I si no hi hagu¨¦s homes i dones?

Quantes novel¡¤les han sorgit d¡¯un interrogant persistent? Als anys seixanta del segle passat, la nord-americana Ursula K. Le Guin (1929-2018) es preguntava com funcionaria una societat sense homes ni dones. Diferiria molt de la nostra? Qu¨¨ passaria amb la crian?a? I amb les relacions, en general? Faria la guerra, una civilitzaci¨® que no exal?a certa masculinitat? Coneixeria l¡¯ab¨²s? Desconfiant de veritats absolutes, Le Guin es va proposar un experiment mental: deduir, des de la narrativa, com rutllaria una societat al marge de les caselles de g¨¨nere. Aix¨ª va n¨¦ixer la necessitat d¡¯escriure La m¨¤ esquerra de la foscor, novel¡¤la de 1969, i aix¨ª va n¨¦ixer el planeta Hivern, on, ben al contrari que al nostre m¨®n, els rols sexuals no emmotllen la vida humana ni s¨®n fonament d¡¯injust¨ªcies mil¡¤len¨¤ries.

'LA M? ESQUERRA DE LA FOSCOR'

Ursula K. Le Guin

Traducci¨® de Blanca Busquets

Raig Verd

354 p¨¤g.

24,95 euros

Els (que la convenci¨® del plural mascul¨ª no ens confongui) habitants d¡¯Hivern s¨®n criatures andr¨°gines; humanoides, s¨ª, per¨° la seva exist¨¨ncia transcorre en la m¨¦s absoluta asexualitat fins que un cop al mes entren en zel i, llavors s¨ª, s¡¯inclinen pel sexe mascul¨ª o femen¨ª, si m¨¦s no fins que l¡¯escalfor remet. La seva civilitzaci¨® ignora la guerra. A Hivern hi ha aterrat un home, en Genly Ai, fill d¡¯un planeta remot, la Terra. La seva missi¨® ¨¦s persuadir els l¨ªders locals perqu¨¨ Hivern es confederi amb els altres membres de l¡¯Ekumen, una coalici¨® interplanet¨¤ria. Els tractes, comercials o no, amb una cultura diferent no sempre prosperen. En aquest m¨®n sense ex¨¨rcits, l¡¯agressivitat s¡¯ha sublimat en el protocol i en les arts bizantines per assolir el poder.

Ai es troba enredat en una intriga pol¨ªtica que no li permet discernir entre aliats i enemics. La seva missi¨® podria fracassar. Aviat, la seva vida corre perill. Troba que a Hivern no falten problemes fronterers i que descon¨¨ixer la guerra (no disposar de la paraula necess¨¤ria per declarar-la) no suposa ignorar la viol¨¨ncia ni l¡¯¨²s de la for?a. Hivern, com a invenci¨® de Le Guin en oposici¨® a la Terra, no ¨¦s cap proposta ut¨°pica. No hi han erradicat l¡¯assassinat, la corrupci¨® ni la tortura professional (un dels passatges m¨¦s demolidors d¡¯aquesta novel¡¤la inclou un transport de presos a qui s¡¯ha despullat de tota humanitat i se¡¯ls pot maltractar sense cap mena de remordiment).

No hi ha utopia, doncs, per¨° s¨ª un requeriment al lector t¨ªpic del g¨¨nere ut¨°pic: que el m¨®n de ficci¨® sigui comparat amb la realitat de qui llegeix. Aix¨ª descobrirem semblances que suggereixen la universalitat d¡¯algunes virtuts i defectes humans, per¨° tamb¨¦ difer¨¨ncies sorprenents, resultat de la singularitat sexual d¡¯Hivern: all¨¤, per exemple, la violaci¨® ¨¦s impensable (ja no diguem consumable).

La meticulositat de Le Guin, que sempre ha abordat els neguits ¨¨tics amb la dedicaci¨® i l¡¯estil de l¡¯esteta, ha fet de La m¨¤ esquerra de la foscor una novel¡¤la formidable; alterna una trama gaireb¨¦ d¡¯espionatge amb cap¨ªtols de context hist¨°ric, llegendari i antropol¨°gic (en el disseny de Tono Crist¨°fol, el color de la p¨¤gina canvia per diferenciar-los). La novel¡¤la va mer¨¨ixer els dos guardons principals de la ci¨¨ncia-ficci¨® (el Nebula, el 1969, i l¡¯Hugo, el 1970) alhora que provocava un debat, necessari, sobre si l¡¯autora havia anat prou lluny, o si podria haver fet m¨¦s en l¡¯especulaci¨® d¡¯una sexualitat alternativa. ?s cert que les possibilitats homosexuals s¨®n pr¨¤cticament deixades de banda i que l¡¯¨²s dels pronoms masculins decanta la balan?a i ens fa veure el que haurien de ser uns perfectes hermafrodites com a homes un p¨¨l delicats. Tanmateix, no hem d¡¯oblidar que la primera aproximaci¨® i la presa de contacte amb aquest m¨®n alien¨ªgena la fem a trav¨¦s dels ulls d¡¯Ai, i que una q¨¹esti¨® crucial ¨¦s la dels biaixos i les distorsions que provoquen en la comprensi¨® de l¡¯altre.

La de Le Guin ¨¦s una contribuci¨® inestimable a la literatura, tant com al feminisme i els estudis de g¨¨nere. Treballa per desarticular els efectes del binarisme imperant. Ho fa des del potencial de la ficci¨®, ¨¦s clar. El millor d¡¯aquesta autora exorbitant ¨¦s que, proposant-se la novel¡¤la com un laboratori on experimentar amb les identitats i els g¨¨neres, ha proscrit la fredor cerebral i ha escrit una obra que apassiona i ens demostra que, de tant en tant, cal viatjar anys llum per retrobar la gravetat i el fervor en qu¨¨ oscil¡¤la l¡¯experi¨¨ncia humana.