Juan Antonio Bayona: ¡°Cal aprofitar aquesta trag¨¨dia per donar a la cultura la rellev¨¤ncia que t¨¦¡±

A l'altrea banda del m¨®n, a 10 hores de dist¨¤ncia respecte al fus horari de l'Espanya peninsular, Juan Antonio Garc¨ªa Bayona, m¨¦s conegut com a J. A. Bayona (Barcelona, 44 anys), at¨¦n el tel¨¨fon. Als afores d'Auckland, ¡°en una casa des d'on es veu el bosc i unes vaques¡± est¨¤ confinat ¨Camb el seu germ¨¤, la seva cunyada i la seva neboda¨C el nen prodigi de l'ESCAC, el director d'El orfanato, Lo imposible, Un monstre em ve a veure i Jurassic World: el regne caigut. A Nova Zelanda Bayona estava rodant els dos primers episodis de la s¨¨rie d'Amazon El Senyor dels Anells, fins que la pand¨¨mia va arribar a aquell pa¨ªs. Part de l'equip va tornar a casa; l'altra, com el cineasta espanyol, segueix treballant durant la quarantena. Bayona desenvolupa alhora diversos projectes ¨Cja triar¨¤ m¨¦s endavant el definitiu¨C mentre avan?a en el muntatge del que ja s'ha filmat. L'entrevista es fa abans de la trobada del ministre de Cultura amb el sector audiovisual.

Pregunta. Com est¨¤?

Resposta. B¨¦, molt atent al que passa a Espanya. Al meu costat hi ha part de la meva fam¨ªlia, i a Barcelona, els meus pares i les meves dues germanes, una d'elles sanit¨¤ria. Aix¨ª que parlo cada dia amb ells. Per sort soc en una casa a les muntanyes, un lloc privilegiat, per¨° d'una banda sembla que est¨¤s segur, i de l'altra sents l'angoixa de ser lluny de casa. He passat de parlar una vegada a la setmana com a molt amb els meus pares a trucar-los dues vegades al dia [riures].

P. Quina sensaci¨® es viu a Nova Zelanda?

R. Aqu¨ª han pogut afrontar molt b¨¦ la crisi perqu¨¨ ¨¦s un pa¨ªs insular, amb nom¨¦s cinc milions d'habitants. Els primers casos van arribar m¨¦s tard i s'ha pogut monitorar cada focus adequadament. Com que s¨®n illes, estan preparats davant d'epid¨¨mies exteriors. Hi ajuda que aqu¨ª tothom va a l'una, tant la societat com els seus pol¨ªtics, una cosa que contrasta amb la situaci¨® a Espanya. M'impressiona el rigor amb qu¨¨ els espanyols estan seguint el confinament, mentre que la classe pol¨ªtica sembla que ¨¦s incapa? d'arribar a un consens. Em sembla terrible el poc sentit del moment hist¨°ric que s'est¨¤ donant des de l'oposici¨®.

P. Ho pot explicar?

R. Sembla que a una s¨¨rie de pol¨ªtics tot aquest patiment no els hagi alterat l'agenda pol¨ªtica. No parlo ja de Vox, que fa el de sempre, un populisme ca?nita basat en la mentida i el fanatisme per incendiar les emocions de la gent. Em molesta tamb¨¦ l'actitud que s'est¨¤ adoptant des del Govern catal¨¤, els intents mal dissimulats de consolidar els seus objectius independentistes contradient sistem¨¤ticament la tasca del Govern de l'Estat.

P. Vost¨¨ ha rodat pel¡¤l¨ªcules fant¨¤stiques i de terror, per¨° mai de pand¨¨mies. I aix¨° supera bona part del que s'ha mostrat al cinema.

R. Tot ha canviat. El cinema ha enfocat les epid¨¨mies globals des del g¨¨nere fant¨¤stic. Guerra mundial Z, 28 dies despr¨¦s, La invasi¨® dels ultracossos.... Com a curiositat, Contagi, en la qual Steven Soderbergh retratava de manera realista una malaltia molt similar a l'actual, era considerada per la base de dades IMDB ci¨¨ncia-ficci¨® fins fa uns dies. Ara hi posa drama. Aix¨° ens dona la idea de fins a quin punt no est¨¤vem mentalment preparats per assumir que una pand¨¨mia pogu¨¦s ser real. Espero que ens serveixi per aprendre algunes lli?ons.

P. Quines lli?ons?

R. La m¨¦s evident ¨¦s la defensa de l'Estat del benestar com a principal eina per combatre la desigualtat d'una societat. Crec en una societat en la qual els serveis b¨¤sics de salut i educaci¨® estiguin coberts per l'Estat. El virus afecta rics i pobres, per¨° no tothom pot defensar-se igual. Necessitem una sanitat p¨²blica, forta, preparada i per a tothom. Espero que en el futur recordem que qualsevol pol¨ªtica enfocada a reduir l'Estat del benestar ¨¦s un error. Ara tenim per davant el repte de conservar-lo i, quan sigui possible, millorar-lo.

P. No hi ha hagut mai tanta gent consumint audiovisual, per¨° creu que aix¨° beneficia el m¨®n de la cultura?

R. Aquest consum massiu de l'audiovisual confirma que la gent necessita la cultura. ?s tan important que donem de menjar a l'est¨®mac com al cervell. Per¨° ara mateix hi ha molta preocupaci¨® en el sector. Una part molt important de la cultura es consumeix en comunitat. Anar al cinema, el teatre, un museu o a un concert ¨¦s una experi¨¨ncia col¡¤lectiva. Per tant, vam ser dels primers sectors a aturar l'activitat i serem dels ¨²ltims a reprendre-la. Independentment de les mesures que s'hauran de prendre per assegurar la superviv¨¨ncia de les milers de fam¨ªlies del sector, hi ha una assignatura pendent amb la cultura i el suport que rep des del Govern. Qu¨¨ t¨¦ a veure la feina de Javier Mar¨ªas o Almod¨®var amb la de Messi o Gasol perqu¨¨ a hores d'ara seguim compartint ministeri amb l'esport? Cal aprofitar aquesta trag¨¨dia per atorgar a la cultura la rellev¨¤ncia que t¨¦ en altres pa?sos europeus en la reconstrucci¨® de la societat.

P. Canviar¨¤ la manera de veure el cinema?

R. La manera de consumir pel¡¤l¨ªcules ja ha canviat. Les plataformes digitals porten al p¨²blic de tots els racons del m¨®n una gran quantitat de contingut molt divers. A m¨¦s, estan donant veu a molts creadors amb veus molt diferents. Per tant, en aquest aspecte tot ¨¦s positiu. En el que s'ha de treballar ¨¦s que la for?a de les plataformes no elimini l'experi¨¨ncia de veure una pel¡¤l¨ªcula a la sala, una experi¨¨ncia ¨²nica i incomparable. Cal protegir els cinemes, i els creadors hem de lluitar per una producci¨® f¨ªlmica de qualitat, diversa, de diferents grand¨¤ries, de gran estudi o independent, que arribi a totes les pantalles.

P. Est¨¤ mirant pel¡¤l¨ªcules?

R. S¨ª, i jugant a les cartes i al parx¨ªs. Amb la meva neboda de 12 anys veiem algun cl¨¤ssic, com Capitanes intr¨¨pids o El club dels poetes morts. I, ja en solitari, El estrany, d'Orson Welles, o Enviado especial, d'Alfred Hitchcock.