Cruyff en la mem¨°ria

Cruyff no ha tingut mai gaire tra?a a morir-se del tot, potser perqu¨¨ ¨¦s una de les poques coses que no sabria fer millor que la resta o, simplement, perqu¨¨ no li venia gaire de gust: amb ell era impossible determinar quan dos m¨¦s dos s¨®n quatre o una aspa de mol¨ª. Una de les dites populars m¨¦s famoses de Gal¨ªcia assegura que ¡°a San Andr¨¦s de Teixido vai de morto quen non foi de vivo¡±, per¨° ni els centenars d'anys que sostenen una de les tradicions orals m¨¦s riques d'Europa ens serveixen per certificar el seu adeu com a definitiu. Per als gallecs, sorprengueu-vos, morir no ¨¦s prou m¨¨rit per entrar al regne dels cels i Cruyff entenia els secrets del galleguisme millor que ning¨², etern holand¨¨s volador enmig de l'escala.

Ja com a futbolista li va costar penes i treballs legitimar les moltes veus que, una vegada i una altra, anunciaven el seu final. A Barcelona, a dia d'avui, continua sense resoldre's el misteri de quan, exactament, Johan va deixar de defensar la samarreta blaugrana. Hi ha qui assegura que es va declarar invisible despr¨¦s de la seva primera temporada i tamb¨¦ els qui defensen que encara hi ¨¦s, entrella?at en els nous teixits Nike Breathe com un fil conductor inesgotable. Sigui com sigui, el que s¨ª que ¨¦s constatable ¨¦s que un bon dia va fer les maletes i va buscar un primer n¨ªnxol daurat als Estats Units, per¨° abans va rebre un homenatge a Amsterdam que pretenia ser esportivament p¨°stum i va acabar convertit en un desafiament. Uns anys m¨¦s tard, el fill pr¨°dig tornaria a vestir la samarreta ajacied, per¨° tamb¨¦ la del seu m¨¤xim rival, una ¨²ltima resurrecci¨® autoimposada per assegurar-se l'acc¨¦s a la seva particular manera de revenja: demostrar que ell, Hendrik Johannes Cruijff, sempre tenia ra¨® i que nom¨¦s Cruyff podia proclamar la defunci¨® futbol¨ªstica de Cruyff.

No va morir gaire millor com a entrenador, almenys no en el sentit que acostumem a concedir-li a la parca en termes professionals. Tant d'afany van posar els botxins a enterrar el seu llegat, a embrutar la seva mem¨°ria, que un dia es van despertar i van descobrir que tots eren morts menys ell, una mica com en aquella pel¡¤l¨ªcula de M. Night Shyamalan per¨° millorada amb el seu inconfusible segell del joisme. Directius de llavors i periodistes d'ara ho van intentar per tots els mitjans per¨° sense gaire ¨¨xit. Tamb¨¦ directius d'ara i periodistes de llavors, per¨° aquestes ja s¨®n figues d'un altre paner. Per a Van Gaal va ser un espectre tenebr¨®s que el perseguia sense descans, molt a l'estil de la Santa Compa?a, i amb l'ascens de Rexach vam assistir al primer intent de tancar el seu esperit en una ampolla. El resultat va ser una barreja entre La novia de Frankenstein i Un peix anomenat Wanda, un encreuament de com¨¨dies corregit amb el pas del temps, quan Cruyff va tornar a dirigir els designis del Bar?a sense necessitat d'asseure's a la banqueta.

Fa uns mesos, davant dels micr¨°fons de La Sotana, un Sergi P¨¤mies de dol ¨Cres ¨¦s casual¨C va confessar que ell ja era ¡°cruyffista abans de ser culer¡±. ?s el tipus d'anomalia espl¨¨ndida i novel¡¤lesca que un es pot permetre quan ja acumula certa edat i, a m¨¦s, ha viscut a l'exili. L'¨²nica cosa que podem concedir-nos alguns, en canvi, ¨¦s el plaer de refregar-li la partida de naixement per la cara, que no ¨¦s poc premi per a un nan davant d'un tit¨¤. Una bona amiga seva, Milena Busquets, em va explicar un dia que per Barcelona es creua sovint amb un senyor que sempre duu camises arrugades, que troba elegant¨ªssim. No vaig voler dir res en aquell moment per¨° des de llavors visc conven?ut que aquest personatge an¨°nim podria ser el Johan, encara en esperit. Seria el tipus de coses que sempre va saber fer extremadament b¨¦: fer-nos dubtar fins i tot quan tot fa pensar que s'ha posat seri¨®s, que ¨¦s, al meu parer, la manera m¨¦s elegant de morir-se i romandre per sempre viu en la nostra mem¨°ria.