¡°Rebo jo m¨¦s de l¡¯Eugenia que ella de mi¡±

La senyora Eugenia ¨¦s singular. Va marxar del Per¨² fa 40 anys per treballar ¡°a casa d'una important fam¨ªlia catalana¡±, explica Clara Bartra. Fa cinc anys va ingressar en una resid¨¨ncia d'Horta-Guinard¨®. Com que no va tenir fills i el seu home va morir, la Clara ¨¦s el m¨¦s semblant que t¨¦ a una filla. Fins fa m¨¦s d'un mes, quan la pand¨¨mia va fer saltar pels aires les relacions socials, la Clara visitava una vegada per setmana la senyora Eugenia. Ara nom¨¦s poden parlar per tel¨¨fon. ¡°Ella t¨¦ el contacte amb alg¨², unes hores per poder parlar. Per¨° aprenc molt m¨¦s jo. Rebo m¨¦s d'ella que ella de mi¡±, reflexiona la Clara.

Fa un any, la Clara, de 46 anys, s'interessava per uns cursos al seu barri, el Guinard¨®, quan va veure un fullet de l'associaci¨® Amics de la Gent Gran. Va anar a una xerrada i s¡¯hi va apuntar. ¡°No s¨¦ per qu¨¨, per¨° m'entenc molt b¨¦ amb la gent gran. Agafem confian?a de seguida¡±. L'entitat va buscar entre avis amb alguna necessitat i el dest¨ª li va posar l¡¯Eugenia al cam¨ª. En el seu cas, amb la fam¨ªlia al Per¨² i 92 anys a l'esquena, es tracta sobretot de combatre la solitud.

Cada dimarts a la tarda, la Clara anava a la resid¨¨ncia concertada d'Horta a xerrar amb Eugenia, que s'aguanta dreta amb l'ajuda d'un caminador. ¡°Parlem, sortim a prendre el sol o juguem una partida de d¨°mino¡±. Cada dimarts, fins que es van restringir les visites pel coronavirus, que ha obligat a replantejar la relaci¨®. El m¨°bil de l'¨¤via, que nom¨¦s accepta trucades ¡ªres de WhatsApp¡ª les mant¨¦ en contacte. ¡°No pots estar f¨ªsicament amb ella, per¨° ens truquem. ?s una dona molt s¨¤via. De vegades et diu una frase i et fa reflexionar, perqu¨¨ ¨¦s alg¨² que ja ho ha viscut pr¨¤cticament tot. Em sol dir que el m¨®n est¨¤ fatal¡±.

A la resid¨¨ncia encara no s'ha registrat cap cas positiu. ¡°Estan tots b¨¦, per¨° pel to de veu notes la seva preocupaci¨®¡±, diu la Clara, que s'ha apropat al centre ¡°un parell de vegades¡± durant el confinament per portar-li coses a l¡¯Eugenia. ¡°Com que em moc amb moto, ¨¦s f¨¤cil. Truco i els dic que hi ser¨¦ en 10 minuts. Surt una persona i sense cap contacte l¡¯hi dones. Li he portat iogurts, galetes, col¨°nia... i una revista¡±. Diu la Clara que l¡¯Eugenia li va demanar la Pronto, m¨¦s interessant, va dir, que aquestes altres revistes on ¡°nom¨¦s surten cases de famosos¡±. Per¨° ella li va portar, a m¨¦s, un exemplar de la National Geographic. ¡°?s que ¨¦s una dona molt inquieta. Ella demana la Pronto, per¨° despr¨¦s li encanta llegir llibres de divulgaci¨® cient¨ªfica, li agrada entendre el perqu¨¨ de les coses¡±, diu la Clara, que sent una sincera admiraci¨® per la senyora Eugenia.

La vida de l'Eugenia li serveix d'esper¨® a la Clara, que ¨¦s consultora de comer? i desenvolupament local. ¡°Al Per¨² ja va ser una dona pionera, diferent. Explica sempre que se n'anava a viatjar sola per tot el pa¨ªs¡±. La Clara explica que va arribar a Espanya per treballar com a ¡°planxadora¡± d'una fam¨ªlia lligada al m¨®n de la medicina. ¡°Tenia el seu horari, no li ha anat malament... Que es pugui pagar la resid¨¨ncia per si mateixa ho indica¡±. Diu d'ella que ¨¦s una dona ¡°activa i inquieta¡± que ha viatjat amb l'Imserso i que no ha renunciat, fins fa pocs anys, a viatjar sola al Per¨² amb avi¨®.