Gaudint d¡¯¡®Inside 9¡¯

L¡¯estrena de la cinquena temporada de la s¨¨rie de la BBC Inside 9 (Filmin) m¡¯ha endinsat en la repesca, tardana, d¡¯una colla d¡¯hist¨°ries, moltes de gran categoria. Cada cap¨ªtol t¨¦ unes constants definit¨°ries. Al lloc on transcorre l¡¯acci¨® sempre hi ha un 9, ja sigui perqu¨¨ ¨¦s el n¨²mero de la casa, de l¡¯habitaci¨® de l¡¯hotel o b¨¦ el porti una gran caixa de v¨ªmet. ?s un espai ¨²nic ¡ªper exemple, una casa¡ª, i els seus creadors i guionistes sempre hi apareixen en un paper, per regla general, no gens petit. S¨®n Reece Shearsmith i Steve Pemberton. Des de la segona temporada, molts dels cap¨ªtols estan dirigits pel barcelon¨ª Guillem Morales, l¡¯autor del film Los ojos de Julia. Els episodis s¨®n de mitja horeta.

Per dir-ho ras i curt, es tracta d¡¯una excel¡¤lent s¨¨rie que, ¨°bviament, no pot evitar ensopegar en algun cap¨ªtol, com a Empty Orchestra, per¨° fins i tot en aquests casos, amb menys girs argumentals inesperats, no perd la gosadia. Inside 9 recupera la tradici¨®, a la manera de The Twilight Zone (La dimensi¨® desconeguda), de ser una antologia de cap¨ªtols independents.

A Inside 9, Shearsmith i Pemberton tenen el paper principal en molts dels cap¨ªtols, cosa que els obliga a disfressar-se amb desigual fortuna. Per exemple, les perruques de Shearsmith s¨®n rid¨ªcules, incre?bles. Per¨° que la parella d¡¯actors no s¡¯oculti totalment ¡ªel camuflatge perfecte en aquest cas ¨¦s impossible¡ª ¨¦s una pinzellada que col¡¤loca els episodis en el terreny de la ficci¨® que no s¡¯amaga de ser-ho.

Encara que expliqui hist¨°ries sanguin¨¤ries i terribles, Inside 9, en realitat, no fa por. ?s un elaborat treball que acostuma a tenir brillant¨ªssims tours de force. Els guionistes no s¡¯ho posen f¨¤cil. Per exemple, a Once Removed, l¡¯escena inicial amb una colla de cad¨¤vers, clarament morts de manera violenta, es va explicant tirant enrere de deu en deu minuts per mostrar els escenaris previs que han portat a la carnisseria. Tampoc fan f¨¤stics al vodevil (Zanz¨ªbar), amb el cl¨¤ssic joc de confusions, de portes que s¡¯obren i es tanquen; un deliri argumental. I d¡¯aqu¨ª a les tenebres conjugals de To Have and to Hold, on la doble vida del marit i la venjan?a de la dona, que li far¨¤ tastar la seva pr¨°pia metzina, porten l¡¯espectador a una hist¨°ria truculenta per¨° servida amb una fredor intel¡¤ligent. Els autors no volen provocar esgarrifances, sin¨® endinsar l¡¯espectador en la dimensi¨® de la ignom¨ªnia quotidiana i del terror dom¨¨stic.

Inside 9 practica l¡¯humor negre, negr¨ªssim. Acostuma a haver-hi, fins i tot en les circumst¨¤ncies m¨¦s adverses, menys prop¨ªcies, un subratllat ir¨°nic. De fet, contempla la vida m¨¦s com una farsa que no pas com una trag¨¨dia. De totes maneres, ¨¦s dif¨ªcil generalitzar, perqu¨¨ els tombs argumentals i de registre que donen els cap¨ªtols ho dificulten. Hi trobes tant el realisme psicol¨°gic com el m¨¤gic.

La cr¨ªtica brit¨¤nica ha estat elogiosa, i fins hi ha trobat resson¨¤ncies shakespearianes. El diari The Guardian ha considerat un episodi de la segona temporada, The 12 Days of Christine, dirigit precisament per Morales, una de les millors mitges hores de la hist¨°ria de la televisi¨®. Una lloan?a un punt hiperb¨°lica, per¨° ¨¦s veritat que el cap¨ªtol t¡¯enganxa amb la narraci¨®, sense fer cap broma, de diferents episodis d¡¯una vida malaguanyada que no acabes d¡¯entendre plenament fins al minut final. Una vida semblant a moltes vides.

En fi, una s¨¨rie totalment recomanable encara que aquesta recomanaci¨® arribi sis anys tard.