El dia que els dimonis van assaltar la Inquisici¨®

¡°Acabades les eleccions, els revoltosos van passar a la casa o Palau de la Inquisici¨® i trobant-se la porta tancada van pujar per les teulades i semblava que els Dimonis els portaven (...) van prendre els processos i els van escampar per tot Barcelona (...) Despr¨¦s van anar a buscar malls i martells i van comen?ar a ensorrar el tribunal, cridant i dient mil pestes i blasf¨¨mies contra el tribuna de la fe¡±, escriuria Joan Serrahima, prior dels carmelites cal?ats de Barcelona, pocs anys despr¨¦s dels fets. ¡°Van tirar al carrer els instruments de tortura i els van cremar, amb els mobles i els documents arxivats a la terrible mansi¨®. D'aquell acte avui ning¨² se'n recorda; per¨° llavors va ser un gran tro pel que significava¡±, li explicarien al periodista Rossend Llates d¨¨cades despr¨¦s els seus besavis, que ho van viure des del carrer del Bisbe, situat molt a prop.

Els dos retalls de mem¨°ria s¨®n de l'assalt al Palau de la Inquisici¨® de Barcelona ara fa 200 anys, el 10 de mar? del 1820, pocs dies despr¨¦s de l'aparent acatament per part de Ferran VII de la Constituci¨® de Cadis en l'inici de l'accidentat i breu Trienni Liberal (1820-1823). Va ser una baula de la cadena d'explosions populars anticlericals que han anat esquitxant la hist¨°ria de Barcelona, de substrat semblant al que va acabar generant la crema de convents del 1835, la Setmana Tr¨¤gica del 1909 o, fins i tot, els incidents contra l'Esgl¨¦sia als inicis de la Guerra Civil el 1936.

Les relacions dels catalans amb la Inquisici¨® no van ser mai gaire bones, com es va comprovar amb l'arribada del primer inquisidor, Fra Alonso de la Espina, el 5 de juliol del 1487, imposat per la Corona d'Arag¨®, la qual cosa va provocar que no fos rebut ni pels consellers ni els diputats de Barcelona; escenificant el seu poder, a m¨¦s, va entrar a cavall a la catedral deixant l'espasa a peus del sagrari. Ho recorda amb erudici¨® el periodista Llu¨ªs Permanyer al pr¨°leg d'Un dia de f¨²ria, nou estudis sobre l'assalt i el seu context sota la coordinaci¨® de la doctora en Filologia Anglogerm¨¤nica Frances Luttikhuizen (Publicacions Abadia de Montserrat).

De picabaralles populars ja n'hi havia amb els familiars del Sant Ofici, membres de menor nivell de la Inquisici¨® que servien d'informants. Temuts, solien ser menestrals i comerciants nouvinguts a les poblacions que, per cr¨¦ixer socialment davant les antigues i poderoses fam¨ªlies de pobles i ciutats, s'allistaven a l'ombra de la instituci¨®. Buscaven privilegis de tot tipus: jur¨ªdics (nom¨¦s retien comptes als tribunals del Sant Ofici i no als p¨²blics), econ¨°mics (gaudien d'exempcions contributives; no havien d'allotjar a casa les tropes en les constants guerres) i socials (podien portar i fer servir armes i accedir als tristos espectacles dels actes de fe). El rebuig i l'enveja social era una clara conseq¨¹¨¨ncia, com passava a Canet de Mar i il¡¤lustra l'estudi¨®s local Sergi Alcalde.

L'¨²nic, t¨ªmid i epis¨°dic suport popular catal¨¤ a la Inquisici¨® es manifestava, com no, per raons econ¨°miques i era quan aquella queia sobre francesos, v¨ªctimes propiciat¨°ries del Sant Tribunal: va ser dels col¡¤lectius m¨¦s perseguits, amb un 20% dels casos, segons la historiadora Alexandra Capdevila. El de Barcelona actuava com una audi¨¨ncia de frontera per Espanya, evitant l'entrada del pensament protestant: durant els segles XVI i XVII, quan arribaven francesos llan?ats per una brutal crisi econ¨°mica i la guerra entre cat¨°lics i hugonots (protestants); al XVIII, perqu¨¨ no hi anessin quintacolumnistes de les idees de la Revoluci¨® Francesa o de la ma?oneria, instituci¨® que mai va passar de ser el 5% dels casos de la Inquisici¨®. Les tensions geopol¨ªtiques entre Madrid i Par¨ªs (que a Catalunya es tradu?en en constants invasions de tropes suposadament amigues i tropes enemigues, amb id¨¨ntics danys econ¨°mics) i la pugna comercial entre els teixits catalans i els francesos explicarien els discrets aplaudiments al tribunal repressor.

Abolida la Inquisici¨® per Napole¨® durant la seva invasi¨® el 1808, Ferran VII la restabliria el 1814, per¨° nom¨¦s va aguantar sis anys m¨¦s a Barcelona: la revoluci¨® liberal se la va carregar el 1820. Amb la majoria de la poblaci¨® indiferent a la creixent oposici¨® a la monarquia absolutista que sostenien societats secretes de burgesos, classes mitjanes i militars, la crisi econ¨°mica per la p¨¨rdua de les col¨°nies d'ultramar i el desgovern van fer la resta per posar fi al r¨¨gim.

El sistema mon¨¤rquic es va esfondrar. Fruit de la inestabilitat pol¨ªtica, f¨¤briques de Barcelona van comen?ar a tancar al febrer, amb molta gent sense feina i vivint de la caritat. En quatre dies de mar? es va precipitar tot: el dia 6, les autoritats absolutistes van traslladar els presos ¡°per assumptes de conspiraci¨®¡± de la Ciutadella a Mallorca i Cartagena; el 9 es proclamava la nova constituci¨® a Gal¨ªcia, Saragossa o Tarragona i el 10 ja no es va poder contenir m¨¦s: paisans i militars, amb escarapel¡¤les, banderes i papers tricolors (roig, groc, blanc) es van concentrar a les places p¨²bliques, especialment al Pla de Palau, on el capit¨¤ general Casta?os no va saber aturar per m¨¦s temps la proclamaci¨®.

Tres comissions es conformen per anar a alliberar presos: una, cap a la Ciutadella (per als constitucionalistes detinguts); una altra, a la Reial Audi¨¨ncia (per als de contraban de tabac) i una al Palau de la Inquisici¨® (¡°per si tenen presos¡±), relata l'historiador Ramon Arnabat. Segons algunes fonts, a la Inquisici¨® la gent hi va anar com a succedani dels fallits assalts al palau del bisbe i a alguns convents, que el nou governador liberal hauria frenat posant-hi gu¨¤rdies d'artillers. Testimonis xifren en 20.000 persones les que van acudir a l'edifici a l'avui carrer dels Comtes; d'altres parlen d'unes 3.000. Davant l'actitud defensiva dels inquisidors, les portes es van tirar a terra a cops, els habitants van fugir ¡°i els paisans van entrar per tot arreu enduent-se tot el que hi van trobar, tant de roba com de mobles, sense respectar ning¨². Per la part del carrer de la Tapineria per les finestres van llan?ar tots els llibres i papers que van trobar, aix¨° va durar fins ben entrada la nit¡±, va relatar el menestral Mateu Cresp¨ª. Presoners, els dimonis no en van trobar m¨¦s de dos.

Hi hauria hagut, pel que sembla, dos atacs a l'edifici: el 10 i l'11 de mar?. En el segon, els assaltants, segons la cr¨°nica de Cresp¨ª, es van endur tots els llibres d'una espectacular secci¨® de cirurgia i es van llan?ar per les finestres papers, entre els quals ¡°processos de m¨¦s de 200 anys¡±. Aix¨° ¨²ltim, en part, per culpa de la inacci¨® de l'inquisidor major, que ¡°tenia ordre de Madrid de cremar-los¡±, segons lamentava el carmelita Serrahima. Molts acusats, aix¨ª, van poder aconseguir els lligalls dels seus judicis, tot i que no van cometre actes de venjan?a. I ¨¦s que, segons els testimonis, la Constituci¨® es va proclamar pac¨ªficament: ¡°Tot ha estat amb ordre menys a la Inquisici¨®, contra la qual s'est¨¤ encara esplaiant el poble¡±, escrivia en una carta el comerciant Josep Brufau. La Inquisici¨® va quedar abolida definitivament a Espanya el 1834, per¨° a Barcelona, amb aquell assalt demon¨ªac, ja va quedar tocada molt abans.