El jove M¨²gica

La llarga vida pol¨ªtica d¡¯Enrique M¨²gica, mort la setmana passada pel male?t coronavirus, discorre a trav¨¦s de diverses etapes, unides totes per un fil conductor. Algunes d¡¯aquestes etapes han estat les m¨¦s recordades aquests ¨²ltims dies.

Per exemple, el paper fonamental que va exercir M¨²gica en el nou PSOE, el de Felipe i Guerra, modernitzat a fons despr¨¦s del fam¨®s Congr¨¦s de Suresnes el 1974. En efecte, en l¡¯ambient es respiraven aires de final de r¨¨gim i el partit socialista, al contrari del comunista, amb prou feines tenia pres¨¨ncia en les lluites antifranquistes de l¡¯interior d¡¯Espanya, all¨¤ on calia donar-les, ja que la seva direcci¨® residia a Tolosa, aliena als canvis que s¡¯estaven covant.

Doncs b¨¦, el cop de tim¨® que va col¡¤locar Felipe a la secretaria general del partit es va basar en un pacte entre socialistes de dos potents nuclis, Sevilla i el Pa¨ªs Basc, l¡¯anomenat ¡°pacte del Betis¡±, que es va saltar el grup de Madrid dirigit per l¡¯advocat Pablo Castellanos. Si a Sevilla hi havia Felipe i Guerra, al Pa¨ªs Basc hi havia Enrique M¨²gica, al costat d¡¯un nucli sindicalista potent dirigit per Nicol¨¢s Redondo i joves promeses com Txiqui Benegas i Ram¨®n J¨¢uregui. Suresnes va aconseguir treure un anquilosat PSOE dels marges de l¡¯oposici¨® antifranquista per conduir-lo al centre, i all¨¤ l¡¯intel¡¤ligent M¨²gica va exercir un paper d¡¯enlla? fonamental.

Tamb¨¦ ho va ser en la Transici¨®. Negociador nat, dins i fora del partit, M¨²gica va ser l¡¯home del di¨¤leg i el pacte, des de feia molts anys havia apr¨¨s aquestes habilitats. El que millor feia era parlar als despatxos, als passadissos i a les taules de restaurant. S¡¯entenia amb uns i altres, tenia clars els seus principis i des d¡¯aquests sabia fins on podia arribar, ni un mil¡¤l¨ªmetre m¨¦s, ni un mil¡¤l¨ªmetre menys. Les seves gestions des de l¡¯ombra van facilitar la resoluci¨® de molts casos complicats, des de l¡¯abast de la definitiva llei d¡¯amnistia fins a les relacions amb Israel, no en va la seva mare tenia Herzog com a cognom.

Amb aquest mateix tarann¨¤, perqu¨¨ cada un ¨¦s com ¨¦s, va exercir les seves tasques de ministre de Just¨ªcia. A part d¡¯enviar al Congr¨¦s diverses lleis que van modernitzar l¡¯aparell judicial, cal assenyalar en el seu historial la pol¨ªtica de dispersi¨® de presos d¡¯ETA, fonamental en el debilitament de la banda terrorista. Com a c¨¤stig, una c¨¤stig dolor¨®s i cruel, els terroristes van assassinar el seu germ¨¤ Fernando, advocat i tamb¨¦ socialista. ¡°Ni oblido ni perdono¡±, va dir al seu funeral, amb tota la ra¨® i moralment devastat. Els seus 10 anys com a Defensor del Poble tamb¨¦ van ser importants: era un c¨¤rrec que li anava com a anell al dit. Per a aix¨° havia entrat en pol¨ªtica.

Amb aquestes o altres paraules, tot aix¨° s¡¯ha dit aquests dies. Per¨° de vegades s¡¯oblida el principi, la seva entrada en pol¨ªtica, que explica la coher¨¨ncia amb les etapes seg¨¹ents. Enrique M¨²gica va ser el primer estudiant que va reclutar Jorge Sempr¨²n, ¨¤lies Federico S¨¢nchez, enviat pel PCE a Madrid perqu¨¨ el m¨®n de la cultura es convert¨ªs en un focus de resist¨¨ncia al franquisme. Va con¨¨ixer el jove M¨²gica, llavors amb 21 anys, a la casa de Gabriel Celaya a Sant Sebasti¨¤. Poc despr¨¦s, l¡¯octubre de 1953, va connectar amb ell a la universitat de Madrid, on M¨²gica cursava Dret, i aviat es va fer amic de Dionisio Ridruejo, que el va recomanar al rector La¨ªn Entralgo perqu¨¨ s¡¯organitzessin, com a activitat cultural, festivals de poesia, cl¨¤ssics instruments subversius a l¡¯Espanya d¡¯aquells temps.

Dos anys m¨¦s tard, M¨²gica va entrar en contacte amb estudiants m¨¦s joves com Ram¨®n Tamames i Javier Pradera, els va introduir al PCE i junts es van disposar a organitzar per a l¡¯any seg¨¹ent, 1956, un Congr¨¦s Nacional d¡¯Estudiants. No es va arribar a celebrar pels esdeveniments de febrer a la universitat que van acabar amb les detencions de tots els esmentats, incl¨°s Ridruejo, i els cessaments del ministre Ruiz Jim¨¦nez i del rector La¨ªn Entralgo.

S¡¯obria aix¨ª el primer esvoranc important en el m¨®n franquista: s¡¯aliaven en contra seu els fills dels vencedors i els dels ven?uts en la guerra civil. Res va tornar a ser com abans. L¡¯estrat¨¨gia la va tramar Sempr¨²n, pe?a indispensable va ser Ridruejo, i el coordinador a l¡¯ombra Enrique M¨²gica. Aquest va ser el seu constant prop¨°sit: tenir principis, unir voluntats i reduir dist¨¤ncies perqu¨¨ triomfessin la llibertat, la igualtat i la just¨ªcia. Sempre va ser jove.