La vida rere la muralla

Vaig treure el cap per sobre del mur a veure qu¨¨ hi havia m¨¦s enll¨¤, amb les mans recolzades en la molsa que creixia humida i freda sobre la pedra. Bufava el vent llan?ant esgarrapades g¨¨lides a la cara, queia una pluja fina i una boirina t¨¨rbola difuminava l¡¯extens paisatge i el convertia en un quadre sobre el qual una m¨¤ gegant semblava que hagu¨¦s escampat la pintura. No hi havia res definible, cap punt on fixar la vista, nom¨¦s un buit immens i apagat que s¡¯estenia fins a l¡¯infinit. Molts dies despr¨¦s, aquesta imatge salvatge em continua omplint els ulls, obsessivament. Va ser l¡¯¨²ltim viatge abans del confinament.

Des de petit, des que per primera vegada vaig saber de l¡¯exist¨¨ncia del Mur d¡¯Adri¨¤, la llarga muralla que van construir els romans al segle I al nord d¡¯Anglaterra i que la travessa de costa a costa (119,5 quil¨°metres), des de la desembocadura del Tyne a l¡¯est, al mar del Nord, fins a Bowness, al fiord de Solway, a l¡¯oest, al mar d¡¯Irlanda, havia somiat que l¡¯anava a veure. Mil vegades, amb l¡¯ajuda del meu fort¨ª en miniatura d¡¯Airfix, r¨¨plica d¡¯un dels 80 milecastles del mur, i els seus petits legionaris de pl¨¤stic, m¡¯havia imaginat que era un soldat rom¨¤ en aquesta frontera, albirant garratibat des dels confins de la civilitzaci¨® els misteris que s¡¯obrien m¨¦s enll¨¤, en les ¨¤mplies, desconegudes i temibles terres dels b¨¤rbars, els Homes Pintats, els pictes, on desapareixen les legions i es perden les ¨¤guiles.

Les circumst¨¤ncies han fet que visit¨¦s abans la Gran Muralla xinesa que el Mur d¡¯Adri¨¤, que ¨¦s, per descomptat, molt m¨¦s a prop. Per¨° la trobada, tan desitjada, tantes vegades ajornada, va ser molt intensa. Hi vaig arribar de la m¨¤ de la meva febril imaginaci¨®, nodrida amb llibres (els relats del Puck de Kipling Un centuri¨®n de la Treinta, En la gran muralla i Los sombreros Aludos; les novel¡¤les El ¨¢guila de la Novena legi¨®n, de Rosemary Sutcliff, i Hadrian¡¯s Wall, de William Dietrich), c¨°mics (Olac el gladiador) i pel¡¤l¨ªcules (La legi¨®n del ¨¢guila, Centuri¨®n, el King Arthur d¡¯ambient rom¨¤ d¡¯Antoine Fuqua). I ho vaig fer, arribar fins all¨¤, sota l¡¯ensenya de Santiago Posteguillo, el popular autor de novel¡¤les de romans, que presentava in situ la seva ¨²ltima obra, en la qual apareix el mur des d¡¯on Septimi Sever empr¨¨n la seva campanya contra els caledonians.

Arribats a Northumbria, vam partir cap al mur de bon (i gelat) mat¨ª despr¨¦s de passar la nit a Matfen Hall, una mansi¨® rural a l¡¯estil de Brideshead. Seguint la carretera A69, que a vegades transcorre sobre el tra?at mateix del mur o del seu Vallum, el terrapl¨¨ que complementava el sistema defensiu al sud, jo cridava d¡¯entusiasme cada vegada que veia una secci¨® de muralla o un fais¨¤, molt abundants, igual que les gavines, les ovelles i els aligots, que suggerien amb les seves siluetes de presa les ¨¤guiles dels est¨¤ndards de les legions. Vam passar el fort de Housesteads (Vercovicium) i vam baixar de l¡¯autocar a Steel Rigg, des d¡¯on arrenca un dels passejos m¨¦s espectaculars pel mur, que puja per l¡¯impressionant penyal del Peel Crag, que s¡¯al?a sobre el terreny, de manera que pel seu llom es dibuixa la muralla com una serp de pedra.

El sic¨°mor de Kevin Costner

Amb el Mur d¡¯Adri¨¤ em va passar com amb la Gran Muralla, que pensava que seria pla i em va agafar un vertigen bestial. Al sector que vam visitar, on hi havia la torreta 39 A, el mur s¡¯enfila abruptament i per seguir-lo has de negociar un sender costerut i rellisc¨®s que tiraria enrere fins i tot una cabra. L¡¯excursi¨® va ser dura, encara m¨¦s perqu¨¨ vaig relliscar en el terreny tot moll ¨Cper sort no va ser en els esglaons irregulars de pedra de la pujada als cingles¨C i em vaig enfangar de tal manera que semblava un druida particularment deixat de la tribu dels velicons. Les condicions eren tan dures que fins i tot els caledonians haurien cancel¡¤lat una incursi¨® i no vam aconseguir arribar fins al nostre objectiu, el fam¨®s Sycamore Gap, amb el seu vell sic¨°mor, que surt a la pel¡¤li de Robin Hood de Kevin Costner i ¨¦s un dels llocs m¨¦s fotografiats de la Gran Bretanya. Per¨° l¡¯experi¨¨ncia va valer la pena. I quan, un cop a dalt, vaig treure el cap per sobre del mur i vaig mirar cap al nord, vaig sentir que feia realitat un dels meus grans somnis.

En el confinament he decidit seguir la meva marxa pel Mur d¡¯Adri¨¤. Caminar-lo tot sencer, com si el pogu¨¦s continuar recorrent (¨¦s curi¨®s pensar que ara est¨¤ del tot desert, sense visitants). L¡¯altre dia vaig penjar a la paret l¡¯enorme mapa 1:25.000 que vaig comprar a la botiga del museu de Vindolanda, el gran fort que va ser un dels principals aquarteraments de suport a la l¨ªnia defensiva. I de mica en mica, jornada a jornada, amb guies i llibres (Hadrian¡¯s Wall, operations manual, de Simon Forty, Haynes, 2018; l¡¯indispensable Hadrian¡¯s Wall, de Breeze i Dobson, Penguin, 1978), vaig fent ruta, des del sector central que conec personalment fins a l¡¯oest. Birdoswald, Bewcastle, Carlisle¡­ He pensat que quan arribi al mar, girar¨¦ cua i tornar¨¦ ¨Cde temps, pel que sembla, no me¡¯n faltar¨¤¨C per tornar a passar per Peel Crag (espero conjurar aquesta vegada el vertigen), Steel Rigg, Vindolanda, visitar, per fi, Housesteads, seguir cap a Chesters, arribar a Newcastle, Wallsend (Segedunum) i aix¨ª fins a Arbeia i el mar. Vaig posant banderetes. He col¡¤locat a la sala unes pedres que em vaig endur del mur (alguna for?a gran, tot i que no crec que perilli l¡¯estabilitat de la muralla), per donar consist¨¨ncia material al viatge. I per acabar d¡¯arrodonir l¡¯experi¨¨ncia, m¡¯he creat una identitat de soldat rom¨¤ (vegeu Everyday life of a soldier on Hadrian¡¯s Wall, de Paul Elliot, Fonthill, 2019). No pas la d¡¯un jove centuri¨® entestat a recuperar l¡¯honor del seu pare i l¡¯¨¤guila de la Novena com em demanava el cos, sin¨® una cosa m¨¦s d¡¯estar per casa (i mai millor dit): un humil membre de les cohorts auxiliars, les esfor?ades unitats de suport formades per estrangers que van ser les que m¨¦s servei quotidi¨¤ van donar al mur.

Un auxiliar de servei

Soc, doncs, Hyacinthus (no l¡¯heu de confondre amb l¡¯eunuc del mateix nom enviat per Hon¨°ria davant d¡¯?tila, ni amb el legionari martiritzat per ser cristi¨¤ en temps de Traj¨¤ esmentat per Walter Pater), un miles, soldat ras de la Cohors Vardullorum Milliaria, unitat d¡¯infanteria (peditata) integrada per hispans de la Tarraconensis i amb quarter al fort de Cilurnum (Chesters). La meva vida al mur ¨¦s for?a asc¨¨tica i mon¨°tona. Amb dieta a base de buccellatum (greix de porc) i posca (vi agre), mitja paga i latrines comunals. Patrullo somiant amb un ascens a optio, vexillarius o almenys a bucinator, trompeta, de manera que Sulpicia Lepidina em convidi a una festa i pugui acabar els meus 20 anys de servei.

I aix¨ª cada dia, fets els deures i les gu¨¤rdies, havent recorregut un tram, trec el cap al mur. Recito els versos d¡¯Auden (Roman Wall Blues) ¡°Over the heather the wet wind blows, / I¡¯ve lice in my tunic and a cold in my nose. / The rain comes pattering out of the sky, / I¡¯m a Wall soldier, I don¡¯t know why¡± (¡°Sobre el bruc bufa un vent humit, / tinc polls a la t¨²nica i el nas enfredorit. / La pluja cau del cel a borbollons, / soc un soldat del Mur, no en s¨¦ les raons¡±, traducci¨® de Marcel Riera). Escodrinyo des del meu mur tancat intentant veure qu¨¨ hi pot haver darrere de la barrera. I m¡¯imagino qu¨¨ far¨¦ quan arribi el moment en qu¨¨ pugui creuar la llarga barrera de pedra i endinsar-me en l¡¯ampli i excitant paisatge que espera fora.