Alguaire comen?a la seva reconversi¨® despr¨¦s de fracassar amb els vols comercials

El 17 de gener del 2010 un avi¨® de Vueling Airlines procedent de Barcelona aterrava a la pista de l¡¯aeroport Lleida-Alguaire. Era el vol inaugural d¡¯una infraestructura perseguida per la pol¨¨mica. Era una infraestructura que la Generalitat va comen?ar a construir en plena crisi, l¡¯estiu del 2007, i que, tres anys m¨¦s tard, despr¨¦s d¡¯una inversi¨® de 96 milions d¡¯euros, es va posar en funcionament. Les previsions inicials eren de 400.000 passatgers l¡¯any, per¨° nom¨¦s ha tingut una mitjana anual de 38.000 usuaris. Avui les instal¡¤lacions s¡¯han reconvertit com a centre de manteniment i desballestament d¡¯avions.

Al desastre de previsi¨® s'hi va sumar, l¡¯any passat, la fallida de l¡¯aerol¨ªnia Thomas Cook, que apropava fins a Lleida uns quants centenars de passatgers. Avui, la infraestructura sobreviu reconvertint-se en un aeroport industrial per mantenir, desballestar i arreglar avions i on la funci¨® principal d¡¯una infraestructura d¡¯aquest tipus ¨Cmoure passatgers d¡¯un punt a un altre¨C ha quedat en segon pla.

El secretari d¡¯Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gav¨ªn, reconeix la falta de previsi¨® quan es va inaugurar l¡¯aeroport: ¡°?rem a prop d¡¯unes eleccions auton¨°miques i recordo que llavors es promocionava la infraestructura amb un mapa on Lleida era al centre i, al voltant, diverses capitals europees. Es va parlar d¡¯un objectiu de 400.000 passatgers anuals. Els primers vols van estar carregats de subvenci¨® p¨²blica, per¨° de seguida es va veure que no hi havia ni poblaci¨® ni turisme suficient per mantenir el model de negoci. Es van canviar els avions de 180 places per avions de 100, per¨° durant aquesta d¨¨cada nom¨¦s s¡¯ha pogut consolidar el vol Lleida-Palma durant tot l¡¯any i les rutes fins a Eivissa i Menorca durant la temporada d¡¯estiu¡±.

Aquell primer any d¡¯aeroport ¡°subvencionat¡± la infraestructura va tenir 56.741 passatgers. L¡¯any seg¨¹ent, el 2011, va registrar la pitjor xifra de passatgers (27.735). I aquesta va ser ja la constant fins al 2017. ¡°La baixa activitat de la infraestructura posa en evid¨¨ncia que no hi ha hagut un model de gesti¨® ¡ªmant¨¦ Gav¨ªn. Llavors vam analitzar les fortaleses de l¡¯aeroport i les seves potencialitats. Vam descobrir que Alguaire es podria convertir en un aeroport n¨ªnxol on convisquin i es complementin diferents activitats aeron¨¤utiques i no nom¨¦s la de passatgers i turoperadors. ?s llavors quan sorgeix la idea de convertir-lo en un aeroport industrial¡±.

Dins del concepte d¡¯aeroport n¨ªnxol es va intentar captar turoperadors, entre els quals Thomas Cook. ¡°Quan l¡¯hivern passat l'empresa va fer fallida, ja hav¨ªem diversificat el negoci. Afortunadament, aquest touroperador no ens aportava un exc¨¦s de valor afegit perqu¨¨ una bona part del passatge anava a esquiar a Andorra¡±, es justifica Gav¨ªn.

El secretari d¡¯Infraestructures assegura que avui hi ha 28 empreses treballant d¡¯una manera o altra a l¡¯aeroport amb un centenar de llocs de treball directes i 250 d¡¯indirectes. ¡°Ara nom¨¦s ens interessen els turoperadors si la destinaci¨® del passatge ¨¦s Lleida. Ja no pretenem que vinguin passatgers, el que volem ¨¦s que vinguin empreses¡±, afirma Gav¨ªn.

Entrar avui a l¡¯aeroport de Lleida-Alguaire fa la sensaci¨® d¡¯entrar en un espai de coworking del negoci de l¡¯aviaci¨® instal¡¤lat enmig del no-res, en plena plana de Lleida. La maledicci¨® que ha fet efecte sobre una d¨¨cada d¡¯aeroport tamb¨¦ ha topat amb algunes crisis que han acabat enfortint la instal¡¤laci¨®: la Generalitat va obligar el Reial Aeroclub de Lleida a traslladar-se d¡¯Alf¨¨s a Alguaire. L¡¯escola de pilots lituana BAA va veure en aquesta zona de Lleida un lloc ideal per formar-hi els seus alumnes. De fet, en els ¨²ltims mesos ha instal¡¤lat fins i tot un simulador de vol. L¡¯empresa Aeronpark-Servitec ha dissenyat una plataforma al costat de la seva plataforma de vol on aparquen avions, es reciclen, es mantenen o es desballesten. L¡¯empresa ha vist com augmentava el seu negoci gr¨¤cies que de l¡¯octubre del 2018 al mar? del 2019 dos Boeing 737 Max acabats d¡¯estrenar van patir accidents fatals i diverses autoritats a¨¨ries mundials van ordenar la suspensi¨® de tots els vols. Norwegian i Icelandair necessitaven un lloc per aparcar aquests avions i Alguaire es va convertir en la destinaci¨®. ¡°A aquests avions cal fer-los el manteniment perqu¨¨ quan les autoritats donin el vistiplau estiguin preparats per volar¡±, assegura un responsable d¡¯una de les companyies instal¡¤lades.

El turoperador suec Quality Travel apropa durant vuit diumenges l¡¯any esquiadors a la Vall d¡¯Aran. A m¨¦s hi ha una empresa que desenvolupa drons de grans dimensions destinats al transport de paqueteria i una altra que estudia com enlairar sat¨¨l¡¤lits. Aquest coworking ¨¦s l¡¯aeroport industrial de qu¨¨ presumeix ara la Generalitat. De fet, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Dami¨¤ Calvet, va anunciar divendres la construcci¨® d¡¯un segon hangar en un aeroport gaireb¨¦ sense passatgers.

Andorra-la Seu, preparat per al 23 d¡¯abril

L¡¯aer¨°drom d¡¯Andorra-la Seu d¡¯Urgell posar¨¤ en funcionament el 23 d¡¯abril el sistema de GPS que permetr¨¤ l¡¯aterratge de vols comercials. El secretari d¡¯Infraestructures, Isidre Gav¨ªn, s¡¯enorgulleix en assegurar que aquesta ser¨¤ la primera instal¡¤laci¨® ¡°a l¡¯Estat¡± que disposi d¡¯aquest tipus de tecnologia que ja s¡¯utilitza en petits aeroports de muntanya europeus. ¡°Amb aquest sistema podran aterrar a la Seu avions d¡¯entre 47 i 70 places¡±. L¡¯actualitzaci¨® tecnol¨°gica ¨¦s una vella aspiraci¨® de la Generalitat, per¨° tamb¨¦ del Govern andorr¨¤, que veu l¡¯aer¨°drom com una possible porta per augmentar l¡¯arribada de turistes. El problema ¨¦s que els avions que operen majorit¨¤riament les aerol¨ªnies continuaran sense poder aterrar a la Seu.