Hem de dir prou

Pensar en el futur despr¨¦s del coronavirus fa vertigen. La societat que emergeix despr¨¦s de la pand¨¨mia tindr¨¤ m¨¦s precarietat, m¨¦s pobresa i m¨¦s desigualtat social. Si es compleixen els pron¨°stics del Banc d¡¯Espanya, aquest any el PIB caur¨¤ entre un 7 i un 11%, cosa que suposa una patacada de grans dimensions. Entre gener i mar?, el PIB ja s¡¯ha enfonsat un 5,2%. De l¡¯experi¨¨ncia de la crisi anterior hem apr¨¨s que entre 2007 i 2017 els ingressos de l¡¯1% m¨¦s ric van cr¨¦ixer un 24%, mentre que per al 90% no van arribar al 2%, segons el recent i demolidor informe sobre Espanya de Philip Alston, relator de Nacions Unides i expert en drets humans i pobresa. S¡¯ha de preparar el futur amb fermesa, lluitant contra el desarmament de l¡¯Estat del benestar. Fa uns dies, un editorial del gens sospit¨®s Financial Times afirmava que ¡°pol¨ªtiques fins ara considerades exc¨¨ntriques, com la renda b¨¤sica o la imposici¨® sobre la riquesa, s'han de comen?ar a tenir en compte¡± .

Ha arribat l¡¯hora d¡¯exigir que la pol¨ªtica embridi l¡¯economia. I que la ciutadania esgrimeixi i defensi sense complexos els seus drets. A Catalunya gaireb¨¦ 500.000 persones pateixen extrema pobresa i vulnerabilitat, segons l¡¯Idescat. La taxa de privaci¨® material severa ha passat del 5% de 2017 al 6,5% el 2018, segons dades de la Generalitat. I malgrat tot, s¡¯ha aprovat tramitar uns pressupostos ¨Camb els vots de JxCat i Esquerra m¨¦s l¡¯abstenci¨® dels Comuns¨C que defugen actualitzar l¡¯Indicador de la Renda de Sufici¨¨ncia (IRSC), un barem congelat des del 2010 del qual parteixen els c¨¤lculs de prestacions. El Govern catal¨¤ ha pressupostat 380 milions d¡¯euros per a la Renda Garantida de Ciutadania (RGC), fet que suposa un 0,9% del pressupost del 2020, una xifra que al Pa¨ªs Basc ronda els 500 milions i el 4,3% dels seus comptes auton¨°mics. Confrontant dades, a Euskadi, amb una mica m¨¦s de dos milions d¡¯habitants, hi ha 136.567 beneficiaris de la Renda de Garantia d¡¯Ingressos (RGI), per 113.832 (en realitat nom¨¦s 64.000 perceben la RGC ¨ªntegra) a la Catalunya de 7,5 milions de futurs que tenen un present negre. A totes dues comunitats aquesta prestaci¨® ¨¦s un dret subjectiu, ¨¦s a dir, que ha de pagar-se a tothom que acrediti les condicions d¡¯acc¨¦s.

Per¨° hi ha m¨¦s, en les primeres setmanes de la crisi i en vista del tancament d¡¯oficines del Servei d¡¯Ocupaci¨® de Catalunya (SOC), la Generalitat va voler derivar tots els peticionaris de la RGC als serveis socials de cada municipi, en un intent de treure¡¯s de sobre el destorb d¡¯un dret subjectiu. Despr¨¦s va habilitar una via telem¨¤tica per a les noves sol¡¤licituds, a qu¨¨, per cert, molt pocs dels candidats a la RGC tenen acc¨¦s.

Paral¡¤lelament, l¡¯Executiu de Torra ha tancat amb la patronal dels hospitals privats el primer pacte en l¡¯¨¤mbit espanyol pel qual es compromet a pagar 43.400 euros per cada infectat de coronavirus que hagi passat per les seves UCI. La rapidesa de l¡¯acord i la xifra contrasten amb el fet que Catalunya ¨¦s, juntament amb Madrid, la comunitat aut¨°noma que menys inverteix en sanitat per ciutad¨¤.

A Espanya, on 2,8 milions de persones ingressen menys de 4.500 euros a l¡¯any, Unides Podem ha renunciat en nom del Govern de coalici¨® al seu objectiu primigeni de crear una Renda B¨¤sica Universal (RBU). L¡¯autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIREF) assenyalava, en el seu informe Els programes de rendes m¨ªnimes a Espanya, un model ¨Clluny de l¡¯RBU¨C en qu¨¨ una prestaci¨® no tan ambiciosa suposaria una despesa d¡¯entre 5.500 i els 9.000 milions. Els impulsors de la Renda B¨¤sica Universal ¨Camb l¡¯objectiu de situar-la m¨¦s enll¨¤ de ser la crossa de la pobresa¨C estimen el seu cost en 34.000 milions, un 2,8% del PIB espanyol. Segons c¨¤lculs de l¡¯economista Jordi Arcarons si es grava un 10% al 10% m¨¦s ric ja surten 84.000 milions, sense necessitat de rascar als paradisos fiscals, recorda Ariadna Trillas en l¡¯¨²ltima Alternativas Econ¨®micas.

Sigui com sigui, no es pot continuar amagant la precarietat ni la pobresa. Fa uns dies, al digital Vilaweb, Enric Canet, responsable del Casal dels Infants del Raval, assegurava que les entitats socials s¡¯han de plantar i dir prou. ¡°El 2010, la Generalitat ens va parar totes les subvencions per a projectes d¡¯inserci¨® laboral. I li ho vam tolerar. Ens van dir que no hi havia diners, que eren temps d¡¯austeritat¡±. ¡°Vam ser incapa?os de dir: aix¨° no es pot admetre¡±, afegia Canet. La crisi del coronavirus fa obrir els ulls a una realitat dur¨ªssima. Ha arribat el moment de dir prou.