Etimologia d¡¯una pand¨¨mia

Encara que pugui semblar mentida, la filologia tamb¨¦ aporta distracci¨®, en temps d¡¯acumulaci¨® de paper de v¨¤ter i de planificaci¨® d¡¯activitats sota sostre. A continuaci¨®, un diccionari apressat dels termes m¨¦s sovintejats aquests dies, per saber d¡¯on venen i qu¨¨ volen dir.

coronavirus ?s el terme rei. Sorpr¨¨n trobar davant de la paraula relativament comuna virus un prefix de ressons mon¨¤rquics. Procedent tamb¨¦ del llat¨ª (com virus), el formant corona fa refer¨¨ncia a la mena de membrana que envolta el nucli, formada per expansions o punxes com les d¡¯una corona qualsevol.

Covid-19 At¨¨s que coronavirus no deixa de ser un terme com¨², aplicable a un tipus de virus, cal precisar de qu¨¨ parlem aquests dies. L¡¯expressi¨® Covid-19, ja emprada arreu del m¨®n, ¨¦s l¡¯acr¨°nim de l¡¯angl¨¨s coronavirus desease (¡®malaltia per coronavirus¡¯) i per l¡¯any d¡¯aparici¨®, el 2019. En tant que malaltia, s¡¯hauria d¡¯emprar en femen¨ª.

malaltia Una malaltia ¨¦s all¨° que t¨¦ el que est¨¤ malalt, que ¨¦s aquell que, etimol¨°gicament, es troba malament. Procedent del llat¨ª vulgar, el malalt ¨¦s el male habitus (participi de male se habere, aix¨° ¨¦s, ¡®sentir-se malament¡¯). I d¡¯aqu¨ª els derivats malaltia o malalt¨ªs. No cal dir que ¨¦s el substitut correcte del castellanisme enfermetat.

epid¨¨mia i pand¨¨mia Paraules d¡¯origen grec, marquen la difer¨¨ncia de l¡¯abast territorial de la malaltia i, en conseq¨¹¨¨ncia, la seva expansi¨® i gravetat. Literalment, de epi- i -demia (de demos, ¡®poble¡¯), epid¨¨mia significa ¡®estada en un pa¨ªs com a estranger¡¯; per entendre¡¯ns, vol dir que ja tenim la malaltia entre nosaltres. ?s quan anteposem el prefix pan- (¡®tot¡¯) que es produeix el salt endavant: la malaltia ja ¨¦s a tot arreu.

brot No deixa de ser curi¨®s que la primera manifestaci¨® significativa d¡¯una malaltia infecciosa manllevi el terme de la natura, com els primers brots d¡¯un esqueix que has replantat. Aquest cop no anem al llat¨ª ni al grec, sin¨® al g¨°tic brut, que estaria emparentat amb altres termes de lleng¨¹es germ¨¤niques: sprosse de l¡¯alemany, sprout de l¡¯angl¨¨s, spruit del neerland¨¨s. I de brot tindr¨ªem brotar i brotada, i ¨¦s clar, no fotre ni brot, una de les opcions del confinament.

s¨ªmptoma No n¡¯hi ha prou amb tenir mal de cap, o tos seca, o febre, per concloure que tenim el virus. En tot cas, tots aquests factors han de coincidir, i potser m¨¦s i tot. Procedent del grec sympipto (¡®caure junts¡¯), un s¨ªmptoma ¨¦s precisament aix¨°, una coincid¨¨ncia, un trobar-se a la vegada, per b¨¦ que qualsevol dolen?a ja s¡¯utilitza com a indici d¡¯alguna cosa.

contagi No ¨¦s casualitat que ens prescriguin una dist¨¤ncia de seguretat per evitar els contagis. Format pels llatins con- (¡®en com¨²¡¯, ¡®a la vegada¡¯) i tangere (¡®tocar¡¯), el verb contagiar vol dir ¡®tocar-se junts¡¯, d¡¯aqu¨ª que el contacte f¨ªsic sigui la via m¨¦s comuna de transmissi¨® de malalties. I tamb¨¦ de sentits figurats, que per aix¨° ens podem contagiar alegries, tristeses i ¨¤nims per superar quarantenes.

infecci¨® Ja ha sortit qui ha q¨¹estionat la correcci¨® de contagi per proposar infecci¨® com a alternativa. I b¨¦, ¨¦s clar que si et contagies t¡¯infectes, per¨° no sempre que t¡¯infectes ¨¦s a causa d¡¯un contagi. A m¨¦s, en la parla quotidiana tendim a associar la infecci¨® amb processos progressius, per exemple amb l¡¯expansi¨® o l¡¯agreujament de ferides externes o internes, mentre que el contagi ¨¦s puntual, et pots haver contagiat o no.

quarantena ?s la mesura d¡¯a?llament absoluta, a fi d¡¯evitar contagis. Cal buscar l¡¯origen a la Rep¨²blica de Ven¨¨cia el 1347, quan es va imposar una morat¨°ria de quaranta dies a viatgers i comerciants per entrar a la ciutat a fi de protegir-la de la pesta, que aleshores afectava Europa. Ara les quarantenes duren el que duren, per¨° el terme conserva la durada original.

confinament Paraula de moda, ara que tots ens hi hem trobat. Deriva de confinar, que a la vegada deriva de conf¨ª, aix¨° ¨¦s, l¨ªmit o frontera. Podem dir que Fran?a confina amb B¨¨lgica, o que Alemanya i Pol¨°nia confinen. En certa manera, doncs, trobem que cada pa¨ªs t¨¦ el seu propi confinament ¡ªels seus propis l¨ªmits¡ª, i decretar el confinament ser¨¤ afegir un l¨ªmit addicional.

estar-se a casa Malgrat que s¡¯ha est¨¨s la f¨®rmula, tamb¨¦ v¨¤lida, jo em quedo a casa, en catal¨¤ conv¨¦ no prescindir d¡¯aquesta altra, amb l¡¯¨²s pronominal del verb estar, que m¨¦s que significar ¡®jo no surto¡¯, vol dir ¡®jo habito¡¯ o ¡®faig vida¡¯. Estigueu-vos a casa doncs.