El dia que li van robar la bossa a Almudena Grandes, i altres hist¨°ries curioses de Sant Jordi

Almenys fins al 23 de juliol no hi haur¨¤ res semblant a un Sant Jordi a Barcelona, ¨¦s a dir, no hi haur¨¤ carrers plens de gent a la ca?a de llibres i roses i fins i tot, els ¨²ltims anys, peluixos de drac, aix¨ª que per viatjar a una jornada semblant caldria tornar enrere i, per qu¨¨ no, situar-nos darrere de les taules de les parades al carrer i deixar que els escriptors prenguin la paraula i recordin una petita hist¨°ria relacionada amb una jornada tan m¨ªtica, que ens retorni l'esperit del dia, que fins ara es tenia per l'agost de les llibreries.

La bossa o la signatura d¡¯Almudena Grandes

¡°No recordo exactament quin any era, nom¨¦s que Antonio L¨®pez Lamadrid, el meu editor llavors, encara era viu. El cas ¨¦s que, durant una signatura, em van robar la bossa. Jo l'havia deixat sota la taula, despreocupadament, estava tapada amb aquella roba que posen a les taules de signatures! Quan es va fer l'hora de dinar i ens vam aixecar, la vaig voler agafar i havia desaparegut. El Toni em va portar a la comissaria de Mossos que hi havia m¨¦s a prop i va arribar dient que no ens pod¨ªem esperar, que jo era una gran escriptora, que ens havien d'atendre els primers. I, ¨¦s clar, ens vam haver d'esperar. Era una ¨¨poca pr¨¨via a tots aquests avan?os tecnol¨°gics. A la bossa hi duia les claus de casa i el meu bitllet d'avi¨® de tornada. L'editorial va haver de comprar-me'n un altre i jo vaig haver de fer una altra c¨°pia de les claus quan vaig arribar a Madrid perqu¨¨... i si al lladre li passava pel cap anar-hi? Tenia el meu DNI amb l'adre?a!¡±.

El gallec de Manuel Vilas

¡°L'¨²ltim Sant Jordi un lector em va parlar en gallec. El vaig entendre perfectament. Em va dir que era de la Corunya i que feia 10 anys que vivia a Barcelona, per¨° que em llegia molt. I en aquell moment va agafar una novel¡¤la meva de la pila perqu¨¨ l'hi sign¨¦s. Em va demanar que em fes una foto amb ell. I me la vaig fer. Es va estranyar que jo li parl¨¦s en castell¨¤. Despr¨¦s li vaig signar el llibre i vaig veure que feia una ganyota estranya. Al final em va dir ¡®vaja, em penso que tu no ets Manolo Rivas, per¨° tamb¨¦ sembles un bon paio¡¯, i se'n va anar somrient¡±.

Sara Mesa i el ¡®doppelganger¡¯

¡°Una vegada, en un Sant Jordi, se'm va apropar un homenet d'aspecte molt graci¨®s, molt extravagant, de mitjana edat. Es va mirar el cartell amb el meu nom i em va mirar a mi, comparant. Despr¨¦s va agafar un dels meus llibres, va mirar la foto de la solapa, em va tornar a mirar a mi, comparant. Es va llegir la contra i em va preguntar qu¨¨ hi posava, com si m'examin¨¦s. Em va fer alguna altra pregunta, molt suspica?. Despr¨¦s, quan va veure que jo era jo, es va allunyar satisfet. Al cap de 15 minuts va tornar. Es va mirar el cartell amb el meu nom, em va mirar a mi, es va mirar el llibre, em va mirar a mi, va llegir la contra, em va fer preguntes... Tot exactament igual al que acabava de fer, pas per pas. Jo estava tan fascinada que no podia ni molestar-me. Quan va marxar no m'ho podia creure. Despr¨¦s, quan la sessi¨® de signatures va acabar, vaig veure dos homenets iguals caminant molt junts. Eren bessons¡±.

Enrique Vila-Matas, dibuixant

¡°Acompanyo la meva signatura amb el dibuix d'una silueta humana amb barret des que el 1989, en una gira per llibreries alemanyes, vaig descobrir a D¨¹sseldorf que si feia aquest dibuix s'animava molta gent a comprar el llibre. Aix¨ª que he estat fent aquest dibuix durant algunes d¨¨cades. L'any passat, per Sant Jordi, em vaig endur una bona sorpresa quan una senyora em va preguntar si em faria res fer-li el dibuix sencer¡±.

Llucia Ramis vs. Jordi Pujol

¡°El 2008, durant el meu primer Sant Jordi com a autora, vaig signar al costat de Jordi Pujol. La cua, llargu¨ªssima, era la mateixa per a tots dos. Acostumat que tots volguessin un exemplar dedicat de les seves mem¨°ries, va fer el gest per atendre la noia que esperava el seu torn. Per¨° era una amiga dels meus germans, que em venia a veure a mi. Potser amb la idea d'emplenar aquest mig minut d'espera en el qual no podia signar ni fer res, ell la va felicitar. Perplexa, ella va preguntar per qu¨¨. Ell va mirar el peto que ella duia posat, i va dir alguna cosa. Ella va respondre que no, no estava embarassada. Va ser una mica complicat seguir la resta de l'hora al seu costat sense petar-me de riure tota l'estona¡±.

El lector llibreter i Mart¨ªn Caparr¨®s

¡°No he estat tantes vegades a Sant Jordi, per¨° cada vegada que ho he fet m'ha vingut a veure el mateix senyor, un home de cinquanta i tants, m¨¦s aviat gras, que mai em porta menys de deu llibres meus, incloent-ne alguns de repetits. Quan li vaig preguntar per qu¨¨, per a qui, em va dir que tenia una petita llibreria i aquests llibres signats, em va dir, es venien m¨¦s cars. Primer vaig pensar que m'hi negaria; despr¨¦s em vaig adonar que m'estava oferint un poder incre?ble: crear diners dibuixant un gargot. Des de llavors, cada any espero el meu moment Mides; aquest any, per descomptat, no el podr¨¦ tenir¡±.

El dia que Dolores Redondo va ser Carrie Bradshaw

¡°Era el2013, i jo havia publicat la meva primera novel¡¤la, El guardi¨¢n invisible, el 15 de gener d'aquell mateix any. L'¨¨xit era immens, per¨° no vaig ser conscient d'estar vivint res d'excepcional, perqu¨¨ en realitat la novel¡¤la feia nom¨¦s tres mesos que era a les llibreries, fins que no vaig arribar a Barcelona aquell dia de Sant Jordi, i va passar davant meu un autob¨²s que portava un anunci de la meva novel¡¤la. Va ser el meu moment Carrie Bradshaw a Sexo en Nueva York!¡±.

Agust¨ªn Fern¨¢ndez Mallo i el furor 'triunfito'

¡°No recordo la data, per¨° almenys va ser fa 10 anys, a la parada de la Fnac, em va tocar signar al costat de l'amic Risto Mejide ¨Cem penso que tamb¨¦ hi eren Javier Mar¨ªas, Joan Barril, Almudena Grandes i Juan Mars¨¦. Era el moment ¨¤lgid d'OT, i la seva cua no nom¨¦s donava la volta a l'illa sin¨® que feia molt dif¨ªcil que els lectors s'apropessin a altres parades. Vam aguantar fins al final, pr¨¤cticament en solitud per¨° ideant tota mena de sociologies alternatives de la situaci¨®; la cridanera aflu¨¨ncia d'adolescents que, acompanyades de les seves mares, reclamaven fotos, o la sobtada emersi¨® de crits col¡¤lectius, no sabies per qu¨¨. Uns anys m¨¦s tard l'hi vaig recordar a Risto i vam riure plegats¡±.

Mare i filla i Eva Baltasar

¡°Estava signant llibres al passeig de Gr¨¤cia i van venir una dona i la seva filla universit¨¤ria. Portaven dos exemplars de Permagel perqu¨¨ els hi dediqu¨¦s. La mare em va explicar que n'havia comprat un per a ella poc despr¨¦s que sort¨ªs publicat i que la seva filla el va voler llegir primer. Al cap d'unes setmanes l'hi va tornar fet pols i subratllat de cap a cap. El llibre havia passat per les mans de la filla i d'uns quants amics seus. Ara venien amb l'exemplar ja llegit i un per estrenar que la filla regalava a la seva mare¡±.

Kiko Amat torna a l¡¯institut

¡°El dia de Sant Jordi del 2016 vaig anar a Sant Boi, al meu antic institut, a parlar-los als alumnes de 2n de batxillerat. Era una cosa que, mireu quina ximpleria, em feia il¡¤lusi¨®. Tot i que no vaig anar a la cita amb una prostituta, un amic cad¨¤ver i un nen segrestat (com a Desmontando a Harry), em van col¡¤locar en un rac¨® inh¨°spit del gimn¨¤s ¨Cel teatre on es van escenificar la majoria dels meus traumes juvenils¨C, al costat del plint i dels matalassets, mentre a fora es jugava un soroll¨®s partit de b¨¤squet que va tapar les meves frases m¨¦s inspirades d'una manera admirable. A mig discurs, la professora de literatura em va renyar davant de tota la classe perqu¨¨ el meu text parlava de fer-me palles i no dels 'angry young men' (les seves paraules). Dic ¡°de tota la classe¡± per¨°, naturalment, nom¨¦s hi havien anat set empollons. I obligats. Ho s¨¦ perqu¨¨ m'ho va dir quan ens vam quedar sols, per donar-me ¨¤nims, la mateixa professora de literatura¡±.