Bel Olid: ¡°En el sector del llibre, els escriptors estem ben collats¡±

Demana per WhatsApp de trucar-li a la tarda ¡ª¡°als matins intento treballar¡±¡ª i l¡¯hora convinguda s¡¯endarrereix 45 minuts per ¡°coses d¡¯organitzaci¨® familiar¡±. No ¨¦s un confinament com el que for?a el coronavirus la millor situaci¨® per escriure. ¡°Creativament, ¨¦s clar que no es pot, i els temes de preocupaci¨® s¨®n molts¡±. I m¨¦s si, a m¨¦s d¡¯autora, Bel Olid (Matar¨®, 1977) ¨¦s la presidenta de l¡¯Associaci¨® d¡¯Escriptors en Llengua Catalana ¡ªdes de fa cinc anys¡ª, entitat que ha fet cr¨¦ixer un 15%, fins a m¨¦s de 1.500 socis: ¡°Hem captat p¨²blic jove, reflexionem m¨¦s sobre l¡¯ofici i hem estat un clar refugi de la llibertat d¡¯expressi¨®¡±, enumera. Per¨° la sensaci¨® ¨¦s que el col¡¤lectiu ¨¦s m¨¦s que mai a la corda fluixa.

Pregunta. Com porten els escriptors aquesta crisi?

Resposta. No arriben al 10% els associats amb una professionalitzaci¨® acceptable [50% d¡¯ingressos de l¡¯escriptura], i les feines paraliter¨¤ries, tipus xerrades a escoles o biblioteques i tert¨²lies, es van cancel¡¤lar totes al mar?, i pinta que ser¨¤ aix¨ª a l¡¯abril i al maig, quan en tenim m¨¦s. ?s una part molt important dels nostres ingressos, i han desaparegut. Parlem amb les administracions perqu¨¨ mantinguin partides i compromisos.

P. Es poden fer virtualment.

R. ?s un altre focus gros de problemes: en el marc de campanyes solid¨¤ries, tothom s¡¯afegeix a donar continguts digitals de franc, per¨° aquests materials no s¡¯estan remunerant; en molts casos, no en tenen els drets digitals. Aix¨° ¨¦s pirateria.

P. Al mar? tocaven les liquidacions de drets d¡¯autor del 2019... S¡¯han complert?

R. De queixes no n¡¯hem rebut encara perqu¨¨ el termini acabava dimarts, per¨° s¨ª que ens han arribat inquietuds; en principi, s¨®n liquidacions de llibres venuts fins al 31 de desembre de 2019, per¨° algunes editorials estarien posant com a futura excusa que, com que les llibreries tenen problemes de liquiditat, els distribu?dors no cobren i llavors no els liquiden a ells... i ja hem rebut. Si les editorials reben ajuts p¨²blics i no ho repercuteixen en els autors, seria molt greu... Els autors som la baula m¨¦s feble del llibre.

P. No ho eren les llibreries?

M¨¢s informaci¨®n

¡°Qui vol viure d¡¯escriure a Catalunya s¡¯ha equivocat de llengua o d¡¯ofici¡±

Joves editors amb pas ferm

Quina ¨¦s la situaci¨® de les dones el 2017?

R. A veure: per un llibre, els escriptors catalans rebem avan?aments irrisoris de 2.000 euros de mitjana; d¡¯aix¨° no vius un any sense fer res m¨¦s. L¡¯escriptor catal¨¤ viu d¡¯altres feines, estem en el r¨¨gim d¡¯aut¨°noms; ¨¦s una situaci¨® hist¨°ricament estressant que ara arriba al l¨ªmit: les editorials grans potser aguantaran, per¨°, i les mitjanes i petites? Als autors, aquesta crisi ens afectar¨¤ almenys durant dos anys. La solidaritat del sector ha de ser total, hem de tirar endavant conjuntament: editor, distribu?dor, llibreter, bibliotecari, autor, traductor, corrector...

P. No s¡¯est¨¤ plantejant aix¨ª?

R. En el sector ens veiem m¨¦s entre nosaltres com a enemics que com un col¡¤lectiu que es troba al mateix vaixell...

P. A qui li interessa que sigui aix¨ª?

R. Li poso un exemple. O soc un autor tipus Cabr¨¦, o estic a les mans de les condicions d¡¯una editorial, sense capacitat de negociar. La taula parit¨¤ria entre autors i editor no s¡¯ha convocat en cinc anys, i els toca als editors; hem demanat mil cops revisar el contracte tipus vigent, per obsolet i per fer-lo m¨¦s senzill... per¨° no hi ha manera: els editors no volen parlar amb els autors. Ens cal m¨¦s protecci¨® de l¡¯Administraci¨®.

P. En quina l¨ªnia?

R. En la de donar m¨¦s poder als escriptors, com fan a Noruega o Isl¨¤ndia, on presentes una novel¡¤la i l¡¯Estat et paga dos anys de sou; all¨¤ saben que si volen preservar la llengua i la cultura han d¡¯ajudar els autors o aquests es passaran a l¡¯angl¨¨s, perqu¨¨ s¨®n societats que el consumeixen perfectament.

P. Es pot donar el cas que els autors catalans es passin al castell¨¤?

R. El mercat en castell¨¤ no est¨¤ gaire millor; no penso que el perill vingui tant per aqu¨ª com per la colonitzaci¨® cultural, b¨¤sicament dels EUA. La pregunta ¨¦s si volem que d¡¯aqu¨ª 20 anys hi hagi llibres que recullin la nostra manera de veure el m¨®n; si ens ho creiem com a societat, hem de protegir els escriptors. Amb ajuts a la creaci¨® de 5.000 euros com els de la Instituci¨® de les Lletres Catalanes, o campanyes com Tria un llibre, on se subvencionen amb diners p¨²blics best-sellers comercials, no anirem enlloc.

P. No ¨¦s delicat el debat de qu¨¨ ¨¦s bona literatura i qu¨¨ no i ajudar en funci¨® d¡¯aix¨°?

R. No es tracta de separar alta literatura i literatura comercial, per¨° tampoc s¡¯ha de confondre llibre, com a producte, i literatura. Si els recursos p¨²blics s¨®n escassos, no es pot ficar tot al mateix sac; algunes coses es venen soles, sobreviuran igual, i en la majoria dels casos no s¨®n literatura local. Cal assegurar des de l¡¯acci¨® p¨²blica all¨° que el mercat no sost¨¦; avui, els ajuts s¨®n indiscriminats.

P. I com es podria articular?

R. Qui compleix millor i ¨¦s m¨¦s sensible a redre?ar les cl¨¤usules clarament il¡¤legals que hi ha als contractes s¨®n les editorials mitjanes i petites, no els grans grups; aquests van a negociar amb els governs i fan el ploric¨® emparant-se en els problemes dels segells petits i mitjans, i se¡¯n beneficien. Si els governs volen arreglar el m¨®n de la creaci¨®, cal saltar-se baules de la cadena del llibre, com les dels grans grups, i que els autors rebin directament els ajuts.

P. Van constatar que la caiguda dels ingressos dels associats va ser del 31,5% entre 2009 i 2015. A Anglaterra, calculen el 15% des de 2013, mentre els grans grups guanyaven un 13%, i als EUA, el 42% des de 2009. Com a l¡¯agricultura, en el llibre es vol abaratir el producte per la mat¨¨ria primera?

R. ?s evident que en el sector del llibre els escriptors estem ben collats, no?