¡°Ara s¨ª que ja vivim instal¡¤lats de ple en una distopia¡±

El 2010, la recessi¨® del 2008 va tocar sostre, per¨° Claudia Casanova (Barcelona, 46 anys) va trobar que era un bon moment per encetar el seu projecte literari. Llicenciada en Econ¨°miques, escriptora ¡ªla seva ¨²ltima novel¡¤la ¨¦s Historia de una flor (Ediciones B); la primera va ser l¡¯exitosa La dama i el lle¨® (Planeta)¡ª, i des del principi vinculada al sector del llibre ¡ªcom a lectora i traductora abans de portar segells com Paid¨®s¡ª, Casanova cita el seu admirat William Goldman, autor d¡¯un best-seller de la casa, La princesa promesa, quan alg¨² li parla de com s¡¯hi va atrevir. ¡°Ning¨² sap res¡±, diu, i la cita encaixa amb el moment actual. Just abans que les llibreries tanquessin, ?tico de los Libros, que ha publicat uns 90 t¨ªtols (una vintena en catal¨¤ a ?tic dels Llibres), llan?ava un dels assajos de l¡¯any, Tres mujeres, de Lisa Taddeo, i la primavera, amb una biografia de Lenin, el Peaky Blinders de Carl Chinn i Hacia las estrellasde Mary Robinette Kowal (premis Hugo i Locus N¨¦bula, els m¨¦s cobejats de la fantasia i la ci¨¨ncia-ficci¨®), pintava molt b¨¦. I encara ho fa, diu l¡¯editora, sempre optimista, des del seu confinament al barri del Congr¨¦s de Barcelona. ¡°La situaci¨® est¨¤ magnificada pel drama global, per¨° no ¨¦s gens aliena a com hem anat treballant fins ara, amb la possibilitat d¡¯impagaments per part de prove?dors que podien fer que la cosa s¡¯enfons¨¦s en qualsevol moment. Som una editorial de guerrilla. Sempre hem estat instal¡¤lats a la prud¨¨ncia, i sempre ho estarem¡±.</CS>

Pregunta. Com se celebra un aniversari enmig d¡¯aquest context apocal¨ªptic global? Hi seran, els llibres, quan el virus s¡¯acabi?

Resposta. I tant! De fet, la crisi est¨¤ deixant clar com n¡¯¨¦s d¡¯important la cultura. La reacci¨® dels lectors est¨¤ essent molt bonica. La crisi est¨¤ posant en valor el que veritablement necessitem per viure: un bon sistema sanitari, un bon sector primari que garanteixi l¡¯alimentaci¨® i cultura. I aqu¨ª entren els llibres. Obrir un llibre aquests dies et dona la calma que necessites, t¡¯ancora a la realitat que vols que torni.</CS>

P. No ¨¦s, doncs, gens fatalista.

R. Crec que si ens organitzem b¨¦, de la mateixa manera que ho fa el sistema sanitari, d¡¯aqu¨ª cinc o deu anys estarem igual que est¨¤vem fins fa uns dies, havent-nos adaptat a la manera en qu¨¨ es venguin llibres en el futur. Si fes cas al discurs apocal¨ªptic, no hauria posat en marxa l¡¯editorial quan ho vaig fer. Ens en sortirem. Tot i que ara s¨ª que ja som en la distopia, plenament instal¡¤lats.

P. Quines van ser les decisions que van prendre en decretar-se l¡¯estat d¡¯alarma?

¡°Tenim tres segons a la taula de novetats per dir-li al lector que aquell llibre el far¨¤ feli?. I els volem aprofitar¡±

R. El primer que vam fer va ser marxar tots a casa. Per sort, al nostre sector es pot treballar des de casa. Hem canviat la previsi¨® de novetats. Tot el que s¡¯havia de publicar es publicar¨¤ m¨¦s endavant, a partir de maig: entre maig i juny es recuperar¨¤ certa normalitat. I pel que fa als lectors, els incitem que tornin a les llibreries tan bon punt tornin a obrir. No les podem oblidar.

P. I com es pot recuperar la normalitat despr¨¦s de, potser, mesos de tancament, amb no nom¨¦s l¡¯edici¨® parada, sin¨® tamb¨¦ la distribuci¨® i, sobretot, el punt de venda?

R. Hem de ser conscients que estem tots al mateix vaixell, i que som una cadena, i hem de pensar en totes les seves baules. I ara la baula m¨¦s d¨¨bil ¨¦s la de les llibreries. Hem de fer un esfor? perqu¨¨, quan tot aix¨° passi, s¡¯omplin de lectors. Hem de comen?ar a pensar en col¡¤lectiu per fer front a aquesta apocalipsi. Si alguna cosa podem aprendre ara ¨¦s aix¨°: som un col¡¤lectiu, i les iniciatives en qu¨¨ pensem han de ser bones per a tothom. Hem de conservar l¡¯optimisme de la voluntat. Es veu que el sector est¨¤ fent un esfor? aquests dies, i els lectors ho agrairan. Per aix¨°, concebo el Sant Jordi d¡¯enguany com una catarsi, una celebraci¨® col¡¤lectiva, amb les mesures sanit¨¤ries necess¨¤ries.

P. Celebraran els 10 anys?

R. Ser¨¤ quan passi aquesta catarsi col¡¤lectiva de Sant Jordi. No ¨¦s moment de celebracions individuals. Potser a la tardor, a la Feria del Libro de Madrid.

P. Defineix ?tico de los Libros com una editorial ¡°omn¨ªvora i de guerrilla¡±. Publica una desena de t¨ªtols a l¡¯any, en col¡¤leccions que s¡¯adapten als llibres i no al rev¨¦s, i donant un car¨¤cter visual ¨²nic a cada aposta. ??s el secret del seu ¨¨xit, de llibres d¡¯entrada tan inclassificables i dif¨ªcils de vendre com F de Falc¨®, de Helen MacDonald?

R. S¨ª. Cada llibre ¨¦s un m¨®n i mereix ser tractat com un m¨®n. Mereix tenir un disseny ¨²nic. L¡¯editorial funciona llibre a llibre. Cadascun d¡¯ells ¨¦s una aposta, per aix¨° ens vam decidir per aquest disseny obert. Treballem el llibre, no la marca. A les col¡¤leccions d¡¯Hist¨°ria o Cl¨¤ssics, s¨ª que hi ha m¨¦s un aire de fam¨ªlia. Per¨°, per exemple, ten¨ªem clar que un llibre com Las siete muertes de Evelyn Hardcastle, de l¡¯Stuart Turton, necessitava un disseny estil Cluedo, perque ¨¦s un joc de pistes, i aix¨ª s¡¯apropa, de la manera en qu¨¨ ho ha de fer, al seu lector ideal. Som conscients que <CS8.7>tenim tres segons a la taula de novetats per dir-li al lector que aquell llibre el far¨¤ feli?. I els volem aprofitar.

P. Adaptar-se aix¨ª els permetr¨¤ una superviv¨¨ncia m¨¦s alta als temps que vindran...

R. S¨ª, ¨¦s l¡¯esperit. Ens adaptem a la collita d¡¯aquell any. No marquem cap protocol. Per¨° tampoc pensem en petit. Una an¨¨cdota dels inicis deixa clar com funcionem: vam pensar que seria fant¨¤stic que David Pearson, dissenyador del logotip de Penguin, ens fes el logotip. Li vam escriure un correu que era una carta d¡¯amor, explicant-li la nostra hist¨°ria i que no ten¨ªem els recursos que segurament demanava per una cosa aix¨ª. I va fer una excepci¨®. Ara podem dir que el nostre logo l¡¯ha fet ell. ?s el nostre esperit: pensar en all¨° que sembla impossible i fer-ho possible.