha una pregunta de Garc¨¦s: com podem explicar els marges de la ciutat sense caure en la marginalitat? La novel¡¤la, de fet, no ¨¦s una revisi¨® cr¨ªtica dels Jocs Ol¨ªmpics, sin¨® del que vam deixar de narrar quan narr¨¤vem els Jocs. El que detecto ¨¦s que surten molts llibres sobre les perif¨¨ries, i no s¨¦ per qu¨¨ surten, per¨° en el meu cas ¨¦s quasi un deute de narrar un paisatge per als nostres pares, que estaven segrestats per la feina. El meu pare era una persona molt creativa, era molt bo fen fotos, per¨° treballava dotze hores en una f¨¤brica i despr¨¦s dotze hores tancat en un peatge.

P. Com li ve la idea d¡¯estructurar la trama a partir dels llibres de La Biblioteca de los J¨®venes Castores?

R. Jo volia parlar de l¨ªmits f¨ªsics i dels l¨ªmits del llenguatge. Em preocupa que estem segrestats per la literalitat, no podem parlar metaf¨°ricament ni ir¨°nicament. Ning¨² vol llegir en capes, hem de llegir com una enciclop¨¨dia. Em volia apropar als primers llibres que recordo per interpretar-los, no a partir del que volien dir els llibres, sin¨® com entenia jo que parlaven del meu m¨®n. Casualment, el primer llibre dels J¨®venes Castores, titulat Un techo para todos, parlava de fer una cabana, per¨° em va servir per exposar el fet que Ciutat Meridiana ¨¦s el barri amb m¨¦s desnonaments d¡¯Espanya. I l¡¯¨²ltim llibre, del 1984, es titula La gran fiesta i parla dels Jocs Ol¨ªmpics!

P. Vost¨¨ utilitza fragments d¡¯aquests llibres infantils i els treu de context per explicar una altra realitat. ?s amb exercicis com aquests que la literatura pot superar aquest exc¨¦s de literalitat que lamenta?

R. Vivim una batalla pel llenguatge. El llenguatge ¨¦s una forma d¡¯alliberar-nos, per¨° tamb¨¦ ens colonitza: diem frases fetes, diem frases que s¨®n propaganda, que mai haur¨ªem dit si no ens les haguessin colat. Els personatges de les primeres obres de teatre de V¨¢clav Havel parlen amb esl¨°gans! Cada dia diem tres o quatre coses d¡¯alg¨² que ha pensat per nosaltres. Els nanos protagonistes de la novel¡¤la intenten rebel¡¤lar-se reinventant un llenguatge propi. La lectura metaf¨°rica i no literal ¨¦s un acte de resist¨¨ncia.