De la por a la responsabilitat

¡°La democr¨¤cia no admet excepcions¡±, deia Luigi Ferrajoli, en aquest diari. Per aix¨° cal pensar ja en la sortida de l¡¯estat d¡¯alarma. El temps d¡¯excepci¨® ha de ser el m¨¦s breu possible i si s¡¯allarga m¨¦s del compte la infecci¨® acabar¨¤ afectant les institucions p¨²bliques.

Hartmut Rosa, el fil¨°sof de l¡¯acceleraci¨®, ha glossat ¡°el miracle sociol¨°gic¡±. El que semblava impossible ha passat: el m¨®n s¡¯ha aturat. ¡°Des de principis del segle XIX el globus ha conegut un proc¨¦s de dinamitzaci¨® (desigual i sovint violenta): hav¨ªem literalment col¡¤locat el m¨®n en moviment a un ritme cada cop m¨¦s r¨¤pid¡±. De sobte, ha arribat la gran frenada. Com especifica Hartmut Rosa, no s¡¯ha aturat, sin¨® que l¡¯hem aturat. El virus ni ha deixat els avions a terra, ni ha tancat les botigues i ind¨²stries, ni ens ha for?at a quedar-nos a casa. ¡°Ha estat la nostra deliberaci¨® pol¨ªtica i la nostra acci¨® pol¨ªtica les que ho han fet¡±. I aix¨ª s¡¯ha aconseguit el que, per exemple, totes les confer¨¨ncies mundials sobre el clima han estat incapaces d¡¯aconseguir: frenar l¡¯acceleraci¨® que en els darrers 30 anys ha agafat ritmes alarmantment descontrolats. I, malgrat tot, quan una amena?a directa als nostres cossos, susceptible d¡¯atacar qualsevol persona sense distincions, ha arribat al primer m¨®n, els governants han decidit aturar-ho tot i la ciutadania s¡¯ha tancat a casa sense replicar. Qu¨¨ ¨¦s el que ho ha aconseguit? Una combinaci¨® gaireb¨¦ perfecta entre la por i la culpa.

De cop i volta, hem descobert la vulnerabilitat d¡¯un sistema que semblava imparable, que convertia els ciutadans en ¡°subjectes lluitant constantment contra el seu cos i la seva personalitat en nom de l¡¯autooptimitzaci¨®¡± (Hartmut Rosa). I alhora la nostra pr¨°pia vulnerabilitat ha tornat al primer pla de la consci¨¨ncia. La por, la culpa i l¡¯a?llament. Les tres peces del mecanisme de la gran frenada. Una por ascendent al ritme de la propagaci¨® de les xifres de morts i dels missatges que venien de la Xina. Culpa, perqu¨¨ aquesta ¨¦s la for?a del virus: ens converteix en agent i subjecte de contagi, tot alhora. De sobte descobreixes que la vida de la gent m¨¦s propera pot dependre de tu: d¡¯una abra?ada o d¡¯un pet¨®. I mai en podr¨¤s estar del tot segur. Aquesta doble pulsi¨® ¨Cla culpa i la por¨C ¨¦s la que ha fet acceptar el confinament sense replicar. Gaireb¨¦ sense adonar-nos que se¡¯ns estava limitant la condici¨® de ciutadans.

Estem a punt d¡¯arribar al mes de confinament. I cal mirar al final del t¨²nel i preparar el moment de creuar el llindar. ?s el pas de la por i la culpa a la plena responsabilitat. I, per tant, a la confian?a. Els governants tendeixen molt f¨¤cilment al paternalisme (del qual les pol¨ªtiques d¡¯excepci¨® s¨®n una figura), a desposseir els ciutadans de la seva condici¨® i tractar-los com si fossin nens irresponsables. Com sabem per experi¨¨ncia en aquest pa¨ªs, forma part del discurs de les dictadures: pel vostre b¨¦. Per¨° ¨¦s incompatible amb la democr¨¤cia. I, malgrat tot, en comptes d¡¯apel¡¤lar a la responsabilitat dels ciutadans es parla, per exemple, de la geolocalitzaci¨® mitjan?ant els tel¨¨fons m¨°bils. Compte a creuar passarel¡¤les que porten a ribes on alguns estan cultivant l¡¯autoritarisme postdemocr¨¤tic.

El confinament ¨¦s una emerg¨¨ncia. No ¨¦s cap triomf, com de vegades sembla que entenguin els qui insisteixen a exigir que s¡¯allargui i sigui m¨¦s dur. Al contrari, ¨¦s la conseq¨¹¨¨ncia d¡¯un frac¨¤s: no es van atendre les advert¨¨ncies, no es va saber preveure l¡¯amena?a. Com passa amb el canvi clim¨¤tic, que quan esclati en forma de cat¨¤strofe ning¨² podr¨¤ al¡¤legar ignor¨¤ncia. La imprevisi¨® ens ha regalat una oportunitat: demostrar que l¡¯acceleraci¨® es podia frenar. Per¨°, com diu Hartmut Rosa, ¡°parar no ¨¦s fer una societat nova¡±.

Cal tornar a arrencar, al m¨¦s aviat possible. Les in¨¨rcies i les forces en pres¨¨ncia pretendran tornar on ¨¦rem. ?s realment desitjable? ?s l¡¯hora de la responsabilitat. Malgrat tot, aquesta hist¨°ria ha estat la constataci¨® del gran frac¨¤s de la governan?a global, comen?ant pel pat¨¨tic paper d¡¯Europa. I aix¨ª ¨¦s dif¨ªcil imaginar que les forces que han fet el que han volgut durant els ¨²ltims anys no tornin a disparar des d¡¯ara mateix la din¨¤mica de l¡¯acceleraci¨® sense l¨ªmits.