Els tres madridistes d¡¯Alf¨¦s

Alf¨¦s ¨¦s un poble que apareix entre la boira a 13 quil¨°metres al sud de Lleida, on viuen poc m¨¦s de 300 habitants. T¨¦ una esgl¨¦sia rom¨¤nica, destru?da durant la Guerra Civil i restaurada als anys vuitanta, dedicada a Sant Pere; una ermita per a Sant Salvador; una benzinera; un camp de futbol abandonat que encara conserva les xarxes de les porteries; un restaurant i tres aficionats del Reial Madrid. Per¨° no tothom ho sap. ¡°No! Aqu¨ª no hi ha cap madridista¡±, clama un home gran amb la pell arrugada abans de tancar, desconfiat, la contraporta del seu garatge i deixar el carrer una altra vegada desert.

El ve¨ª desinformat potser no ha anat ¨²ltimament al Casal d¡¯Alf¨¦s, l'¨²nic restaurant del poble, una concessi¨® municipal que regenta, des de fa tres anys, Gregorio Pifarr¨¦, un cuiner lleidat¨¤ de 48 anys, que es va atrevir a penjar a la barra del bar una banderola de l'equip blanc per explicitar les seves prefer¨¨ncies futbol¨ªstiques. ¡°I n'hi ha dos m¨¦s al poble¡±, confessa en veu baixa un client. Al Casal d¡¯Alf¨¦s, els dies de partit, ning¨² es vol posar al costat blanc al futbol¨ª. I diumenge, quan quedin a sopar all¨¤ per veure el Reial Madrid-FC Barcelona, encara menys. Tots contra el Gregorio. A Alf¨¦s, tots els culers van a veure el Cl¨¤ssic a la casa del madridista, que els dona de sopar.

Pifarr¨¦ va fer el cam¨ª invers al dels joves que deixen el poble. Fa cinc anys va agafar el trasp¨¤s d'un local a Lleida on una nit, poc abans que obr¨ªs, es va calar foc a causa d'un curtcircuit. Ho va perdre tot. Va rebre una oferta d'un restaurant espanyol a Londres i, quan estava a punt d'emigrar, un conegut li va parlar d'Alf¨¦s. ¡°Vaig venir a veure el lloc, em va semblar molt acollidor i aqu¨ª em tens¡±, resumeix, sempre darrere de la barra de zinc del restaurant. ¡°Ara tenim un men¨² molt m¨¦s ampli¡±, afirma.

A la nit, Pifarr¨¦ gaireb¨¦ sempre ¨¦s a la cuina. ¡°I si es posen pesats els del Bar?a ja m'hi quedo i no surto¡±, assegura. Els caps de setmana l'ajuda la seva filla Sara, que als 18 anys cursa el segon any del grau mitj¨¤ d'hostaleria a Lleida. L'¨²nica manera d'anar des d'Alf¨¦s fins a la ciutat en transport p¨²blic ¨¦s amb l'autob¨²s que passa cada dia a les vuit del mat¨ª, a la una, a les tres i a les set de la tarda i que agafa la carretera que baixa cap a l'autopista LL-2, la principal art¨¨ria d'entrada al sud de la ciutat.

¡°Abans, molta gent del poble treballava a l'autopista, altres a la benzinera, per¨° el 90% de les persones d'aqu¨ª ara s¨®n pageses¡±, diu Hilari Guiu, des de fa vuit anys alcalde d'Alf¨¦s. El poble t¨¦ una cooperativa de ve?ns que aporten oli d'oliva, carn o llet, entre altres coses. Fins fa poc l'agricultura de sec¨¤ era el distintiu de la regi¨®, per¨° ara van comen?ar a plantar tamb¨¦ fruita, ¡°que s¨ª que requereix sistemes de regadiu¡±, explica Marc Bargu¨¦s, el mec¨¤nic del poble. ¡°Aix¨° em va portar al taller nous tractors per reparar, m¨¦s petits¡±, agraeix.

A la taula que presideix la sala del restaurant al Casal, mentrestant, l'exalcalde Ramon Mart¨ª comparteix el sopar amb el seu amic Jos¨¦ Mar¨ªa Esteve, lleidat¨¤ de 71 anys i segon madridista que apareix al poble. A la televisi¨® juga el Bar?a i Esteve aplaudeix quan el rival marca un gol. ¡°La meva dona ¨¦s d'aqu¨ª i hi vam venir a viure fa uns anys des de Lleida¡±, explica. ¡°Quan vaig comen?ar a veure futbol, el Madrid guanyava. Tenien el Gento, el Di St¨¦fano i me'n vaig fer aficionat¡±, explica. ¡°Em pico molt amb el Ramon¡±, diu despr¨¦s de celebrar-li el gol rival davant dels morros. ¡°Per¨° sempre amb bon rotllo¡±, assegura Esteve. El seu fill se'n va anar a viure a Madrid per treballar en una de les grans consultores situades a les Cuatro Torres.

A Alf¨¦s no hi ha gaireb¨¦ cobertura m¨°bil. S¨ª que hi ha una xarxa de wifi p¨²blica de l'Ajuntament. Al Casal hi baixen tots. Els regidors, l'alcalde, els ramaders m¨¦s importants de la zona o l'agutzil, que degusta uns calamars mentre mira el futbol i parla de Pifarr¨¦: ¡°Gran cuiner, bon bar, per¨° ¨¦s del Madrid! ?s l'¨²nica pena que t¨¦¡±. L'agutzil es diu Sebasti¨¤ Ros i ¨¦s un exramader de 61 anys que va canviar de feina perqu¨¨ la cura dels vedells resultava esgotadora. Va ser el seu fill Adri¨¤, massatgista del club d'hoquei sobre patins Vilasana i dels ve?ns d'Alf¨¦s, qui li va regalar la banderola a Pifarr¨¦. ¡°Si hagu¨¦s sabut que la penjaria all¨¤ no l'hi hauria donat¡±, diu.

Per moments el bar es converteix en un plat¨® de tertulians. Que si un jugador ¨¦s extrem o davanter centre, que la planificaci¨® de la plantilla, que les caracter¨ªstiques d'un defensa lateral. El debat ¨¦s profund i per moments t¨¨cnic, per¨° no es veu cap samarreta del Bar?a. Ni tan sols en un dia de partit. S¨ª que hi ha alguns xandalls del CE Alf¨¦s, el club del poble que va aconseguir jugar a Segona o a Tercera Regional fins fa alguns anys. ¡°La passi¨® s'ha anat relaxant a mesura que ho vam anar guanyant tot¡±, diu un altre client.

En el cam¨ª que baixa cap al camp abandonat fa el seu exercici diari el tercer i ¨²ltim aficionat del Reial Madrid que viu a Alf¨¦s. ¡°M'agraden els dos equips, no ho diguis gaire fort per aqu¨ª!¡±, diu Ignacio Espasa, de 91 anys. Casa seva t¨¦ m¨¦s de quatre segles. ?s un dels monuments del poble, anomenat Casa dels Doctors, una de les poques fa?anes que va sobreviure a les destrosses de la Guerra Civil. Totes les altres s¨®n for?a noves. A pocs quil¨°metres d'Alf¨¦s hi ha un aer¨°drom que va tancar fa quatre anys i que mai va arribar a ser aeroport comercial per q¨¹estions mediambientals i que va servir de base, durant la guerra, per a l'ex¨¨rcit republic¨¤. Espasa, que en aquells dies tenia sis o set anys, recorda un combat d'avions al cel del seu poble. ¡°Aqu¨ª dalt¡±, assenyala amb el dit.

El vell Espasa, que ja baixa poc al Casal, per¨° que no es perd cap partit per televisi¨®, assegura que Joaqu¨ªn Murillo, exdavanter del Reial Valladolid CF i de la selecci¨®, i Isacio Calleja, defensa de l'Atl¨¨tic de Madrid, campi¨® d'Europa el 1964 amb Espanya, es van entrenar al camp d'Alf¨¦s mentre feien el servei militar obligatori. Ell va jugar 15 anys amb el seu germ¨¤ Pepito per a l'equip del poble en totes les posicions. El seu ¨²ltim partit va ser com a porter, recorda, i mostra els primers mitjons de futbol que va fer servir. ¡°Tenen 70 anys¡±, diu mentre ensenya les mitgetes blaugrana. Com a Esteve, el va captivar el Madrid d'Alfredo Di St¨¦fano.

El futbol ¨¦s una excusa per seguir sent amics a Alf¨¦s, un punt de trobada. ¡°Quan anem al restaurant, venim a sopar unes 30 o 40 persones. Aix¨° no passa a cap poble¡±, afegeix l'agutzil Ros, l'home que est¨¤ pendent de gaireb¨¦ tot. "A Alf¨¦s no passa res. ?s molt tranquil". Per¨° quan passa, l'agutzil ¨¦s qui se n'ocupa: del subministrament d'aigua, de la il¡¤luminaci¨®. "Quan la gent t¨¦ un problema truca a la porta de casa meva". Encara que no es deixen endur per la desmesura quan veuen un partit de futbol, prefereixen no veure una samarreta del Reial Madrid. Gregorio Pifarr¨¦ mai s'ha atrevit a posar-se-la. ¡°Si aquest cap de setmana molesten, em tanco a la cuina¡±, diu, en refer¨¨ncia al partit que diumenge a les nou del vespre disputaran el Reial Madrid i el FC Barcelona al Santiago Bernab¨¦u. Encara no ha pogut veure un partit en aquest estadi. Ell els juga des dels fogons i, de tant en tant, surt a la sala a cridar un gol. L'especialitat de la casa continuen sent els cargols a la llauna.