Una crisi reial

L¡¯atzar ha volgut que la meva refer¨¨ncia liter¨¤ria m¨¦s recent a una pand¨¨mia no sigui la d¡¯Albert Camus o la de Thomas Mann, sin¨® d¡¯Andr¨¦ Maurois, que en la seva Historia de Inglaterra inclou unes apocal¨ªptiques descripcions de la pesta negra del 1347, ¡°que va fer minvar la poblaci¨® d¡¯aquell regne de quatre milions a uns dos i mig¡±. Una mortalitat immensa a tot Europa. Maurois es remet als cronistes medievals que parlen de pobles ¡°on no quedaven prou vius per enterrar els morts¡± i on ¡°els moribunds cavaven les seves pr¨°pies fosses¡±. No som en la mateixa situaci¨®, ¨°bviament. Per¨° s¨®n esdeveniments presents en el subconscient de la humanitat. La pesta, les guerres, la fam, els grans ¨¨xodes massius que provoquen. No cal remuntar-se a l¡¯edat mitjana, ni al c¨°lera del segle XIX, ni a enormes desastres com les dues guerres mundials del XX o l¡¯escapada de centenars de milers de republicans espanyols cap a Fran?a a trav¨¦s dels Pirineus el 1939. Els camps de concentraci¨® en qu¨¨ viuen i moren els milions de refugiats de S¨ªria s¨®n d¡¯avui. L¡¯¨²ltima guerra atro? dels Balcans ¨¦s d¡¯ahir.

El letal coronavirus que ens afecta de ple ho tapa tot des de fa unes quantes setmanes, malgrat els agosarats i in¨²tils esfor?os del president Torra per convertir-ho en un nou greuge contra el Govern d¡¯Espanya. ?s un repte inesperat que posa a prova la compet¨¨ncia de tots els dirigents pol¨ªtics. I cada un al seu lloc. Els qui fa un mes somreien per sota el bigoti gaireb¨¦ sense dissimular quan l¡¯epid¨¨mia va obligar el 13 de febrer a suspendre el Mobile World Congres a Barcelona, es van resistir al cap d¡¯unes setmanes a perdre¡¯s les Falles de Val¨¨ncia, van afirmar que res podria aturar Madrid i que ni D¨¦u podria impedir la Setmana Santa de Sevilla. Per¨° aquella mescla de frivolitat, fatxenderia i mesquinesa els ha durat quatre dies, fins que les estad¨ªstiques de l¡¯expansi¨® del virus s¡¯han disparat en fletxa cap amunt i el Govern de Pedro S¨¢nchez ha decretat l¡¯estat d¡¯alarma.

Ha passat el mateix amb el debat de les mesures extraordin¨¤ries que va adoptar dimarts el Govern central. Aqu¨ª s¡¯ha definit n¨ªtidament la l¨ªnia d¡¯atac que les dretes i els seus potents suports medi¨¤tics havien esbossat en contra de la coalici¨® d¡¯esquerres. Es tracta de reduir-ho tot al fet que els ministres de Podem discrepen dels del PSOE i els del PSOE, dels de Podem. O, segons com, que els radicals s¡¯oposen a les pretensions dels moderats. O que els moderats impedeixen que prosperin les esbojarrades propostes dels radicals. Ergo, el Govern est¨¤ dividit i aix¨° equival a desgovern, ¨¦s clar. A Catalunya aix¨° ¨¦s un d¨¦j¨¤-vu. Va ser la l¨ªnia d¡¯atac contra la coalici¨® de les esquerres dirigida primer per Pasqual Maragall i despr¨¦s per Jos¨¦ Montilla a la Generalitat. Aquesta ser¨¤ la can?¨® del quadrienni contra el bipartit de S¨¢nchez-Iglesias. N¡¯hi va haver prou que el Consell de Ministres en el qual s¡¯havien d¡¯adoptar les mesures extraordin¨¤ries dur¨¦s m¨¦s del previst perqu¨¨ totes les bateries comencessin a bombardejar a l¡¯un¨ªson: divisi¨®, divisi¨®!

La por del coronavirus global i l¡¯estr¨¨pit de l¡¯artilleria local no han estat suficients, per¨°, per amagar la pen¨²ltima crisi de la fam¨ªlia reial. Una crisi prou greu perqu¨¨ el rei fill s¡¯enfronti p¨²blicament al rei pare per una q¨¹esti¨® de moralitat i exemplaritat p¨²bliques. La segona del mateix car¨¤cter en pocs anys, despr¨¦s de la condemna d¡¯I?aki Urdangarin. El que fa pol¨ªticament rellevant aquesta nova crisi ¨¦s que danya greument la legitimitat d¡¯¨²s, el principal capital pol¨ªtic d¡¯aquesta dinastia. A Espanya no hi ha mon¨¤rquics, hi ha joancarlistes, es deia amb encert fa uns anys. El paper que va exercir Joan Carles en la Transici¨® i en la desactivaci¨® de la rebel¡¤li¨® militar del 1981 li va permetre guanyar-se el suport dels dem¨°crates, que no tenia quan va accedir al tron el 1975. Per¨° no ¨¦s una adhesi¨® perp¨¨tua, ni incondicional. Quan fa uns anys les enquestes peri¨°diques del CIS van deixar de mesurar la valoraci¨® ciutadana de la monarquia es va reafirmar indirectament la creixent sospita que la instituci¨® es trobava en declivi. Despr¨¦s va venir la crisi Urdangar¨ªn. Despr¨¦s, una abdicaci¨® i successi¨® cuinades en secret. L¡¯¨²ltim era la p¨¨rdua del suport del nacionalisme catal¨¤, un dels blocs pol¨ªtics signants del pacte constitucional, arran de la intervenci¨® p¨²blica de Felip VI el 2017 en suport del Govern del PP en la crisi constitucional oberta el 2010-2012. Per¨° ara s¡¯hi suma el fiscal de Ginebra.

?s com si les resson¨¤ncies apocal¨ªptiques de la pand¨¨mia haguessin arribat tamb¨¦ a aquesta clau de volta que ¨¦s la monarquia en el sistema constitucional espanyol.