Ingrid Guardiola: ¡°El capitalisme de plataforma est¨¤ acumulant molt m¨¦s poder i m¨¦s r¨¤pid¡±

Ingrid Guardiola, professora i investigadora cultural, aborda el paper de les tecnologies en els nostres imaginaris col¡¤lectius a L¡¯ull i la navalla: un assaig sobre el m¨®n com a interf¨ªcie (Arc¨¤dia). Respon aqu¨ª a diverses preguntes per escrit sobre la situaci¨® actual arran de la crisi del coronavirus:

Pregunta. Aquesta crisi torna a destacar el valor de les relacions f¨ªsiques reals. Perdr¨¤ prestigi la relaci¨® virtual respecte a la f¨ªsica tradicional o per contra es reafirmar¨¤ en aquest context de confinament?

Resposta. Crec que aquests temps de confinament no nom¨¦s han provocat un sobre¨²s de la tecnologia digital connectada (un soroll global insuportable), sin¨® que en molts casos ens estan generant un ¨²s conscient de les eines, es carreguen de valor. Seria hip¨°crita i esnob no veure-ho aix¨ª, jo mateixa ho estic vivint aix¨ª. El meu fill de dos anys em diu que vol entrar a la pantalla per veure els seus cosins. Amb els meus alumnes fem classes virtuals amb programes on ens connectem tots junts. La connexi¨® dona pas a la comunicaci¨®, la relaci¨® virtual permet dibuixar una experi¨¨ncia col¡¤lectiva, ens sentim part d¡¯una comunitat. Per¨° ara mateix penso en tres escenaris:

1) Els que no han de teletreballar tenen el temps i les eines de comunicaci¨®, per¨° tamb¨¦ el dilema de qu¨¨ fer amb tot aix¨°. Aquest pas ens l¡¯hav¨ªem saltat: com ens relacionem amb aquestes eines?

2) Tamb¨¦ s¡¯est¨¤ produint un ab¨²s irreflexiu, ¨¦s clar, i fins i tot la gent ha fet aflorar l¡¯influencer que porta dins, i ha convertit les xarxes socials en un espai dominat per identitats dominants (blanc, homosexual, classe mitjana) fent coses suposadament gracioses o alli?onant el p¨²blic.

3) I els que, davant del p¨¤nic, busquen una teleter¨¤pia transit¨°ria per no pensar en les devastadores conseq¨¹¨¨ncies futures.

P. Quin risc correm per exc¨¦s de depend¨¨ncia de la tecnologia i internet?

R. Aquest risc ja existia, s¨®n eines dissenyades perqu¨¨ siguem depenents, generen addicci¨®. Per a mi el problema no ¨¦s la depend¨¨ncia d¡¯aquestes tecnologies, sin¨® com les empreses del capitalisme de plataforma estan acumulant m¨¦s poder del que ja tenien, i aix¨° no estava previst en un termini tan curt: Google-YouTube, Amazon (acaba d¡¯anunciar la contractaci¨® de m¨¦s de 100.000 nous treballadors als Estats Units), els teleoperadors, Facebook (WhatsApp), Microsoft (Skype), Netflix¡­ i les grans cadenes comercials. El confinament ens est¨¤ portant a consumir a trav¨¦s d¡¯aquests monocultius basats en companyies que funcionen com a plataformes de dades. Hi ha alternatives (Filmin, Zoo, Teatroteca, mitjans especialitzats, els canals de moltes institucions culturals, els llibres ¡ªimprescindibles¡ª, etc¨¨tera), per¨° sobretot es tracta que quan passi tot aix¨° puguem recuperar el comer? de proximitat, la cultura de proximitat i una aproximaci¨® responsable al consum i a la pol¨ªtica, votant no des del c¨¤stig, la in¨¨rcia o la por, sin¨® des de la certesa que aquells que votem prioritzaran el b¨¦ com¨², les l¨°giques distributives, davant de la tend¨¨ncia soci¨°pata dels mercats i de les pol¨ªtiques m¨¦s reaccion¨¤ries. Cadasc¨² haur¨¤ de trobar el seu propi et¨°leg.

P. En termes d'empatia les xarxes ens permeten substituir el que ens dona una conversa cara a cara?

R. Sherry Turkle (En defensa de la conversaci¨®n, ?tico de los Libros) i la psicoanalista brit¨¤nica Gillian Isaacs Russell van publicar un article en el qual deien que alguns ja somien que la intel¡¤lig¨¨ncia artificial i la rob¨°tica aviat podran simular l¡¯experi¨¨ncia emocional i les consci¨¨ncies d¡¯estar f¨ªsicament amb una altra persona, com una intimitat artificial. Per¨° el confinament ha evidenciat que hi ha un element que la captivitat inhibeix, i ¨¦s l¡¯atzar. En les formes de comunicaci¨® humana hi ha un component atzar¨®s molt estimulant, t¨¦ a veure amb el progressiu, el que est¨¤ viu. Sense aix¨° no es pot ni tan sols pensar: el pensament ¨¦s un proc¨¦s en marxa, obert. La intel¡¤lig¨¨ncia artificial no podr¨¤ emular l¡¯imprevisible. El que fa por no ¨¦s que la m¨¤quina s¡¯humanitzi, sin¨® que nosaltres ens maquinitzem. Si la conversa es fa cara a cara hi ha m¨¦s elements perqu¨¨ hi entri l¡¯atzar, per¨° les converses en l¨ªnia tamb¨¦ generen autoestima i empatia. La difer¨¨ncia rau en el fet que les converses no presencials es poden trencar sense motiu aparent, s¨®n m¨¦s transit¨°ries, no sempre segueixen un principi-desenvolupament-final, s¨®n m¨¦s fragment¨¤ries i corals. Hi ha fen¨°mens com el ghosting que troben en l'esfera virtual el seu millor aliat. Aix¨° ens fa sentir vulnerables. Amb el confinament, la conversa virtual adquireix una altra dimensi¨®: com que no hi ha alternativa, aquest ¨²s interessat, connectiu, aleatori, ¨¦s substitu?t per una comunicaci¨® m¨¦s buscada, m¨¦s precisa.

P. Correm el risc de ser arrossegats per l¡¯algoritme o sabrem buscar informaci¨® solvent?

R. L'espectre comunicatiu ha canviat radicalment. A les xarxes socials i en alguns mitjans ofereixen teleter¨¤pia cultural o ofertes de continguts de qualitat mentre que als canals oficials p¨²blics o generalistes privats preval la informaci¨® sobre la pand¨¨mia i les compareixences oficials. Davant d¡¯un escenari tan monol¨ªtic (poca diversitat informativa), el risc de ser arrossegats per l'algoritme no ¨¦s tan diferent del risc de crear una agenda reduccionista i alarmista. De fet, la falta de personal professional i el moment excepcional que vivim fa que no pugui ser d¡¯una altra manera. Ja no existeixen refugiats, ni la just¨ªcia, ni una monarquia fraudulenta¡­ Nom¨¦s en alguns mitjans especialitzats en l¨ªnia, i tot just en els mitjans que presumeixen de ¡°servei p¨²blic¡±, tots amb unes plantilles a mig gas. El que s¨ª que ¨¦s veritat ¨¦s que els algoritmes estan aprenent massa sobre nosaltres. Les conseq¨¹¨¨ncies les veurem ben aviat, quan tinguem prou dist¨¤ncia cr¨ªtica, f¨ªsica i emocional.

P. Hi ha risc d¡¯ampliar la bretxa digital aquests dies?

R. S¨ª, ¨¦s clar, hi ha risc d¡¯ampliar la bretxa digital. Per¨° tamb¨¦ la bretxa salarial, laboral, cultural¡­