Passejant amb el Wilson

Les pand¨¨mies infecten el nostre m¨®n i fan palesos els errors, tamb¨¦ les bondats, de les societats en qu¨¨ vivim. Surt el pitjor i el millor del nostre sistema econ¨°mic i social. Del que som. De sobte, una frase, un gest, un exc¨¦s que et converteix en alg¨² que no vols ser. O en alg¨² millor. Et sents enmig del silenci. Fins i tot veus, quan surts a comprar el pa, el ve¨ª que no havies vist mai. Sents massa. Fas esfor?os perqu¨¨ la r¨¤bia no t¡¯atrapi. I que el soroll de les casseroles no t¡¯emboiri el cap. Aplaudeixes els metges, el personal sanitari; crides ¡°bravo¡± o ¡°visca¡±, depenent del moment. En aquests dies de confinament, de por per la meva filla doctora, pel meu fill teletreballant a M¨¨xic, per la meva mare lligada al seu oxigen, per un marit a?llat a l¡¯Alentejo, em sento afortunada. Tinc el Wilson.

El Wilson ¨¦s un gos d'aigua portugu¨¨s. T¨¦ quatre mesos. ?s negre amb les pe¨¹lles del davant blanques; sembla que porti mitjons. La metgessa de casa li va posar el nom en honor de la pilota amb qui xerrava Tom Hanks a la pel¡¤l¨ªcula N¨¤ufrag. Tota una premonici¨®. S¡¯ha convertit en la meva taula de salvaci¨®. Li explico tot el que penso i ell em respon mossegant-me els turmells. No em cal fer ioga ni meditar ni aprendre a cuinar cookies. Puc sortir al carrer a passejar el Wilson.

Passejo sense mascareta ¨Cquan la necessitava ja no en quedava ni una a la farm¨¤cia¨C i amb guants del supermercat. Comparo la meva situaci¨® amb la d¡¯altres i em tapo la boca amb un mocador vell que rento cada dia. La meva filla i el meu gendre, tots dos assignats a la Covid-19, porten mascaretes quir¨²rgiques senzilles i estan esperant, com tants altres metges i personal sanitari, el fam¨®s EPI (equipament de protecci¨® individual). Tots estem fent un curset intensiu d¡¯aprendre a viure amb aquest panorama, d¡¯empassar-te les queixes abans de quedar com el m¨¦s ximple de la pand¨¨mia.

El Wilson s¡¯ha convertit en un b¨¦ preuat. Ja he rebut algunes ofertes a Facebook per passejar-lo. Si el coronavirus i l¡¯a?llament duren gaire, els corredors desesperats ens faran propostes en ferm. El meu cadell va n¨¦ixer en un poble prop de Lisboa, per¨° la seva ra?a ¨¦s pr¨°pia de l¡¯Algarve. Els seus besavis, abans que la ra?a estigu¨¦s en perill d¡¯extinci¨®, sortien a pescar a l¡¯Atl¨¤ntic. Eren bons i llestos, i els pescadors els pagaven el jornal amb peix. Salari variable: si no pescaven, no menjaven. L¡¯entrada a la Uni¨® Europea i la innovaci¨® de la pesca van tenir un efecte devastador sobre aquests gossos. Gaireb¨¦ han desaparegut.

Quan sortim a fer la pixadeta, ens creuem amb altres persones. No gaires, al contrari dels remugadors electoralistes de les xarxes, que critiquen tot el que es mou. Han oblidat que van ser els seus partits els qui van retallar el pressupost de la sanitat p¨²blica.

Diumenge a la nit nom¨¦s vam xerrar, mantenint les dist¨¤ncies, amb dues senyores llatinoamericanes que esperaven l¡¯autob¨²s. La Ver¨®nica i la Lidia intentaven tornar a casa. Treballen, respectivament, netejant en un domicili i cuidant una senyora gran. No es poden quedar al seu pis perqu¨¨ necessiten els diners; els paguen per hores, en negre. A Espanya hi ha, oficialment, 501.000 dones i 78.000 homes que treballen en cases particulars, tenint cura d¡¯avis o fam¨ªlies. A aquestes persones els toca veure el pitjor costat de la lluna, el de l¡¯avar¨ªcia. Els advocats laboralistes no han em¨¨s un dictamen clar sobre la manera d¡¯afrontar la situaci¨® i aconsellen que les fam¨ªlies que els donen feina arribin a acords privats. N¡¯hi haur¨¤ prou amb aix¨°? Proposem un massiu: ¡°Pagueu als treballadors de la neteja perqu¨¨ puguin quedar-se al seu pis amb les seves fam¨ªlies¡±.

Al marge de l¡¯esfor? p¨²blic, dels diners de l¡¯Estat, cal exigir suport privat. Ajudar que sobrevisquin alguns dels que ens envolten dep¨¨n de cadascun de nosaltres. Formem part, com resumeix el fil¨°sof Daniel Innerarity, ¡°d¡¯una comunitat d¡¯afectats pel virus i haur¨ªem de ser m¨¦s capa?os de compartir tant el discurs com les seves solucions¡±. Tot i que sembli mentida, hi ha persones i pol¨ªtics ¨Cni tan sols em ve de gust citar-los¨C que continuen acusant el del costat. Enmig d¡¯una pand¨¨mia, qu¨¨ tal si ens dediqu¨¦ssim a trobar solucions, a col¡¤laborar.

A la fruiteria del costat de casa hi diu amb lletres vermelles: ¡°Entreu d¡¯un en un¡±. El Wilson borda lligat a l¡¯exterior. Entra un senyor amb dues nenes i la propiet¨¤ria li assenyala el r¨¨tol. ¡°?s per la meva seguretat o la seva?¡±, li deixa anar el ximple de torn. ¡°Per la de tothom¡±, respon ella. Doncs aix¨°. I a veure si arriben els EPI i les mascaretes per als qui lluiten a la trinxera.