Assumpta Serna: ¡°Totes les pors s¨®n un problema, i el puritanisme ¨¦s por¡±

Assumpta Serna (Barcelona, 1957), quan pugui ser, estrenar¨¤ a l¡¯Aquit¨¤nia de Barcelona La canci¨®n de Ipanema, un musical al voltant del m¨²sic Vinicious de Moraes i de Nelita, la seva musa. Amb una llarga carrera internacional, als seus plans de futur figura seguir treballant en la formaci¨® d¡¯actors cinematogr¨¤fics amb el seu marit, l¡¯actor Scott Cleverdon, i la direcci¨® de L¡¯¨¤ngel de la informaci¨®, de Moravia, una obra que ja va interpretar a Par¨ªs.

Pregunta. La publicitat de La canci¨®n de Ipanema diu que l¡¯obra presenta la veritable musa de Vinicius de Moraes que va inspirar la can?¨®, que no ¨¦s la noia que finalment es va fer famosa. Pensava que no hi havia dubtes, que era Hel? Pinheiro.

Resposta. Qui va inspirar la m¨²sica a Antonio Carlos Jobim ¨¦s la noia que tots coneixem, per¨° qui hi ha darrere la lletra que va escriure Vinicious ¨¦s Nelita. Van estar junts set anys. Nelita no va voler mai que sort¨ªs el seu nom, i la darrera not¨ªcia d¡¯ella ¨¦s de quan va participar en una manifestaci¨® a Lisboa contra els pol¨ªtics corruptes. Des de jove va ser una lluitadora. L¡¯autor de l¡¯obra, Jos¨¦ Luis S¨¢nchez, que fa de Vinicius, t¨¦ un llibre sobre Jobim i ¨¦s amic de gent del seu entorn. L¡¯obra explica com va sortir la can?¨®, un cant a l¡¯amor i, fins i tot, al dolor... perqu¨¨ la felicitat s¡¯ha de conquerir.

P. Va fer Antaviana (1978), per¨° no ha participat en musicals.

R. Darrerament, a B¨¨lgica, he intervingut com a actriu en una versi¨® de gran espectacle del Cant General de Teodorakis, amb set mil espectadors! Anys enrere, vaig fer unes ¨¤ries a Rossini, Rossini! de Mario Monicelli¡­ per¨° no s¨¦ cantar. La canci¨®n de Ipanema ¨¦s un musical ¨ªntim. Som vuit a l¡¯escenari i n¡¯hi ha sis que canten. Jo ho faig¡­ una miqueta

P. A l¡¯inici de la seva carrera, es va apuntar als ambients llibertaris de l¡¯¨¨poca.

R. Era simpatitzant de la Lliga Comunista Revolucion¨¤ria. El meu grupet a la Facultat de Dret eren els de la LCR. Era una rebel, vaig tirar molotovs a la Rambla... Vaig fer tot el que havia de fer en aquell moment. El 73 entro a l¡¯Institut del Teatre i el 77 vaig comen?ar com a t¨¨cnica de so a No hablar¨¦ en clase. Llavors hi havia dues assemblees de gent de teatre. Una era del PSUC, per dir-ho aix¨ª, i l¡¯altra era la nostra, amb la CNT. Som els que vam agafar el Diana. ?rem els explosius. El Pau Riba, el Mario Gas, el Juanjo Puigcorber. Era una ¨¨poca de radicalitzaci¨®.

P. El 78 fa L¡¯orgia, per¨° als vuitanta ja treballa a Madrid amb Saura, Mir¨®, Almod¨®var. Despr¨¦s vindran Par¨ªs, Nova York, Los Angeles... De qu¨¨ t¨¦ m¨¦s bon record?

R. ?s dif¨ªcil tenir la pel¡¤l¨ªcula ideal. Unes vegades punxa la producci¨®, d¡¯altres el director no ¨¦s com hauria de ser. Poques vegades</CS> trobes un film que ho tingui tot. La vida professional acostuma a acomodar-te al lloc on ets i a no voler el cent per cent de tot perqu¨¨ ¨¦s impossible. Em va costar acceptar-ho.

Les dones estem educades a entendre un senyal sexual inequ¨ªvoc; pots dir que no, pots continuar o pots anar-te¡¯n¡±

P. A Los Angeles va tractar amb Harvey Weinstein. No va tenir cap episodi conflictiu amb ell, per¨° amb un director espanyol, s¨ª.

R. Totes les dones estem educades a entendre un senyal sexual inequ¨ªvoc, sigui d¡¯home o de dona. Quan arriba barrejat amb el poder de l¡¯altre, encara ho sabem m¨¦s. Des de petita les relacions de poder les tens amb els pares, els germans¡­ Est¨¤s constantment provant la teva for?a i la dels altres. Tothom t¨¦ l¡¯oportunitat de dir que no. Puc pensar que, si m¡¯hi nego, no em donaran el que vull. ?s clar. Aquest ¨¦s el joc. Del director espanyol no vull recordar el nom, ja ¨¦s mort. Jo tenia 22 anys, i em va convidar al seu apartament a ¡°passar text¡± i va fer un avan?. Pots continuar o anar-te¡¯n. Anar-te¡¯n ¨¦s violent i comprom¨¨s, per¨° s¡¯ha de fer.

P. ?s just un boicot a Woody Allen quan els tribunals l¡¯han absolt dues vegades?

R. Jo he fet un codi de bones pr¨¤ctiques de l¡¯actor audiovisual que tracta d¡¯abusos de poder. L¡¯¨¨tica ¨¦s primer que tot. Tota la meva lluita com a dona ¨¦s perqu¨¨ ens vegin amb id¨¨ntica capacitat. Als vuitanta jo tenia problemes per donar l¡¯opini¨® sobre un text. El pes de la meva opini¨® era menor que la dels col¡¤legues actors. Estic d¡¯acord amb el Metoo. Per¨° s¡¯ha de tenir seny. I primer de tot, hi ha la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia. Hem vist gent que, amb l¡¯acusaci¨®, buscava la fama, la publicitat. Que una cosa no faci malb¨¦ l¡¯altra. Ara estem dient que l¡¯home blanc ¨¦s el causant de tot. No, no, no. Totes les pors s¨®n un problema i el puritanisme ¨¦s por.

P. Ha fet televisi¨® a Espanya i fora (Falcon Crest, la m¨¦s famosa). Ha treballat amb directors com Sam Fuller o Michael Mann¡­ Quines difer¨¨ncies troba entre la producci¨® espanyola que vost¨¨ va fer i l¡¯estrangera?

R. A fora hi havia m¨¦s rigor professional. A ning¨² se li acudia no ser 15 minuts abans d¡¯hora. No hi havia amiguisme. Tothom que estava en un rodatge hi era perqu¨¨ hi havia de ser. Aix¨° tamb¨¦ ho portaven els diners: ¨¦s dif¨ªcil treure¡¯ls de l¡¯equaci¨®. Hi ha bons professionals a Espanya, per aix¨° hem de reivindicar l¡¯ofici, lluitar contra l¡¯intrusisme.

P. Fa 15 anys que forma actors i va publicar El trabajo de los actores de cine, per¨° sobta que hagi donat classes per a animadors lit¨²rgics i que prepari un llibre sobre com els sacerdots han de transmetre la Paraula. No ¨¦s cristiana, per¨° ha interpretat monges tres cops, heterodoxes o lluitadores.

R. Soc una cristiana allunyada. El que diu la B¨ªblia est¨¤ b¨¦, som nosaltres que ho pervertim. Els creients que ajuden els altres em mereixen respecte. Quan est¨¤s allunyat de la religi¨® pots tenir prejudicis. Hem fet cursos per a seminaristes, i els costava obrir-se a un p¨²blic i fer-ho des d¡¯una perspectiva del segle XXI. No podem amonestar, hem de suggerir. He conegut molts capellans at¨ªpics. Jo vaig comen?ar en el teatre perqu¨¨ a col¡¤legi un capell¨¤ em crid¨¤ per fer La cantant calva de Ionesco i La bella dama, de D¨¹rrenmatt.