Germ¨¤ Col¨®n, savi dels mots
Les paraules s¨®n l¡¯arxiu en el qual es fixa el transcurs d¡¯una cultura al llarg dels segles
La not¨ªcia va arribar entre l¡¯allau de novetats sobre els efectes de la covid (aventuro que ho acabarem escrivint aix¨ª, com el nom d¡¯una malaltia qualsevol, i que direm coses com ¡°he agafat la covid¡±), gaireb¨¦ de manera inadvertida, quan vam veure que es tractava de la defunci¨® de Germ¨¤ Col¨®n. Nascut a Castell¨® fa noranta-dos anys, havia consagrat la seva vida a l¡¯estudi de les paraules i la roman¨ªstica, i era sens dubte el fil¨°leg catal¨¤ m¨¦s important del seu ¨¤mbit. Tenia problemes respiratoris, que afegits a l¡¯edat el convertien en poblaci¨® de risc de la pand¨¨mia.
Col¨®n ¨¦s potser l¡¯¨²ltim fil¨°leg d¡¯una ¨¨poca i d¡¯una manera d¡¯entendre l¡¯estudi de la llengua. Ja no hi ha savis dels mots. Enamorat de les paraules com ho havien estat Antoni M. Alcover o Joan Coromines, va ser precisament el l¨¨xic el seu centre d¡¯inter¨¨s principal, at¨¨s que hi conflu?en les seves dues grans passions, la llengua i la hist¨°ria, alhora que entroncava amb el millor de la tradici¨® diacr¨°nica dels estudis ling¨¹¨ªstics. De fet, l¡¯inter¨¨s cient¨ªfic per les lleng¨¹es a Europa va comen?ar per aqu¨ª, per l¡¯estudi evolutiu a trav¨¦s dels canvis en el l¨¨xic, per¨° si alguna cosa ha fet la ling¨¹¨ªstica al llarg de m¨¦s de cent cinquanta anys ha estat arraconar aquesta aproximaci¨® a canvi d¡¯un major cientifisme. Fins i tot amb condescend¨¨ncia.
L¡¯estudi de les lleng¨¹es rom¨¤niques arrenca al segle XIX, de la m¨¤ sobretot de dos alemanys, primer Friedrich Diez i despr¨¦s el seu deixeble Wilhem Meyer-L¨¹bke. El seu inter¨¨s, per¨°, no distava gaire dels corrents en voga a l¡¯¨¨poca en altres esferes del saber, de la voluntat de taxonomia de les esp¨¨cies i els gabinets de curiositats. Les lleng¨¹es emergien com tota una font de coneixement, s¡¯aprofundia en la seva classificaci¨® en fam¨ªlies, es feien hip¨°tesis sobre l¡¯origen com¨² de lleng¨¹es semblants. S¡¯agafaven les paraules com si fossin criatures fascinants, es miraven al microscopi, se¡¯n feia la biografia a trav¨¦s dels seus components.
La ling¨¹¨ªstica, per¨°, fa un primer tomb amb la irrupci¨® de Ferdinand de Saussure i la seva teoria sobre el signe ling¨¹¨ªstic, que desembocarien en l¡¯aparici¨® de l¡¯estructuralisme. Si abans podia ser d¡¯un cert inter¨¨s determinar la diversitat de formes entre taula del catal¨¤, table del franc¨¨s per¨° mesa del castell¨¤, ara aquestes difer¨¨ncies perdien tot l¡¯inter¨¨s davant la descripci¨® del signe ling¨¹¨ªstic, format per significat i significant, per fons i forma, de manera que l¡¯estudi de les especificitats de les formes quedava en un segon pla. Naixia aix¨ª la ling¨¹¨ªstica sincr¨°nica, que abandonava del tot l¡¯estudi de la vida de les paraules per entendre-les com a objectes que interactuaven entre ells per formar segments m¨¦s llargs que intervenien en el proc¨¦s comunicatiu.
Anys a venir serien Noam Chomsky i la gram¨¤tica generativa els que acabarien bandejant l¡¯estudi de les paraules i les seves vicissituds al rac¨® del rebuig, en consagrar la sintaxi com l¡¯element fonamental de la gram¨¤tica. Aix¨ª com l¡¯estructuralisme no va saber trobar l¡¯expressi¨® de l¡¯estructura interna de les oracions, la gram¨¤tica generativa va postular l¡¯exist¨¨ncia de categories suprasegmentals que agrupaven les paraules per formar unitats m¨¦s grans, i aix¨ª el l¨¨xic passava a constituir una mena de dip¨°sit de paraules que, senzillament, emplenaven les branques produ?des per les regles de formaci¨® de frases. D¡¯aquesta manera, a la segona meitat del segle XX la lexicologia tradicional va quedar pr¨¤cticament arraconada de la modernitat dels estudis en ling¨¹¨ªstica.
Aix¨°, de fet, ha arribat als nostres dies. No ¨¦s estrany, avui, sentir i llegir que el que importa de deb¨° en una llengua ¨¦s la sintaxi, que la sintaxi ¨¦s el que proveeix l¡¯estructura de la llengua, i que les paraules en s¨®n simplement l¡¯epidermis, la capa m¨¦s superficial, que canvia constantment d¡¯acord amb l¡¯¨²s que en fan els parlants. I per a molts gram¨¤tics, les perip¨¨cies de les paraules a trav¨¦s dels estudis etimol¨°gics no deixen de ser contalles. Per¨°, seguint el s¨ªmil corporal, per dins tots tenim els mateixos ¨°rgans i ens afecten els mateixos virus, i tanmateix ¨¦s la pell el que ens diferencia, el que ens dona diversitat i color, s¨®n els mots el que revelen l¡¯especificitat d¡¯una llengua. S¨®n l¡¯arxiu en el qual es fixa el transcurs d¡¯una cultura al llarg dels segles. I amb l¡¯adeu de Germ¨¤ Col¨®n hem perdut un dels ¨²ltims savis dels mots. Descansi en pau.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.