La p¨¤tria dels morts

En qualsevol viatge per Fran?a ¨¦s f¨¤cil topar amb un dels innombrables monuments erigits despr¨¦s de la Primera Guerra Mundial. Entre el 1918 i el 1925 se¡¯n van construir al voltant de 30.000 en un estat que comptava amb 36.000 comunes. Aquests memorials, amb els noms dels morts esculpits, van segellar la construcci¨® de la mem¨°ria de l'estat-naci¨®. Si abans de la conflagraci¨® subsistia alguna vel¡¤le?tat nacional occitana, bretona, catalana, despr¨¦s de la Gran Guerra va desapar¨¨ixer gaireb¨¦ del tot. Tots els combatents havien mort pour la patrie.

L'¨²s de commemoracions per forjar una ¨²nica mem¨°ria col¡¤lectiva no va ser exclusiu de pa¨ªs gal. Al Regne Unit encara avui, cada 11 de novembre, s'aparca la feina uns minuts per recordar els combatents. Espanya no va participar en la contesa, aix¨ª que gaireb¨¦ no hi ha memorials de la Gran Guerra.

La majoria d'estats-naci¨® europeus van arribar ja forjats a la Segona Guerra Mundial. En acabar, es van erigir nous monuments que van consolidar les mem¨°ries respectives. Fins i tot, m¨¦s endavant, es va commemorar la seva fi reunint peri¨°dicament als mandataris respectius a Normandia. Espanya, tangencial en el conflicte, va viure allunyada de la celebraci¨® del 75¨¨ aniversari, l'any passat.

Cada pa¨ªs europeu t¨¦ la seva pr¨°pia narrativa de les guerres mundials. La Uni¨® Europea va sorgir de les cendres de totes dues amb la idea que compartir interessos, sobretot econ¨°mics, minimitzaria el conflicte interterritorial. M¨¦s de mig segle llarg despr¨¦s, la uni¨® monet¨¤ria i de mercat ha allunyat l'ombra d'un conflicte intern, per¨° no ha aconseguit una mem¨°ria comuna. La Uni¨® es percep com a club comercial supraestatal, que dicta normes que la gent del carrer no compr¨¨n. La crisi del coronavirus ho mostra de manera descarnada.

La primera reacci¨® davant de l'arribada de la pand¨¨mia a Llombardia fou riure¡¯s de la resposta de l'estat itali¨¤. La negativa de Fran?a i Alemanya a contribuir amb equips sanitaris ¡ªaprofitada per la Xina per augmentar la seva esfera d'influ¨¨ncia¡ª va ser vergonyosa. En comptes de coordinar una actuaci¨® global ¡ªel mateix que s'exemplifica amb un Wuhan ajudat per les seves prov¨ªncies contig¨¹es¡ª, es van tancar fronteres.

Amb escasses excepcions, els caps de govern i d'estat dels 27, Espanya inclosa, han oblidat Europa en els seus discursos. Cadasc¨² ha apel¡¤lat a una mem¨°ria particular ¡ªla Constituci¨®, la Segona Guerra Mundial, la grandeur¡ª. En general, i llevat de per establir algunes comparatives, la cobertura medi¨¤tica omet la visi¨® de conjunt.

Les elits de les respectives capitals s¨®n reticents a cedir m¨¦s poder a Brussel¡¤les. ?s l¨°gic. Qualsevol projecte nacional s'articula entorn a un centre. Despla?ar-lo vol dir resignar-se a quedar allunyat o haver d'anar al seu encontre. Aquesta resist¨¨ncia menyscaba de manera gradual el cr¨¨dit de la Uni¨® i ¡ªno ¨¦s cap paradoxa¡ª el dels propis estats i les seves elits, ja que la din¨¤mica econ¨°mica i migrat¨°ria mundial actual defuig el model de Westf¨¤lia.

Els estats de la Uni¨® nom¨¦s salvaran les seves disfuncions diluint-se amb un govern federal i una presid¨¨ncia executiva, amb poder real sobre tot el territori, les seves fronteres i la seva pol¨ªtica exterior; amb l'aposta per una pol¨ªtica regional que desenvolupi l'economia en funci¨® de la geografia i no dels l¨ªmits estatals; situant la societat del coneixement en el centre de les pol¨ªtiques, contribuint a equilibrar a l'al?a la inversi¨® en recerca i innovaci¨® dels socis; i, entre d¡¯altres, amb la creaci¨® d'un ex¨¨rcit com¨², preparat tamb¨¦ per a emerg¨¨ncies civils.

Europa s'assembla cada vegada menys a la que va imaginar Steiner. No ¨¦s, ni simb¨°licament, un caf¨¨ ple de gents i paraules on es practica la tert¨²lia civilitzada. Per¨° encara que aquesta manera, idealitzada, de fer desaparegui la vida de les seves ciutats, grans i mitjanes, t¨¦ m¨¦s en com¨² del que ens pensem. Fins i tot m¨¦s entre aquestes que amb els quefers diaris dels interiors dels seus respectius pa?sos.

A partir de la crisi actual, del substrat cultural i de les seves urbs Europa pot crear una aut¨¨ntica mem¨°ria comuna. Quan les classes mitjanes tornin als carrers, primer tractaran de restablir la normalitat i els seus llocs de treball. La crisis sociopol¨ªtica sobrevinguda que incubem ara no arribar¨¤ immediatament, sin¨® en uns mesos, fins i tot algun any. Fins llavors la forma en qu¨¨ s'honori ¡ªsi pour la patrie o pour l¡¯Europe¡ª unes morts que no s¡¯haurien d¡¯haver produ?t mai, marcar¨¤ el futur de la Uni¨®.